AR (Antic Règim): Denominació emprada pels revolucionaris francesos per referir-se al sistema polític (absolutista) i al model de societat (estamental) existent abans de 1789. Els historiadors fan servir aquest nom per qualificar els trets característics de l'Edat Moderna (segles XV-XVIII). És el contrari del Nou Règim (Estat liberal).
Cadastre d'Ensenada: Primer cens modern del Regne de Castella (excloent les províncies forals) sobre la població i la propietat (cadastre) entre 1750 i 1753. El secretari de Despatx de Hisenda, marquès de l'Ensenada, pretenia reformar la hisenda suprimint els impostos tradicionals per una contribució única sobre el patrimoni. No s'aplicà perquè fou rebutjada per la noblesa.
Decrets de Nova Planta: Decrets promulgats entre 1707 i 1716 pel rei Felip V, pels quals quedaren abolides les lleis i institucions dels regnes de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Catalunya i Mallorca). S'aplicaren com a conseqüència del suport que aquests territoris van donar al candidat contrari als Borbons durant la Guerra de Successió i pel intent de centralitzar administrativament l'Estat.
Despotisme il·lustrat: Mesures implantades per alguns monarques europeus, entre ells Carles III a Espanya, que pretenien reformar i racionalitzar l'administració, l'economia del país i el desenvolupament educatiu i cultural del poble sense alterar les bases socials (societat estamental) i polítiques (absolutisme) de l'Antic Règim. Pretenia fer una síntesi entre l'absolutisme i les noves idees de la Il·lustració.
Motí d'Esquilache: Revolta popular a Madrid el 1766 contra les mesures promulgades pel ministre de Carles III d'origen italià, que pretenien millorar l'ordre públic i la seguretat a la capital. Entre elles hi havia la supressió de la capa llarga i el capell de tres puntes. Darrere de les revoltes hi ha causes profundes: crisi de subsistències i l'oposició a les mesures reformistes de la Corona per part de la noblesa i el clero.
Tractat d'Utrecht: Pau que posa fi a la Guerra de Successió espanyola en el context internacional després de la signatura dels tractats d'Utrecht (1713) i Rastatt (1714) entre els estats antagonistes, Espanya i França, per una banda, i Gran Bretanya i Països Baixos, per l'altra. Els estats rivals en la guerra reconeixen Felip V de Borbó com a rei d'Espanya a canvi de nombroses pèrdues territorials a Europa i comercials a Amèrica.
Regalisme borbònic: Doctrina política i jurídica que afirmava la superioritat de l'autoritat dels reis sobre l'Església del territori on regnaven; buscava crear una Església sotmesa al rei, poder influir en el nomenament o elecció dels titulars dels alts càrrecs eclesiàstics, així com autoritzar la publicació i divulgació dels escrits papals al propi regne.
Abdicacions de Baiona: Nom amb què es coneixen les renúncies successives que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 dels reis Carles IV i del seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, poc després, cedirà aquests drets al seu germà José Bonaparte, que regnarà com a José I. És un dels esdeveniments que donarà inici a la Guerra de la Independència espanyola.
Afrancesats: Nom de caràcter pejoratiu amb què es coneix a Espanya una minoria de partidaris de l'ocupació francesa de la península Ibèrica durant la Guerra de la Independència, que van donar suport a la política reformista de José I Bonaparte. Molts d'ells tenien idees il·lustrades o liberals i consideraven que era l'única possibilitat d'introduir les idees revolucionàries al país.
Cantonalisme: Ideologia política de caràcter republicà federal que va tenir el seu auge durant la Primera República, principalment a Cartagena i altres localitats del Llevant i Andalusia. S'oposava tant al republicanisme unitari com al federalisme gradualista de Pi i Margall. Des de les unitats polítiques inferiors (Estats o Cantons), amb acords lliures entre ells, s'arribaria a construir la federació espanyola.
Estatut Reial: Carta atorgada, redactada pel ministre Martínez de la Rosa durant la regència de Maria Cristina de Borbó el 1834, mitjançant la qual es pretenien fer concessions polítiques als liberals, però que en realitat va ser extremadament moderada. Es tracta d'una convocatòria a Corts (molt restringida) en la qual no apareix la sobirania nacional, ni la separació de poders, ni els drets dels ciutadans.
Manifest de Sandhurst: Manifest de caràcter polític signat l'1 de desembre de 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó (futur Alfons XII), mentre es trobava a l'exili en aquesta acadèmia militar d'oficials britànica. Al document es mostra disposat a convertir-se en rei d'Espanya i partidari de la monarquia parlamentària.
