Glossari de termes artístics i tècniques pictòriques

Glossari de termes artístics i tècniques

• Bodegó/Natura morta: Representació d’objectes inanimats, amb simbolisme i joc de llums.
• Clarobscur: Tècnica pictòrica que consisteix en l’ús de contrastos forts entre les zones il·luminades i les fosques amb la finalitat de ressaltar volums i crear profunditat.
• Columna salomònica: Columna que té el fus entorcillat en forma d'espiral, típica del barroc.
• Colors pastel: Tons suaus i lluminosos utilitzats en el rococó i l'impressionisme.
• Espai il·lusionista: Creació de profunditat en pintura mitjançant perspectiva i clarobscur.
• Figura serpentinata: Composició en què la figura humana adopta una postura helicoïdal o en espiral, creant una sensació de moviment dinàmic; característica del manierisme.
• Grisalla: Tècnica pictòrica que utilitza exclusivament tons de gris per imitar l’efecte del relleu escultòric o com a base per a una pintura posterior.
• Multifacialitat: Representació de múltiples cares o perspectives en una obra, destacant en el cubisme (Picasso, Braque).
• Putti: Figures infantils, sovint alades, que apareixen en pintures i escultures amb funció decorativa o simbòlica, especialment en contextos religiosos i mitològics.
• Quadratura: Engany òptic que consisteix a prolongar l'arquitectura mitjançant representacions pictòriques, creant un il·lusionisme òptic de gran teatralitat. Molt utilitzat durant el barroc en els grans decorats dels sostres dels palaus.
• Tenebrisme: Tendència artística que empra contrastos de llum i ombra, de manera que les zones lluminoses destaquen violentament sobre les que no ho estan.
• Trompe-l'œil: Tècnica pictòrica que crea una il·lusió òptica per fer que els objectes representats semblin tridimensionals i realistes, enganyant la vista de l’espectador.
• Vanitas: Natura morta amb símbols de la fugacitat de la vida.
• Vedute: Paisatges urbans detallats i realistes, típics de la Venècia del segle XVII.

• Bodegó/Natura morta: Representació d’objectes inanimats, amb simbolisme i joc de llums.
• Clarobscur: Tècnica pictòrica que consisteix en l’ús de contrastos forts entre les zones il·luminades i les fosques amb la finalitat de ressaltar volums i crear profunditat.
• Columna salomònica: Columna que té el fus entorcillat en forma d'espiral, típica del barroc.
• Colors pastel: Tons suaus i lluminosos utilitzats en el rococó i l'impressionisme.
• Espai il·lusionista: Creació de profunditat en pintura mitjançant perspectiva i clarobscur.
• Figura serpentinata: Composició en què la figura humana adopta una postura helicoïdal o en espiral, creant una sensació de moviment dinàmic; característica del manierisme.
• Grisalla: Tècnica pictòrica que utilitza exclusivament tons de gris per imitar l’efecte del relleu escultòric o com a base per a una pintura posterior.
• Multifacialitat: Representació de múltiples cares o perspectives en una obra, destacant en el cubisme (Picasso, Braque).
• Putti: Figures infantils, sovint alades, que apareixen en pintures i escultures amb funció decorativa o simbòlica, especialment en contextos religiosos i mitològics.
• Quadratura: Engany òptic que consisteix a prolongar l'arquitectura mitjançant representacions pictòriques, creant un il·lusionisme òptic de gran teatralitat. Molt utilitzat durant el barroc en els grans decorats dels sostres dels palaus.
• Tenebrisme: Tendència artística que empra contrastos de llum i ombra, de manera que les zones lluminoses destaquen violentament sobre les que no ho estan.
• Trompe-l'œil: Tècnica pictòrica que crea una il·lusió òptica per fer que els objectes representats semblin tridimensionals i realistes, enganyant la vista de l’espectador.
• Vanitas: Natura morta amb símbols de la fugacitat de la vida.
• Vedute: Paisatges urbans detallats i realistes, típics de la Venècia del segle XVII.