Glossari Essencial: Lingüística, Gramàtica i Art Català

Conceptes Clau de Lingüística i Sociolingüística

Diversitat Lingüística

És quan parlem de la manera com coexisteixen dues o més llengües en un mateix espai geogràfic o en la vida d'una persona.

Sociolingüística

És la disciplina que estudia les relacions entre el llenguatge i la societat.

Monolingüe

Si només es fa servir un idioma en un territori.

Multilingüe

Si es fa servir més d'una llengua.

L'Indoeuropeu

És la llengua que es parlava fa més de tres mil·lennis en una zona entre l'est d'Europa i el centre d'Àsia.

Llengües Romàniques

Són aquelles que deriven del llatí, la llengua que l'Imperi Romà va imposar al seu territori.

Llengua Inicial o Materna

És la primera llengua que una persona aprèn en la seva vida.

Llengua d'Identificació

Es tracta de la llengua amb la qual una persona s'identifica.

Llengua Habitual

Es tracta de la llengua que una persona utilitza habitualment en el seu dia a dia.

Segona Llengua

Es tracta de la llengua o les llengües apreses generalment a l'escola o al carrer.

Conceptes Clau de Gramàtica Catalana

Complement Directe (CD) Determinat

Es substitueix pels pronoms el, la, els, les.

Complement Directe (CD) Indeterminat

El nom es pot substituir pel pronom en.

Complement Indirecte (CI)

Es refereix a una persona o animal i és introduït per la preposició a. Per exemple: "Compra pa al Toni". Acostuma a expressar la persona afectada per una emoció o sentiment. Per exemple: "A la Lara li agrada la xocolata".

Complement de Règim Verbal

Introduït per una preposició (a, de, en, amb o per), es pot substituir pel pronom hi.

L'Atribut

Acompanya els verbs copulatius (ser, estar, semblar).

Complement Predicatiu

Modifica el verb, el subjecte o el CD, amb els quals estableix concordança en gènere i nombre.

Adjunt

Expressa lloc, temps, manera, companyia, instrument, quantitat, causa, finalitat, etc.

Moviments Artístics i Literaris del Segle XX

Noucentisme

És el nom amb què es coneix l'estètica que, entre 1906 i 1923, suposava el rebuig del Romanticisme i del desordre sociocultural impulsat pels modernistes.

Imperialisme (Noucentista)

Sistema politicoeconòmic que havia de regir la societat catalana. Defensava un moviment ordenador que s'havia d'impulsar a tot el territori i havia d'abraçar totes les capes socials de manera conciliadora.

Civilitat (Noucentista)

Es basa en la necessitat de neutralitzar els progressius conflictes i harmonitzar les classes socials en un mite de perfecció i cultura.

Arbitrarisme (Noucentista)

Era una doctrina estètica que propugnava la idealitat, el gust per l'artifici i per la perfecció formal i lingüística i el domini de l'artista sobre la realitat.

Classicisme (Noucentista)

Reivindicava l'ordre, la raó, la mesura i l'harmonia del món clàssic.

Diferències entre Modernisme i Noucentisme

• Modernisme: Predomini de la narrativa, artista marginat i incomprès, ruralisme, espontaneïtat, interès pels aspectes sòrdids de la realitat.
• Noucentisme: Predomini de la poesia, artista en l'àmbit polític i social, visió idealitzada de la ciutat, artificiositat, formalisme, classicisme, realitat idealitzada.

Avantguardes

És el corrent representat per autors que van adoptar una posició crítica i de lluita compromesa davant les tensions entre la burgesia i la classe obrera.

Cubisme

Va aparèixer a París a la primera dècada del segle XX. Destruïa la realitat i la transformava fent servir formes geomètriques.

Futurisme

Pretenia l'anul·lació d'un món passat, d'una cultura i d'un art caducs i la imposició d'un art nou lligat a les formes de la vida moderna.

Dadaisme

Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció i valorava l'espontaneïtat i l'atzar.

Surrealisme

Pretenia provocar el caos intel·lectual i crear una crisi de consciència.