Manifest dels Perses: Document subscrit el 1814 per diversos diputats de tendència absolutista participants en les Corts de Cadis, en el qual se sol·licitava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de Cadis, inclosa la Constitució. El document pren el nom d'una referència que conté, al principi, sobre els costums que hi havia a Pèrsia en el moment del canvi dinàstic.
Pragmàtica Sanció de 1830: Norma aprovada per Ferran VII per la qual anul·la l'Auto acordat de 1713 de Felip V, que pràcticament impossibilitava a la dona accedir al tron. Comunament es coneixia com a «llei sàlica». La pragmàtica sanció restablia el sistema de successió tradicional de les «Set Partides», segons el qual les dones poden regnar si no hi ha germans varons. Aquesta norma motivarà la Guerra Carlina.
Pronunciament: Temptativa revolucionària, característica de l'Espanya del segle XIX i de gran part del segle XX, emprada per les diferents faccions liberals per enderrocar un govern o fer pressió sobre ell perquè adoptés reformes o canviés el sistema polític vigent. Havia de comptar amb el suport de determinats caps i forces militars que es manifestaven i pronunciaven a favor d'aquestes peticions de canvi.
Sufragi censitari i universal: Dret al vot restringit només a una part de la població que tingui unes característiques precises (econòmiques, socials o educatives), que li permeti estar inscrita en un «cens electoral». El sufragi universal no limita el vot pels tipus de raons anteriorment esmentades, només s'estableix una edat mínima per poder votar. El sufragi universal va ser inicialment només masculí.
Tractat de Valençay: Acord signat el desembre de 1813 per l'emperador Napoleó Bonaparte, pel qual ofereix la pau i reconeix Ferran VII com a rei d'Espanya, com a conseqüència de les derrotes de la Guerra de la Independència, del deteriorament progressiu de l'exèrcit francès i de l'assetjament de les tropes espanyoles i britàniques. El tractat no va entrar en vigor pel rebuig de les Corts i de la Regència espanyoles.
Unió Liberal: Partit polític de caràcter liberal fundat per Leopoldo O'Donnell en la segona meitat del segle XIX. Hi participaran els sectors més progressistes que procedien del partit moderat i els més moderats que provenien del partit progressista, amb la finalitat de crear un «centre» liberal. En la pràctica es tractava de crear un partit que estabilitzés els diferents governs de la segona dècada moderada isabelina.
Agrarisme: Moviment de masses en el qual el camperolat va participar activament a través de diferents associacions agràries interclassistes durant el segle XIX i principis del XX, buscant una justa distribució de la terra. Exemples d'aquest moviment a Espanya són els d'Andalusia (de tipus anarquista i classista) o Galícia (interclassista i de diferents tendències ideològiques), centrats en la redempció dels forals.
Desamortització: Posar al mercat, per part de l'Estat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant una subhasta pública, les terres i béns que fins aleshores no es podien alienar (vendre, hipotecar o cedir) i que es trobaven en mans mortes (Església catòlica, terres baldes i comunals dels ajuntaments). Les desamortitzacions més importants van ser la de Mendizábal o eclesiàstica (1836) i la de Madoz (1854).
Ludisme: També denominat mecanoclàstia. Primera forma de manifestació obrera que es dona en la primera fase de la Revolució Industrial, consistent en la destrucció de la maquinària dins d'una fàbrica, ja que aquesta elimina llocs de treball. Uns dels exemples més destacats a Espanya van ser la destrucció de la fàbrica de manufactures «Bonaplata» a Barcelona o de la fàbrica de tabacs a la Corunya.
Caciquisme: Pràctica política que va tenir el seu màxim auge durant l'època de la Restauració borbònica, utilitzant sovint el frau electoral o l'ús de favors personals a canvi del suport a un candidat oficial. Aquest sistema es va implantar de manera generalitzada en l'àmbit rural. La paraula «cacic» és d'origen caribeny i significa «cap de la tribu».
Desastre d'Annual: Important derrota militar espanyola produïda en la guerra colonial del Marroc davant dels rifenys comandats per Abd el-Krim, el juliol de 1921, prop de la localitat homònima. Aquesta derrota va suposar una redefinició de la política colonial i una de les crisis més greus del sistema de la Restauració, i va ser la causa directa del cop d'Estat i de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Directori Militar: Primera etapa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1925). Rep aquest nom perquè el directori estava integrat exclusivament per militars (vuit generals i un contralmirall) i presidit pel dictador. Tenia funcions d'assessorament en matèria de govern i en la promulgació de decrets amb força de llei. Va ser substituït el 1925 per un directori integrat per militars i civils (Directori Civil).
