Glossari Il·lustrat de Conceptes Artístics i Arquitectònics

Orquestra

Espai d'un teatre, entre la cavea i el prosceni, on es col·loca el cor. A Grècia és circular i a Roma semicircular.

Palestra

La palestra era l’àrea associada al gimnàs per a l’entrenament i competició en les disciplines “pesades” (lluita, boxa i pancraci, a més del salt). Genèricament el gimnàs, símbol de la cultura grega, és el lloc on els joves adquireixen l’entrenament físic necessari per a desenvolupar els seus cossos i l’aprenentatge intel·lectual que modelarà el seu esperit i la seva ment.

Pastel

Tècnica pictòrica que utilitza pigments secs, en pols, amalgamats amb goma o resina en forma de barretes (els anomenats pastels). El color s'estén amb l'ajuda del difumí i amb les gemmes dels dits. La pintura al pastel va tenir un gran auge en l'època rococó.

Peristil

Pati interior envoltat de columnes. A Roma apareixen a partir del segle II i cada vegada adquireix un major protagonisme en la configuració de la casa, afegint-s'hi estances com la biblioteca i sales de recepció i d'estar.

Perspectiva

Forma de representar els objectes en una superfície de manera que apareguin en la forma i la disposició en què es mostren a la vista en la realitat.

Petxina

En arquitectura és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat. Té una superfície esfèrica triangular limitada per tres arcs de circumferència.

Pilar (Fasciculat)

Element de suport sovint més gros que la columna cilíndrica. Al gòtic és freqüent el fasciculat, l’envoltat d’un feix de motllures cilíndriques en forma de tiges.

Pilastra

És un pilar o columna adossat o sobre el mur o paret. La seva funció pot ser estructural, sostenint sostre, teulada, entaulament, motllura o arquitrau, o merament decorativa. La pilastra (paraula derivada de pilar) està composta dels mateixos elements constructius que les columnes o pilars, com són basa, fust i capitell, segons els diferents ordres arquitectònics.

Pilotis

Els pilars (pilotis) són el suport del pis superior.

Pinacle

Element decoratiu que s'usa durant l'art Gòtic amb forma de pilar rematat en la seva part superior amb una figura piramidal. La seva funció és merament estètica o decorativa i té la finalitat de donar sensació d'altitud a l'edifici.

Planta

Representació geomètrica en superfície d'un edifici. Planta basilical: planta longitudinal d’una o tres naus (excepcionalment 5) amb la central més elevada.

Plementeria

Conjunt de pedres o dovelles que formen l'element passiu d'una volta gòtica i omplen els espais que queden entre els seus arcs.

Podi, Pòdium

Plataforma sobre la qual s'alça una construcció. A Roma, barana o ampit que es construïa entorn del basament del temple romà quan aquest no tenia grades més que en el seu front.

Policromia

Molts colors. Contrari a monocrom.

Políptic

Pintura que consta de més de tres taules (Sant Bavó de Gant), al tancament del políptic apareixen de dalt a baix tres escenes.

Pòrtic

En arquitectura, pòrtic és el cos format per una galeria de columnes adossada a un edifici o oberta a l'aire lliure.

Presbiteri

És l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major, reservat al clergat, generalment emplaçat a un nivell més alt que la resta de la nau central, i separat d'ella per una graonada, un cancell o un reixat.

Pronaos

Cambra d’accés anterior a la naos o cella d'un temple grec. A la naos hi ha ubicada l'estàtua del déu.

Relleu

En escultura, forma no exempta treballada en un suport bidimensional.

Retaule

Element que se situa sobre la paret del fons d'una capella, absis o nau i serveix per a ubicar pintures, relleus, escultures exemptes i/o elements ornamentals. Des del seu origen senzill en el romànic ha tingut una evolució arquitectònica, decorativa i iconològica molt complexa i variada.

Rosassa (Rosetó)

Finestral en forma circular.

Salmer

Primera dovella de l'extrem d'un arc, tallada en pla inclinat i recolzada sobre la imposta.

Talla

Escultura realitzada en fusta.

Tambor

Mur que organitza una estructura de planta cilíndrica o poligonal damunt la qual s'hi recolza una cúpula. També cadascuna de les peces que conformen una columna.

Teatre Romà

Deriven del model grec dels quals es diferencien per la cavea que és semicircular i no en ferradura; l'orchestra que és semicircular i no circular i major importància del proscenium i scena. En cas d'alçar-se en pla, la façana s'adorna amb arcades d'ordes superposats.

Termes

Conjunt d'edificis formant un autèntic complex arquitectònic que representen el més genuí de la construcció romana. Perfectament distribuïts i amb una organització modèlica se succeeixen les sales destinades a banys (caldarium, tepidarium, frigidarium), vestidors (apoditherium), forns per a escalfar l'aigua (hipocaustos), espais per a exercicis físics (gimnasium, stadium), basíliques, palestres, sales de jocs, biblioteques, sales de reunió, etc.

Tesel·la

Cadascuna de les peces de pedra, marbre, vidre o pasta, de formes regulars o irregulars, amb les quals es realitza un mosaic. Tessellatum: Superfície feta amb petits bocins de ceràmica o altra matèria. Molt utilitzat per a elaborar mosaics.

Tetramorfs

Representació simbòlica dels quatre evangelistes molt utilitzada durant el període romànic: Sant Marc (Lleó); Sant Joan (Àguila); Sant Lluc (Bou); Sant Mateu (Home).

Timpà

Espai triangular comprès entre les dues cornises inclinades d'un frontó i l'horitzontal de la base (a l'Edat Mitjana fou un espai semicircular delimitat per la llinda i les arquivoltes d'un portal).

Tolos

Els thólos són impressionants construccions cobertes amb una gran cúpula i destinades als membres de la família reial. Temple grec circular perípter o sense columnes.

Tondo

Pintura o relleu de perfil o forma circular a la manera d’un gran plat o disc.

Traceria

Dibuixos geomètrics de pedra calats en les finestres o rosetons gòtics.

Transsepte

Nau transversal que forma una creu amb la nau principal. El lloc on es creuen les dues naus rep el nom de creuer.

Trencallums

En arquitectura, mainell.

Trifori

Conjunt de finestres, originàriament triforades, de la tribuna o matroneu de la nau d'una església que donen a l'interior.

Tríglif

Rectangle sortint de la coberta allindanada, solcat per canals, que decora el fris dòric, alternant amb la metopa.

Tríptic

En art, pintura sobre taula de tres cares que es pot replegar sobre ella mateixa.

Trompes

Consisteix en unes petites voltes semicòniques projectades cap a l'exterior del mur.

Trompe-l'œil

Terme francès (literalment, «engany per a l'ull») utilitzat per a designar una obra pictòrica en la qual s'apliquen tots els artificis per a donar la il·lusió de realitat.

Vanitas

Gènere pictòric proper al bodegó i pertanyent així mateix a l'àmbit de la natura morta, caracteritzat per l'ús temàtic de la calavera amb una intenció moralitzant; propi de la pintura barroca.

Vitral

Un vitrall, vitraux o vidriera de colors és una composició formada per vidres de colors pintats i coberts per esmalt que s'uneixen per mitjà de varetes de plom.

Corba

Element decoratiu corb o en espiral, de derivació fitomorfa, molt difós en època barroca i rococó. Sovint, el terme, en llenguatge genèric, s'utilitza com a sinònim de tot motiu decoratiu corb.