Glossari de Geografia Urbana: Conceptes Clau i Tipus d'Espais

Glossari de Conceptes Urbans Clau

Urbanització

Fenomen pel qual les ciutats creixen d'una manera accelerada (en nombre, població i superfície) i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees.

Funció urbana

Cadascuna de les aplicacions de les activitats pròpies d'una ciutat i la seva àrea d'influència.

Segregació espacial

Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques, socials, culturals o religioses.

Polígon industrial

Zona planificada urbanísticament perquè s'hi instal·lin empreses dedicades a activitats industrials. La concentració d'indústries en un polígon permet a les empreses compartir serveis, disposar de sol a bon preu, ser a prop de proveïdors i clients, etc. Una característica dels polígons industrials és la bona accessibilitat a les xarxes de transports i de comunicacions.

Parc tecnològic

Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i al desenvolupament tecnològic. En la promoció d'aquests parcs solen participar-hi tant empreses privades com universitats i administracions públiques. Les empreses que hi treballen desenvolupen i utilitzen tecnologia capdavantera, i es dediquen a activitats tan diverses com l'electrònica, la recerca farmacèutica o biomèdica, etc.

Xarxa urbana

Conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves funcions, s'articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses interaccions.

Sistema urbà

Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d'un determinat territori que formen una xarxa urbana més o menys complexa, amb nuclis i sectors especialitzats i interrelacionats que desenvolupen funcions de caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar unitàriament.

Fluxos del sistema urbà

Intercanvis de tota mena que es produeixen entre els diferents nuclis que formen un sistema urbà.

Regió urbana

Territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans, amb una elevada densitat mitjana de població, amb una gran concentració d'infraestructures viàries i productives i amb importants fluxos i intercanvis entre els diversos nuclis.

Ciutat

Llocs on es concentren la població i les activitats que fa la gent. Compleixen una sèrie de funcions bàsiques i concentren serveis essencials. La forma i característiques d’una ciutat estan condicionades pel seu emplaçament.

Funcions Urbanes Essencials

Administrativa i de serveis

Aquesta funció inclou els organismes de govern (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc.) i altres serveis públics com jutjats, comissaries, hospitals, escoles i universitats. Són espais on es prenen decisions polítiques i administratives, i on es donen serveis essencials a la població. Solen concentrar-se al centre de les ciutats.

Funció residencial

Comporta que en una ciutat hi hagi uns equipaments bàsics (sanitaris, transports) i infraestructures (clavegueram) que conjuntament asseguren el benestar de la societat. Aquesta funció es dóna a tota la ciutat, però és escassa a les zones industrials i centrals.

Funció comercial

Les activitats d’intercanvis de productes i de serveis són pròpies de totes les ciutats. Actualment les activitats comercials s’han multiplicat de manera extraordinària. Es reparteix per tota la ciutat i es concentren en alguns eixos. Les funcions comercials deriven en altres activitats, com per exemple: emmagatzematge.

Funció industrial

La indústria ha tingut molta importància en el desenvolupament de la morfologia de la ciutat contemporània. Les indústries se solen instal·lar en polígons industrials (espais amplis, ben comunicats, preu assequible, als afores).

Tipus de Regions Urbanes

Àrea metropolitana

És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten. Aquest conjunt és un sistema ben integrat, amb la intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que graviten al voltant com a tret principal. La causa fonamental del desenvolupament de les àrees metropolitanes i dels fluxos que hi circulen són les contínues millores tecnològiques experimentades pels mitjans de comunicació i transport. Les innovacions aplicades a la distribució d’energia, la indústria, els ferrocarrils, l’automòbil, etc. són determinants per a la formació i el desenvolupament de les actuals àrees metropolitanes.

Conurbació

És el tipus de regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant, sinó diversos nuclis d’importància igual o similar. Presenta una estructura polinuclear, caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries, i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part. Exemple: la regió urbana holandesa integrada per Rotterdam, la Haia, Amsterdam i Utrecht, que es coneix amb el nom de Randstad (ciutat anular).

Megalòpolis

És una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes, que se succeeixen al llarg de centenars de quilòmetres i on viuen més de 20 milions de persones. Té múltiples nuclis centrals, on es desenvolupen complexes xarxes d’activitats econòmiques, les quals generen enormes intercanvis de fluxos.

Classificació dels Espais Geogràfics

Espai Urbà

Característiques

• Espai d’alta densitat de població i aspecte compacte (formen un continu construït).
• Presència d’àrees urbanes diferenciades.
• Gran diversitat d’activitats (residencials, industrials, comercials, culturals, sanitàries…).

Morfologia

• Teixit urbà dens.
• Ús mixt de l’espai.
• Habitatges plurifamiliars (blocs).
• Alta intensitat d’activitats.

Espai Periurbà

Característiques

• Espai a l’exterior (perifèria) de la ciutat, però que hi manté una relació molt intensa, sigui perquè hi viuen habitants que treballen a la ciutat o perquè allotja activitats i serveis urbans o industrials.

Morfologia

• Teixit urbà poc dens.
• Habitatges unifamiliars (individuals, aparellats o en filera).
• Presència de sectors d’activitat econòmica.
• Grans centres comercials o recreatius.

Espai Suburbà

Característiques

• Espai de baixa densitat de població, generalment allunyat dels afores dels nuclis urbans, especialitzat en l’ús residencial.
• Tipus d’espai socialment homogeni.
• Els seus habitants depenen del transport privat per als desplaçaments diaris.

Morfologia

• Teixit urbà poc dens.
• Model urbà de ciutat jardí.
• Presència destacada d’espais verds i, en menys grau, públics.

Espai Rururbà

Característiques

• Espai allunyat de la ciutat, més o menys rural, on conviuen les activitats rurals amb activitats urbanes o industrials.
• Proper als grans eixos viaris.

Morfologia

• Teixit urbà poc dens.
• Habitatges individuals.
• Coexistència de teixits urbans nous i vells.

Espai Rural

Característiques

• Espai de baixa densitat de població amb relació a l’espai urbà.
• Aquest poblament pot ser de caràcter dispers o concentrat.
• Caracteritzat per la presència d’activitats lligades a la producció agrària: agrícola i ramadera.

Morfologia

• Teixit urbà poc dens (quan el poblament és de tipus dispers) o dens (quan el poblament és de tipus concentrat).
• Habitatges unifamiliars (en poblament dispers) o plurifamiliars (en poblament concentrat).