Glossari de Geologia i Meteorologia: Termes Essencials
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,76 KB
Glossari de Termes Geològics i Meteorològics
Termes Geològics
Estrats: Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.
Sòcols: Relleus de plana o d'altiplà formats durant l'era primària o el Paleozoic. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.
Orogènesi: Moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.
Unitats morfoestructurals: Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.
Peneplà: Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt amples per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.
Cinglera: Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.
Foia: Terreny pla i extens, omplert d'al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.
Badland: Terreny sedimentari sense coberta i molt aixaragallat.
Relleu tabular: Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.
Mall: Roca alta i escarpada.
Mola: Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla.
Taula: Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.
Rasa: Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.
Albufera: Llacuna salada separada del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.
Tómbol: Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.
Estalactita: Tipus de formació present a cavitats subterrànies, que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària.
Estalagmita: Tipus de formació present a cavitats subterrànies, que es forma al terra d'una cova calcària.
Con volcànic: Elevació en forma de con i oberta al cim. És l'estructura elemental d'un volcà.
Termes Climàtics i Meteorològics
Temps atmosfèric: Estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats.
Clima: Successió dels tipus de temps que s'esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys. Per poder definir un clima es necessiten, com a mínim, les observacions recollides durant un període de 30 anys.
Isòbares: Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.
Hectopascal: Unitat en què es mesura la pressió atmosfèrica. Un hectopascal (hPa) equival a un mil·libar (mbar).
Massa d'aire: Porció d'aire amb unes característiques pròpies de temperatura, humitat i pressió. Espanya, a causa de la seva latitud, rep masses d'aire càlid tropical i masses d'aire fred polar.
Pluja de fang: Pluja de color vermellós a causa de la presència de petites partícules en suspensió procedents dels sorrals d'Àfrica.
Aridesa: Terme que indica sequedat, manca d'humitat. L'índex d'aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder dessecant de l'evaporació, representada per les temperatures.
Galerna: Vent sobtat i tempestuós que, a la costa septentrional de la Península, sol bufar entre l'oest i el nord-est.
Torrencials (precipitacions): Pluges molt intenses o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt.
Oscil·lació tèrmica: També s'anomena amplitud tèrmica. És la diferència entre la temperatura més alta i la més baixa registrades. Es pot calcular amb valors absoluts, però generalment es fa comparant mitjanes mensuals.
Inversió tèrmica: Augment de la temperatura amb l'altitud.
Isotermes: Línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.
Isohietes: Línies que uneixen els punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat.
Mar de núvols: Es produeix quan els vents alisis, carregats d'humitat, són forçats a ascendir en trobar un obstacle muntanyós (com passa als vessants de sobrevent a les illes Canàries). En guanyar altitud, l'aire es refreda i el vapor d'aigua es condensa, generant una capa horitzontal de núvols per sota de les cotes més altes del relleu.