Encasellat: Procés pel qual el ministre de Governació col·loca en les caselles corresponents a cada districte electoral els noms dels candidats (ministerials i de l'oposició) que el Govern està disposat a tolerar. Aquest sistema implica complexes negociacions entre representants del Govern i les diferents forces polítiques locals dins del sistema de torns durant la Restauració borbònica.
Expedient Picasso: Informe redactat pel general de divisió Juan Picasso que relata els fets ocorreguts a la comandància de Melilla a l'estiu de 1921, durant el desastre d'Annual. Davant l'exigència de depurar responsabilitats, es va obrir una investigació sobre el comportament dels militars i es va difondre la sospita que darrere de l'acció del general Silvestre hi havia l'acció del mateix rei Alfons XIII.
Pucherazo: Mètode de manipulació electoral usat principalment durant el període de la Restauració borbònica per permetre l'alternança pactada prèviament entre el Partit Conservador i el Partit Liberal, dins del sistema de dominació política local (principalment en el món rural) conegut com a caciquisme. Per dur a terme la manipulació, les papereta es guardaven en «pots» que s'afegien o s'extreien de l'urna.
Regeneracionisme: Corrent intel·lectual, polític i literari de finals del segle XIX i principis del XX, caracteritzat per l'anàlisi dels mals del país i la seva crítica als vicis del sistema de la Restauració, així como pel seu propòsit de trobar-hi remei i de renovar i modernitzar la vida política i econòmica d'Espanya. El representant més destacat del regeneracionisme va ser l'aragonès Joaquín Costa.
Setmana Tràgica de Barcelona: Nom amb què es coneixen els fets violents ocorreguts a Barcelona en una setmana de l'estiu de 1909, arran del decret del govern d'Antonio Maura de mobilitzar els reservistes (la majoria pares de família de classe obrera) per a la guerra del Marroc. Els sindicats van convocar una vaga general que va paralitzar la ciutat durant una setmana. Reprimida durament, va suposar la caiguda del govern de Maura.
Sistema de torns: Alternança pacífica en el govern per mutu acord entre les forces monàrquiques (liberals i conservadors) durant la Restauració borbònica. El sistema es basava en el fet que, quan el partit governant patia un desgast polític, la Corona nomenava president del govern el cap de l'oposició. Aquest convocava noves eleccions per obtenir, mitjançant mètodes caciquils, una nova majoria parlamentària.
Unió Patriòtica: Agrupació creada el 1924 per Miguel Primo de Rivera durant la dictadura. Aquesta associació va oscil·lar entre un moviment de suport i propaganda a la dictadura sense un significat polític concret, i el partit únic del nou règim que pretenia tenir certes semblances amb el feixisme italià.
Bienni Negre: (Rectificador, contrarreformista o conservador). Període de la Segona República (novembre de 1933-febrer de 1936) on van governar principalment el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles, caracteritzat per la paràlisi de les reformes econòmiques, educatives i administratives del primer període (social-azañista) de la Segona República. Es van produir els tràgics fets d'octubre de 1934.
Brigades Internacionals: Formacions militars constituïdes per voluntaris estrangers que van combatre a les files de l'exèrcit republicà. Les organitzacions obreres i sindicals van enviar ajudes de tota mena i molts homes i dones van arribar a Espanya des d'octubre de 1936 fins a octubre de 1938, procedents de molts països per combatre a favor de la democràcia i contra el feixisme.
CEDA: Confederació Espanyola de Drets Autònoms. Coalició de partits catòlics i de dretes durant la Segona República, que tenia com a objectius principals paralitzar les reformes emprengudes en aquesta etapa, considerades per ells com a «laiques, comunistes i degradants de la civilització cristiana»; pretenien ser una organització defensiva dels valors tradicionals: «religió, família i propietat». El seu líder va ser Gil Robles.
FAI: Federació Anarquista Ibèrica. Agrupació anarquista creada el 1927 durant la dictadura de Primo de Rivera com a línia més radical davant l'actitud d'alguns líders del sindicat anarquista CNT de buscar vies més possibilistes i negociades. El nombre d'afiliats va augmentar durant la Segona República i va tenir un paper molt destacat en la Guerra Civil, en les col·lectivitzacions agràries i d'empreses.
FET de les JONS: Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista. Moviment polític creat per Francisco Franco arran del decret d'unificació d'abril de 1937 de les forces polítiques que van donar suport a l'alçament contra la Segona República i la creació del nou Estat. Integrada per tres antigues forces (dues de caràcter feixista i una carlista), va formar el denominat Moviment Nacional.
Front Popular: Coalició electoral integrada per les forces polítiques d'esquerra (republicans progressistes, socialistes, comunistes i nacionalistes progressistes), vencedora de les eleccions de febrer de 1936, que presentava un programa continuador de les reformes del primer bienni republicà. El seu esforç es va paralitzar per l'alçament militar de juliol de 1936.
