Glossari de Geografia Física

Peneplà

Superfície de gran extensió amb pendent molt suau i amb valls de fons molt amples per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament. La seva formació correspon al final del cicle d’erosió.

Plana litoral

Àrea costera formada pels al·luvions dels rius dipositats a la costa. Exemple: Plana de València.

Plegament

Deformació de les capes d’estrats que sorgeix com a conseqüència de la pressió tectònica en roques plàstiques que en lloc de fracturar-se, es pleguen.

Pluges torrencials

Són pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt.

Pressió atmosfèrica

És el pes que exerceix l’aire sobre la superfície. La pressió mitja a nivell del mar és de 1.013 mb. i constitueix el límit entre les altes i baixes pressions. Les altes pressions o anticiclons donen lloc a un tipus de temps estable i les baixes pressions o borrasques donen lloc a un temps inestable.

Radiació solar o irradiació

És la transferència d’energia solar (llum i calor) i constitueix la font d’energia més important que rebem. Depèn de l’emissió del sol, la durada del dia, la distància al sol i de l’angle format entre els seus rajos i la tangent de la Terra. El nord d’Espanya presenta els valors mínims i els màxims es donen en el sud-est.

Rasa

Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.

Relleu tabular

Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

Ria

Es la intrusió del mar en una vall fluvial. A Espanya trobem les Ries galleges que cal distingir-les entre Ries baixes, que són profundes i amples, limitades per relleus més suaus. Són cales de fins a 70 m. de profunditat i 30 Km de longitud. Exemples: Arosa, Pontevedra, Muros i Vigo; i les Ries Altes, que són menys profundes i més curtes: A Coruña, Ribadeo, Navia,... També trobem les ries cantàbriques que són més curtes: Villaviciosa (Asturias) o San Vicente de la Barquera, Bilbao.

Roques sedimentàries

Roques formades per la meteorització, transport, deposició i litificació dels sediments exposats en la superfície terrestre. Constitueixen el 5% de l’escorça terrestre, no obstant, el 75% de les roques visibles són sedimentàries.

Sedimentació

Procés d’acumulació de partícules minerals que han estat transportades per l’aigua, el vent o els glacials i posteriorment dipositades sobre l’escorça terrestre continental o marina procedents de la disgregació de roques alterades durant la meteorització, per precipitació química o per secrecions d’organismes.

Sòcols

Relleus de plana o d’altiplà formats durant l’era primària o Paleozoic. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.

Solà

És el vessant d’una elevació muntanyosa orientada cap al sol i oposada a l’obac. Correspon amb la vessant exposada al flux descendent el vent, és més càlida i seca, més propicia als cultius i als assentaments de població.

Sotavent

És el vessant protegit dels fluxos ascendents d’aire, oposat al vessant de sobrevent. Al quedar resguardada dels vents dominants (abric orogràfic) també ho està de la humitat (excepte en les proximitats del cim) dominaran els vents descendents i el recobriment vegetal serà més escàs.

Taula

Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs

Temps atmosfèric

És l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinat.

Tómbol

Es forma quan una illa s'uneix amb la terra ferma per mitjà d'un banc o acumulació de sorra.

Unitats morfoestructurals

Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica

Vall glacial

Vall modelada per l’acció d’un glacial. La morfologia característica és en forma de U. Una gruixuda massa de gel erosiona els vessants per les quals descendeix per la gravetat. Es diferencia d’una vall fluvial per la seva morfologia (en V) i els seu origen (modelat per les aigües d’un riu).

Vegetació endèmica

Espècie vegetal exclusiva d’una area geogràfica, no trobant-se de forma natural en cap altre indret. Ex. Violeta del Teide.

Vents:

Vents alisis

A les franges intertropicals hi ha un cinturó de vents de component nord-est anomenats vents alisis. El seu origen està en la circulació general atmosfèrica. Entre els 30 i 40 graus de latitud, aproximadament, hi ha l'anomenat cinturó d'altes pressions subtropicals, al qual pertany l'anticicló de les Açores. La seua freqüent posició sobre l'arxipèlag, que li dóna nom, permet l'arribada d'aquests vents sobre les Canàries. Es tracta d'aire humit, no gaire càlid. Al xocar amb les illes, provoca la condensació de la massa i es crea l'anomenat mar de núvols, protagonista de gran part de les precipitacions.

Xeròfil

Espècie vegetal adaptada a la escassetat d’aigua i altes temperatures en medis secs.