Glossari de Termes Clau d'Arquitectura Clàssica

Abac

Llosa rectangular de pedra, marbre o terracota. Una de les parts del capitell col·locada damunt l’equí.

Acant

Tipus d’ornamentació esculpida als capitells corinti o compost que imita la fulla d’acant.

Acròpoli

Lloc més alt i fortificat d’una ciutat a l’antiga Grècia.

Acroteri

Ornament col·locat als vèrtexs del frontó.

Àgora

Plaça pública situada al centre de les ciutats de l’antiga Grècia. Envoltada normalment d’edificis amb pòrtics, era el lloc de reunió i comerç.

Alt relleu

Escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurti més de la meitat del volum.

Amfipròstil

Temple que té un pòrtic amb unes columnes a cadascuna de les façanes més estretes.

Antis

Temples el pronaos o pòrtic d’entrada dels quals està format per dues antes o pilastres i dues columnes.

Antropomorf

De forma humana.

Aparell isòdom

Manera de disposar els materials constructius en un mur en què tots els carreus són iguals.

Aparell regular i irregular

Manera de disposar els materials constructius en un mur (carreus i maons), segons si es fa de manera regular o irregular.

Arc

Element arquitectònic sustentador, generalment corb, que cobreix una obertura entre dos punts fixos.

Arquitectura

Art de projectar i construir edificis amb una finalitat funcional i estètica. Pot ser civil, religiosa, militar…

Arquitrau

Part inferior de l’entaulament que descansa sobre l’arc.

Arquitravada

Arquitectura coberta per un element horitzontal anomenat arquitrau o llinda.

Atri

Pati porticat com si fos un vestíbul que se situa a l’entrada d’un edifici.

Baix relleu

Escultura realitzada sobre una superfície de manera que sobresurti menys de la meitat del seu volum.

Base

Part inferior d’una columna sobre la qual s’assenta el fust.

Bucrani

Ornament que reprodueix el cap d’un bou, generalment amb cintes i garlandes que pengen entre les banyes.

Canaleta

Estria vertical al fust d’una columna o pilastra, és un motiu decoratiu.

Cànon

Conjunt de regles que regulen les proporcions de l’escultura o arquitectura, d’acord amb un model ideal establert. El cànon permet establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una extensió determinada.

Capitell

Part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la qual s’assenta l’arquitrau. La seva forma i ornamentació determinen els diferents ordres de l’arquitectura clàssica grega, atès que poden ser dòrics, jònics o corinti. Es compon de collarí, equí i un àbac.

Cariàtide

Figura femenina de Cària, que sosté l’arquitrau a manera de columna. El seu cap té un element que fa la funció de capitell; si duu una cistella al cap, s’anomena canèfora.

Carreu

Pedra tallada, de caire viu, en forma de prisma rectangular de sis cares, utilitzada en la construcció de pilars, de murs.

Carreuat

Conjunt de carrers.

Cavea

Graderia en forma d’hemicicle, pròpia dels teatres, amfiteatres o circs romans, destinada als espectadors. Es dividia en 3 zones:

• ima cavea
• media cavea
• suma cavea

Cel·la

Sala central d’un temple clàssic on hi havia la imatge del déu, tancada pels costats i amb una sola entrada, el pronaos.

Cimaci

Part superior d’una cornisa. Peça que corona els capitells jònics i corintis i que en l’art bizantí se situa damunt el capitell, en forma de piràmide truncada.

Compost

Ordre arquitectònic romà que mescla elements del jònic (volutes) i del corinti.

Corinti

Un dels tres ordres arquitectònics de la Grècia clàssica. Es caracteritza per columnes amb capitells decorats amb fulles d’acant en voluta.