Glossari de geografia física

Albufera

Llacuna d’aigua salada situada al costat de la costa i separada del mar per una barrera de sorra.

Avenc

Fenedura profunda pròpia dels terrenys calcaris.

Badland

Paisatge en zones àrides format per nombrosos barrancs de parets verticals.

Circ

Cubeta d’erosió glacial en zones muntanyoses, limitada per escarpaments rocallosos.

Congost

Vall profunda i estreta formada en materials durs.

Cova

Cavitat de grans dimensions formada a partir d’esquerdes a les roques.

Delta

Acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura d’alguns rius.

Dolina

Depressió tancada de forma circular o oval, pròpia de paisatges càrstics.

Dorsal oceànica

Serralada submergida que s’eleva sobre les profunditats de l’oceà.

Eó

Unitat geocronològica en què es divideix el temps de la Terra, més gran que una era.

Estructura germànica

Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats (horst) i blocs enfonsats (fossa tectònica o graben). És pròpia de massissos antics.

Estuari

Espai de costa afectat per les marees on es barreja l’aigua marina amb el cabal d’un riu.

Fletxa

Cordó litoral format per l’acumulació de sediments en sentit del corrent dominant.

Glacera

Massa de gel.

Glaciació

Cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l’expansió dels aparells glacials.

Lapiaz

Superfície rocallosa amb nombroses canalitzacions i solcs, pròpia de terrenys calcaris.

Mantell de corriment

Deformació del plegament acompanyada de fractura que, com a conseqüència d’un empenyiment, s’ha desplaçat.

Maresma

Terreny pla localitzat al costat del mar que s’inunda amb les aigües marines o dels rius.

Orogènia

Procés de formació de serralades i període geològic durant el qual es formen les serralades o orògens.

Paisatge càrstic

Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst, caracteritzats per processos de dissolució de les roques calcàries.

Penya-segat

Costa escarpada i rocallosa de parets verticals a causa de l’erosió del mar.

Placa litosfèrica

Bloc en què es divideix la litosfera i que pot comprendre una part de la superfície d’un continent i d’un oceà.

Plataforma continental

Zona del marge continental que s’estén des de la línia de costa fins al talús continental, situat a una profunditat de 200 m.

Regressió marina

Retrocés del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d’una elevació de la superfície continental o d’un descens generalitzat del nivell del mar.

Relleu apalatxià

Formes de relleu que presenten les antigues serralades rejovenides per l’orogènia alpina i que es caracteritzen per un cert aplanament de les parts més elevades o per la presència de relleus diferencials entre els materials durs i els materials tous.

Ria

Entrada del mar a les valls fluvials baixes.

Sòcol

Conjunt de materials antics que formen la base d’un relleu.

Supereó precambrià

Unitat geocronològica en què es divideix el temps de la Terra i que comprèn els eons anteriors a l’eo Fanerozoic.

Tòmbol

Fletxa que uneix una illa al continent o a una altra illa.

Transgressió marina

Expansió del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d’un enfonsament de la massa continental o un augment del nivell del mar.

Xaragall

Solc o regueró poc profund format per les aigües d’escorrentia a la superfície de materials tous.

AMPLITUD TÈRMICA

Diferència entre el valor màxim i el mínim de les temperatures d’una zona.

EFECTE FÖHN (O FOEHN)

Efecte causat per la col·lisió entre una elevació del relleu i vents humits, els quals, després de sobrepassar-la i descarregar la seva humitat en forma de precipitacions, donen lloc, a l’altre vessant, a vents forts, molt secs i amb temperatures anormalment altes.

EVAPOTRANSPIRACIÓ

Pèrdua d’humitat d’una superfície per evaporació i per transpiració dels éssers vius que hi habiten, i en especial dels vegetals.

FORÇA DE CORIOLIS

Força causada per la rotació de la Terra, que desvia tot allò que es mou a la dreta de la seva trajectòria, a l’hemisferi Nord, i a l’esquerra, a l’hemisferi Sud.

GRADIENT DE PRESSIÓ

Diferència de pressió per unitat de longitud, mesurada en direcció perpendicular a les isòbares.

GRADIENT TÈRMIC ALTITUDINAL

Ritme de disminució de la temperatura que té lloc amb l’increment d’altura. Correspon a un descens de 0,6 graus per cada 100 metres d’ascens.

INTENSITAT (DE LES PRECIPITACIONS)

Quantitat de precipitació caiguda per unitat de temps.

INVERSIÓ TÈRMICA

Fenomen meteorològic que es produeix quan una capa d’aire calent se situa per sobre d’una capa d’aire fred i altera la circulació normal de l’aire. Produeix boires persistents i, a les grans ciutats, un augment dels nivells de contaminació de l’aire.

MIL·LIBAR (MBAR)

Unitat de pressió, usada per expressar la pressió atmosfèrica, que equival a 1.000 dines per cm2.

MIL·LÍMETRE DE MERCURI

Unitat de mesura de la pressió atmosfèrica que equival a 4/3 mbar.

MIL·LÍMETRE DE PRECIPITACIÓ

Unitat de mesura de la quantitat de precipitació, que equival a 1 litre per m2.

NIVELL DE SATURACIÓ

Quantitat màxima de vapor d’aigua que pot ser retinguda per una massa d’aire a una temperatura determinada. Quan se supera, l’excés d’aigua precipita.

PUNT DE ROSADA

Temperatura per sota de la qual el vapor d’aigua de l’atmosfera es condensa i precipita. El seu valor exacte depèn de la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

REGULARITAT (DE LES PRECIPITACIONS)

Ritme constant en les precipitacions, sense canvis bruscos d’intensitat ni llargs períodes secs.

SEQUERA

Període prolongat de temps amb precipitacions nul·les o escasses.