Glossari de termes artístics: Barroc i Rococó

Glossari de Tècniques i Conceptes Artístics

Bodegó o Natura Morta

Composició pictòrica que representa éssers inanimats en un espai determinat.

Clarobscur

Tècnica pictòrica que consisteix en l’ús de forts contrastos entre les zones il·luminades i les fosques, per ressaltar volums i crear profunditat.

Columna Salomònica

Columna que té el fus entortolligat en forma d’espiral, típica del Barroc.

Colors Pastel

Gama cromàtica de tons suaus i aclarits amb blanc, utilitzada especialment en el Rococó per crear atmosferes delicades i lleugeres.

Espai Il·lusionista

Tècnica pictòrica que simula profunditat tridimensional en una superfície bidimensional mitjançant l’ús de la perspectiva, el clarobscur i efectes òptics.

Figura Serpentinata

Composició escultòrica o pictòrica caracteritzada per una postura en espiral, amb un moviment helicoïdal ascendent, que accentua el dinamisme i la tensió de la figura.

Grisalla

Tècnica pictòrica en què s’utilitzen exclusivament tonalitats de gris per simular relleus escultòrics o com a base per a policromies.

Multifacialitat

Representació artística d’una figura amb múltiples rostres o perspectives per suggerir moviment, expressió o diferents punts de vista.

Putti

Figures infantils nues i alades, sovint associades a la iconografia religiosa i mitològica, característiques de l’art Renaixentista i Barroc.

Quadratura

Pintura mural il·lusionista que integra arquitectura fictícia amb la real mitjançant la perspectiva, creant efectes de continuïtat i profunditat.

Tenebrisme

Tècnica pictòrica basada en forts contrasts entre llum i ombra, amb fons foscos i focus de llum intensa, característica del Barroc i especialment de Caravaggio.

Trompe-l'œil

Recurs pictòric que utilitza la perspectiva i el realisme extrem per enganyar l’ull i fer que una imatge sembli tridimensional.

Vanitas

Gènere pictòric, especialment del Barroc, que representa la fugacitat de la vida i la inevitabilitat de la mort mitjançant símbols com calaveres, rellotges i flors marcides.

Vedute

Pintura de paisatge urbà amb un alt grau de detall i perspectiva, molt desenvolupada a Itàlia al segle XVIII, especialment per artistes com Canaletto.

El Barroc i el Rococó: Context i Característiques

El Barroc (Segle XVII - Mitjans del XVIII)

El Barroc sorgeix en un context de profundes tensions religioses i polítiques a Europa, marcat per la Contrareforma i la consolidació de les monarquies absolutes, com la de Lluís XIV. L’art esdevé una eina de propaganda al servei del poder religiós i estatal, caracteritzat per:

• El realisme i el dramatisme.
• La teatralitat.
• La integració de les arts en conjunts monumentals.

La pintura recorre al tenebrisme i a la composició dinàmica, mentre que l’arquitectura combina ostentació i un ús efectista de la llum.

Transició al Rococó (Segle XVIII)

Cap al segle XVIII, el Rococó substitueix la grandiositat barroca per una estètica més lleugera i refinada, associada a l’aristocràcia i la burgesia emergent.