Legió Còndor: Nom donat a la força d'intervenció majoritàriament aèria que el Tercer Reich va enviar en ajuda de les forces del general Franco durant la Guerra Civil espanyola. La intervenció va permetre a Hitler millorar la qualitat dels aparells i reparar els defectes de la seva arma aèria de cara a la Segona Guerra Mundial, i va ser una eina fonamental per a la victòria franquista. Un exemple destacat va ser el bombardeig de Guernica.
Pacte de Sant Sebastià: Reunió celebrada en aquesta ciutat l'agost de 1930 per polítics republicans, antics monàrquics, nacionalistes i socialistes, en la qual es van comprometre a enderrocar la monarquia i establir una república parlamentària; garantir la llibertat política i religiosa; convocar eleccions constituents i obrir la possibilitat de l'autonomia política de les regions.
Sanjurjada: Alçament militar produït a Sevilla l'agost de 1932, encapçalat per José Sanjurjo contra la República, que va comptar amb el suport d'alguns militars, monàrquics i latifundistes andalusos. L'alçament va fracassar i els participants van ser detinguts i controlats.
Contubernio de Munic: Terme donat pel règim franquista a la reunió celebrada a Munic el 1962 del Congrés del Moviment Europeu, organitzat per Salvador de Madariaga, on van participar membres de l'oposició antifranquista, tant de l'interior com de l'exili, en la qual s'exigia que els països que volguessin entrar a institucions europees haguessin de tenir un règim democràtic, davant l'intent d'Espanya d'entrar a la CEE.
Nacionalcatolicisme: Denominació amb què es coneixen els senyals d'identitat ideològica del franquisme. El franquisme va defensar que la vida política, social i cultural estigués sotmesa a les directrius de l'Església catòlica. En contrapartida, l'Església es va convertir en legitimadora del règim franquista. Aquesta unió d'interessos i mutus suports va donar origen al que es coneix com a nacionalcatolicisme espanyol.
Pla d'Estabilització: Programa de reformes realitzat per un equip de ministres i alts càrrecs tècnics (anomenats tecnòcrates) el 1959, amb l'objectiu d'abandonar el model econòmic autàrquic intervencionista de la primera etapa franquista i avançar cap a un model liberalitzador que establiria les bases de la nova etapa coneguda com a desenvolupisme econòmic.
Plataforma de Convergència Democràtica: També anomenada Coordinació Democràtica. Organisme unitari d'oposició a la dictadura creat el març de 1976. Sorgeix de la fusió de la Junta Democràtica (1974), integrada per forces i personalitats com el PCE i CCOO, i la Plataforma de Coordinació Democràtica (1975), integrada pel PSOE i d'altres. Els objectius bàsics eren l'amnistia, la llibertat i la convocatòria de corts constituents.
Secció Femenina: Creada el 1934 per Falange i presidida (fins a la seva dissolució el 1977) per Pilar Primo de Rivera, va potenciar el model femení durant el franquisme, caracteritzat per la passivitat política i la nul·la participació pública, i fomentava la tasca de la dona al cuidat de la llar, de la família i dels serveis socials.
Sindicat Vertical: Organització Sindical Espanyola. Va ser l'única central sindical legal que va existir a Espanya des de 1940 fins a 1977, establerta per la Llei d'Unitat Sindical (1940). Tots els treballadors i empresaris (coneguts com a productors) estaven obligats per llei a estar afiliats al Sindicat Vertical. Va prendre com a referència l'organització sindical del feixisme italià.
Llei per a la Reforma Política: Instrument legal per articular la transició des de les institucions de la dictadura cap a unes noves institucions democràtiques. Va ser elaborada per Torcuato Fernández-Miranda (president de les últimes Corts de la dictadura) amb el suport de la Corona i del govern d'Adolfo Suárez. Votada a Corts i sotmesa a referèndum el 1976, va servir per facilitar la transició cap a la democràcia sense ruptura.
Pactes de la Moncloa: Acord signat l'octubre de 1977 pels agents socials (partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials), pel qual es comprometien a establir una estratègia comuna per assolir l'estabilitat del país mitjançant la consolidació de la democràcia, la reducció de la conflictivitat social i l'adopció de mesures per afrontar la crisi econòmica que s'arrossegava des de 1973.
UCD: Unió de Centre Democràtic. Partit polític de centredreta establert per Adolfo Suárez, president del govern, com una coalició electoral formada l'abril de 1977 per partits liberals, democristians i socialdemòcrates per concórrer a les primeres eleccions democràtiques. Va governar Espanya entre 1977 i 1982. Es va dissoldre el febrer de 1983 després del fracàs de les eleccions.