Glossari Essencial de Clima i Hidrologia a la Península Ibèrica

Glossari de Termes Clau de Clima i Hidrologia

Aridesa

Absència o presència molt baixa d’aigua o d’humitat a l’aire i al sòl. Es relaciona amb la poca humitat disponible en comparació amb el que necessita la vegetació i els conreus, i també amb el tipus de temperatures de la zona. A Espanya, les zones amb més aridesa són el sud-est peninsular i les illes Canàries.

Clima Urbà

Clima propi de les ciutats, creat pels edificis, el trànsit i les activitats humanes, que modifiquen el clima natural de la zona. Es caracteritza sobretot per tenir temperatures més altes que els espais del voltant, fenomen conegut com a illa de calor urbana.

Continentalitat Climàtica

Característiques del clima de les zones que estan lluny de la influència del mar. Destaquen sobretot una diferència més gran entre les temperatures d’estiu i d’hivern i una menor quantitat de precipitacions. A la península Ibèrica, la zona amb més continentalitat és La Manxa.

Canvi Climàtic

Conjunt de canvis que es produeixen en el clima de la Terra i que afecten valors com la temperatura, les precipitacions, el vent o la nuvolositat. També provoquen alteracions en la circulació atmosfèrica i un augment de fenòmens extrems. El canvi climàtic afecta el nivell del mar, la temperatura dels oceans, les masses de gel, els ecosistemes i fins i tot la producció d’aliments.

Gota Freda (DANA)

Massa d’aire molt fred que queda aïllada en altura i envoltada per aire més càlid, a causa d’una forta ondulació del corrent en raig. Rep el nom de DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts). Provoca una gran inestabilitat amb pluges molt intenses i tempestes fortes, sobretot quan a la superfície hi ha aire càlid i humit. A Espanya és típica de la tardor i afecta sobretot les costes mediterrànies, cantàbriques i el sud-oest peninsular.

Anticicló

Centre d’alta pressió atmosfèrica (per damunt dels 1013 mil·libars). L’aire descendeix i, a l’hemisferi nord, gira en el sentit de les agulles del rellotge, fet que produeix un temps estable i sense pluges. Pot tenir origen dinàmic, com l’anticicló de les Açores que domina l’estiu, o tèrmic, com l’anticicló eurosiberià que influeix a l’hivern.

Borrasca

Centre de baixa pressió atmosfèrica (per sota dels 1013 mil·libars). L’aire hi ascendeix i, a l’hemisferi nord, gira en sentit contrari a les agulles del rellotge. Això provoca núvols, pluges i temps inestable. Poden ser d’origen dinàmic, com la borrasca d’Islàndia, o tèrmic, com algunes depressions del nord d’Àfrica a l’estiu.

Desertització

Procés pel qual un territori es va degradant i adquireix característiques pròpies del desert. Avui dia està molt relacionat amb l’erosió del sòl causada per la desforestació, l’excés de pastura o la sobreexplotació agrícola.

Sequera

Període llarg de temps amb una manca clara d’aigua en una zona, provocada per l’escassetat o absència de precipitacions.

Albufera

Zona humida situada a la costa, formada per aigua salada o salabrosa i separada de la mar per un cordó de sorra creat pels corrents marins. Només comunica amb la mar per un pas estret. La seva salinitat varia segons si rep més aportacions d’aigua dolça o d’aigua de la mar. Són típiques del Mediterrani, sobretot en costes baixes i arenoses amb marees febles. Exemples:

• L’Albufera d’Alcúdia
• L’Albufera de València
• L’Albufera des Grau a Menorca

Aqüífer

Formació geològica que acumula i deixa circular l’aigua subterrània. Es crea quan l’aigua de la pluja s’infiltra fins a topar amb un estrat impermeable i s’hi queda emmagatzemada. Pot alimentar rius, fonts o la mar. Són comuns en terrenys calcaris, arenosos i volcànics. A les Balears i Canàries són la principal font d’aigua. Exemple: aqüífer de Crestatx.

Estiatge

Període en què els rius tenen el cabal més baix. Normalment passa a l’estiu, tot i que als rius d’alta muntanya es dona a l’hivern fins al desglaç. A Espanya és molt marcat als rius del llevant i del sud, com l’Andarax i l’Almanzora.

Torrent

Curs d’aigua superficial irregular que només porta aigua després de pluges estacionals o intenses, i que roman sec la resta de l’any. A la Mediterrània pot causar inundacions quan plou fort en poc temps. A Espanya és comú al llevant i és l’únic tipus de curs d’aigua superficial a Balears i Canàries. Exemples:

• Torrent de Pareis
• Na Borges
• Sant Miquel

Revinguda

Creguda sobtada i forta del cabal d’un riu causada sobretot per pluges torrencials, que pot provocar desbordaments i danys. Els embassaments n’han reduït la freqüència. A Espanya són més comunes a la vessant mediterrània, sobretot a inicis de tardor. Exemple: revingudes al llevant peninsular el setembre de 2019.

Salinització d’Aqüífers

Acumulació excessiva de sal a les aigües subterrànies, sobretot en aqüífers costaners sobreexplotats. En baixar el nivell d’aigua dolça, l’aigua marina hi penetra. És freqüent al Mediterrani per l’elevat consum d’aigua i la poca pluja. Exemple: salinització de l’aqüífer de Campos.

Transvasament entre Conques

Transport d’aigua d’una conca amb excedent cap a una altra amb dèficit mitjançant grans obres hidràuliques. Pot ser a curta o llarga distància i serveix per abastir ciutats o zones amb pocs recursos hídrics i alta demanda. Genera polèmica per la manca general d’aigua. Exemples:

• Transvasament Tajo–Segura
• Projecte de l’Ebre

Vessant Hidrogràfica

Conjunt de conques que aboquen les seves aigües al mateix mar. A la Península hi ha tres grans vessants: cantàbrica, atlàntica i mediterrània. L’atlàntica és la més extensa per la inclinació de la Meseta cap a l’oest, mentre que la mediterrània només ocupa un 30% del territori.