Glossari d'història: termes clau de la Antiguitat i l'Edat Mitjana
Glossari d'història: termes clau
Aula Regia: institució consultiva de les monarquies germàniques i del regne visigot de Toledo (507-711) en particular. La seva composició va variar al llarg del temps, tot i que comprenia els principals dignataris. Complia funcions d'assessorament judicial, legislatiu, polític i militar, a més de l'elecció dels reis.
Bàrbars: pobles que no pertanyien a l'Imperi Romà, procedents del nord d'Europa i d'Àsia. Protagonitzaren les invasions bàrbares a partir del segle III d.C., ocupant l'Imperi al segle V d.C., moment en què deposen l'últim emperador romà d'occident. Aquest fet marca tradicionalment el pas entre l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana.
Castro: poblat fortificat del nord i nord-oest peninsular datat entre l'Edat del Bronze i la fi de l'Imperi Romà. Donen nom a la cultura castrexa i a Galícia són molt abundants. Es caracteritzen per tenir un urbanisme irregular i normalment amb habitatges de planta de forma arrodonida. Solen situar-se a mitja costa o als cims dels muntanyes per facilitar la seva defensa (tenen muralles, parapets, fossos).
Conventus: unitat administrativa romana de caràcter judicial, de recaptació d'impostos i de reclutament de tropes, que englobava diverses civitas, unitats bàsiques del sistema. El terme procedeix de les reunions que el governador provincial mantenia amb els indígenes per administrar justícia. A Gallaecia hi havia Lucus Augusti, Bracara Augusta i Astúrica Augusta.
Economia predadora: tipus d'activitat humana en la qual s'obtenen i consumeixen els recursos de la natura sense generar producció (caça, pesca, marisqueig i recol·lecció de fruits silvestres). És característica de les societats paleolítiques o preagrícoles. Aquests grups nòmades utilitzaven instruments de pedra i refugis naturals.
Guerres càntabres: enfrontaments bèl·lics entre els romans i els pobles del nord peninsular (càntabres, àstures i galaics) que van suposar la finalització de la conquesta romana de la península Ibèrica. Van tenir lloc entre els anys 29 i 19 a.C. i van ser dirigides per l'emperador August. La batalla del Monte Medulio va posar fi a la resistència dels galaics.
Megalitisme: fenomen cultural neolític que s'estén per tota Europa i es caracteritza per la construcció de monuments amb finalitat funerària o ritual, anomenats megàlits, realitzats amb grans blocs de pedra. Té lloc des del Neolític fins a l'edat dels metalls. Els tipus bàsics són: menhir, cromlec i dolmen.
Antic Règim: sistema polític i socioeconòmic propi dels segles XVI al XVIII. Es caracteritzava per la monarquia absoluta com a forma predominant de govern, una economia de base agrària i una societat de caràcter estamental. Aquests trets van anar desapareixent com a conseqüència de l'avenç de les idees il·lustrades i del liberalisme.
Catastro de Ensenada: avaluació de la riquesa de la Corona de Castella iniciada a mitjans del segle XVIII, a instàncies del marquès de la Ensenada. Tenia com a objectiu permetre l'aplicació de la Única Contribució, un tribut pensat per substituir les rendes provincials. Constitueix una font de gran valor per a l'estudi de la població i l'economia de l'època.
Decrets de Nova Planta: decrets promulgats arran de la Guerra de Successió (1702-1714). Van suposar l'aplicació del model polític-administratiu borbònic, de caràcter centralista, i la imposició de les lleis de Castella i l'ús del castellà com a llengua administrativa. Es van justificar pel suport d'Aragó, València, Mallorca i Catalunya al pretendent al tron Carles d'Àustria. Navarra i les Províncies Basques van conservar els seus furs per la seva fidelitat a Felip V.