Glossari de Medi Ambient i Tipus de Vegetació a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,98 KB
Glossari de Medi Ambient i Tipus de Vegetació
Pluja àcida
Pluja àcida – Dissolució dels gasos de l’atmosfera procedents dels òxids de la combustió dels carburants amb l’aigua de la pluja, precipitant-se en forma d’àcid. Situació freqüent en les zones amb abundants indústries o amb centrals tèrmiques, que emeten sofre i nitrogen. Un exemple de zona afectada per la pluja àcida són els boscos de Terol, a prop de la central tèrmica d’Andorra.
Vegetació eurosiberiana
Vegetació eurosiberiana – Característica de la regió botànica del mateix nom, i que a la península trobem a les zones de clima oceànic i en zones muntanyoses de la meitat nord. Predomina el bosc caducifoli, i en són espècies característiques arbres com el roure o el faig. On els sòls són pobres trobem landes (amb matolls).
Vegetació macaronèsica
Vegetació macaronèsica – Característica de la regió botànica formada per les illes Canàries, Açores, Madeira i Cap Verd. Mescla d’espècies tropicals, mediterrànies (pins) i atlàntiques, i amb una bona part d’endemismes, a causa del seu aïllament (com el drago canari), i boscos perennifolis. La laurisilva és un bosc propi de les Canàries, Açores i Madeira, on predominen els llorers, amb un dens sotabosc.
Vegetació mediterrània
Vegetació mediterrània – Característica de la regió botànica pròpia del clima mediterrani. Inclou la major part de la península i també les illes Balears. Compta amb un bosc perennifoli i un dens sotabosc, amb espècies escleròfiles, adaptades a l’aridesa estival. Espècies d’arbres característiques són, per exemple, l’alzina, l’alzina surera i el pi.
Vegetació xeròfila
Vegetació xeròfila – Aquella que està adaptada a la sequera, com és bona part de la mediterrània, amb espècies arbustives i matolls de fulles espinoses i petites, formant màquies, garrigues i estepes. Un exemple d’espècie xeròfila és el garballó o margalló (única palmera silvestre europea) i l’espart.
Depuració d’aigües
Depuració d’aigües – Procés que consisteix a eliminar les impureses contingudes en les aigües residuals perquè no contaminin i puguin dedicar-se a altres usos. La Unió Europea obliga a instal·lar depuradores en totes les localitats de més de 10.000 habitants.
Reciclatge
Reciclatge – Procés industrial que consisteix a utilitzar part dels residus que generem (paper, cartró, plàstic, vidre, llaunes, o fins i tot matèria orgànica) com a primera matèria per a fabricar altres productes i materials, després d’un tractament adequat. Per fer-ho cal separar els components de les deixalles i dipositar-los en contenidors diferents. Ha anat en creixement els darrers anys, a causa de la preocupació pel medi ambient i per l’esgotament progressiu dels recursos naturals.
Reserva de la biosfera
Reserva de la biosfera – Espais declarats per la UNESCO amb l’objectiu de conciliar l’ús racional dels recursos naturals i la conservació del medi ambient amb l’ocupació i les activitats humanes, desenvolupant el concepte de desenvolupament sostenible. Les reserves de la biosfera estan reconegudes internacionalment, si bé resten sota la sobirania dels seus respectius estats, i no estan cobertes per cap tractat internacional. A Espanya hi ha declarades 38 reserves de la biosfera, entre les quals es troba l’illa de Menorca (des del 1993).
Prats d’alta muntanya
Prats d’alta muntanya – Formació vegetal de plantes bulboses i de períodes vegetatius curts, les quals han de passar gran part de l’any sota neu dins d’un paisatge rocallós. Situats al pis alpí dels Pirineus i de les majors altituds de la serralada Cantàbrica.