Glossari de termes ambientals

Salinització d’aqüífers

Intrusió d’aigua marina en les aigües subterrànies per sobreexplotació i estar a prop de la mar. Es produeix en baixar excessivament el nivell d’aigua subterrània. Habitual en zones del mediterrani amb un elevat consum i poques pluges.

Trasvassament entre conques

Traspàs d’aigües excedentàries d’un riu cabalós, mitjançant una costosa obra d’ingenieria, a una altra conca que les necessita. Els trasvassament entre rius han provocat fortes polèmiques, sobretot degut a la deficiència generalitzada de recursos hídrics, com són els cassos del trasvassament Tajo-Segura, i del projecte de travassament de l’Ebre.

Vessant hidrogràfic

Conjunt de rius o corrents d’aigua que desemboquen en el mateix mar o riu. El relleu peninsular divideix els rius en dues grans vessants: mediterràni i atlàntic, als que s’ha d’afegir el cantàbric.

Delicte ecològic

Atemptat contra el medi ambient tipificat en el Codi Penal, i com a tal, sancionat. L’objectiu de la seva penalització és protegir la qüalitat del medi i protegir la salut de les persones. Exemples de delicte ecològic són els incendis forestals provocats o els vessaments de residus tòxics o perillosos a la natura o a les aigües, amb intencionalitat o per negligència.

Desastre natural

Fenòmen que provoca un efecte devastador. Així per exemple els períodes perllongats de sequera, o pel contrari, les inundacions catastròfiques a la façana mediterrània, amb pèrdues de vides o elevades pèrdues econòmiques i de béns.

Desforestació

Destrucció de la coberta vegetal a causa de roturacions agràries, incendis, ocupació de l’espai per altres usos (urbanització, indústria…). Conseqüència de la desforestació és la desertització que avui afecte àmplies zones a la Península Ibèrica.

Ecosistema

Sistema constituït per una comunitat d’organismes vius de diferents espècies, animals i plantes, que viuen en una zona concreta de la superfície terrestre definida per característiques ambientals homogènies. Un exemple és un bosc, si bé avui dia bona part dels boscos que hi havia a la zona mediterrània peninsular han vist trencat el seu equilibri natural i han esdevinguts sistemes fràgils.

Endemisme

Espècie animal o vegetal pròpia i exclusiva d’una determinada àrea restringida i aïllada. Aquest aïllament comporta unes diferècies genètiques respecte espècies semblants. Tant la Península Ibèrica, per les muntanyes, com les illes Balers i Canàries, són riques en endemismes, per exemple, el ferreret de Mallorca.

Garriga

Formació vegetal mediterrània arbustiva i de matolls de poca alçada, especialment sobre terrenys calcaris o argilosos, els més secs, i que deixen zones sense cobrir on aflora la roca. Espècies vegetals caracterísques són el romaní, l’espígol, l’esparraguera, resistents a la sequera. Freqüent a l’àrea mediterrània, per exemple a Mallorca, on trobem també espècies com el margalló o el càrritx.

Màquia

Formació vegetal mediterrània arbustiva densa, de més de dos metres d’alçada, sovint impenetrable, i més o menys exhuberant que creix habitualment sobre terrenys silícics, integrada per matolls escleròfils com el llentiscle, el bruc i la ginesta. El podem trobar, per exemple, a zones de la serralades catalanes o en alguns indrets de Menorca.

Parc natural

Espai protegit per la Llei de Conservació d’Espais Naturals i de la Flora i la Fauna silvestres de 1989. Són de menor extensió que els parcs nacionals, i estan tranformats per l’ocupació i l’activitat econòmica humana. Mantenen l’explotació dels recursos primaris de la zona, al mateix temps que fomenten en turisme rural. Estan gestionats per les comunitats autònomes. Parcs naturals a les Illes Balears són els de S’Albufera, Mondragó, Sa Dragonera, de Llevant (a Mallorca); S’Albufera d’Es Grau, Illa d’En Colom i Camp de Favàritx (Menorca); el Cala d’Hort, Cap Llentriscla i Sa Talaia (Eivissa), i Ses Salines d’Eivissa i Formentera.

Area natural d’especial interès

Forma de protecció de la natural pròpia de la legislació balear (Llei de 1991). En total hi ha 80 àrees d’aquest tipus a les Illes Balears. Exemples en són les muntanyes d’Artà-Capdepera o la Mola de Formentera. Un altre figura de protecció són els monuments naturals, dels que en són exemple les Fonts Ufanes de Campanet o el Torrent de Pareis.

Pis o estatge de vegetació

Cadascun dfels diversos tipus de vegetació i de paisatge que podem trobar en una regió muntanyenca, segons l’alçada. Exemple els pisos alpí, subalpí, atlàntic o mediterrani. En el pis alpí dels Pirineus (2.400-3000 m) podem trobar prats d’alta muntanya, en el subalpí (1200-2400 m), coníferes com l’avet i el pi negre. La resta de muntanyes peninsulars, tret de rares excepcions, no tenen aquests pisos.