Glossari Essencial d'Art i Arquitectura: Termes Clau

Aquarel·la

Tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els colors en aigua i aplicar-los sobre paper. Es caracteritza per la transparència dels colors.

Arc de mig punt

L'arc equivalent a mitja circumferència. La seva projecció lineal a l'espai genera la volta de canó.

Arcbotant

Arc de l'estil gòtic que desplaça el pes de la volta de creueria cap al contrafort exterior. També serveix per conduir l'aigua de pluja fins a les gàrgoles.

Arquitrau

Peça de pedra en forma de paral·lelepípede, que forma la part inferior de l'entaulament, que descansa directament sobre el capitell d'una columna i cobreix l'espai de columna a columna.

Arquivolta

Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals esbiaixats, emmarca l'obertura d'una porta o d'una finestra.

Baldaquí

Construcció exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes, que cobreix un altar o una trona.

Brancal

Element arquitectònic vertical que sosté l'arc o la llinda d'una obertura en els seus extrems.

Cimbori

Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s'aixeca sobre el creuer d'una església romànica per donar llum a l'interior i servir de base a la cúpula.

Cimaci

Element arquitectònic de forma troncopiramidal invertida que trobem sobre els capitells bizantins.

Clarobscur

Distribució de les llums i les ombres en un dibuix o una pintura. Estil pictòric que utilitza només els diversos tons d'un sol color per tal de donar la màxima importància a la llum i l'ombra.

Clau

Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.

Columnata

Sèrie de columnes que sostenen o adornen un edifici.

Contrafort

Pilar gruixut adossat a l'exterior d'un mur al qual serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta o d'un arc.

Cor

Part de l'església reservada al clergat. Solen ser unes fileres de bancs que envolten l'altar.

Retaule

Obra d'escultura o pintura, o mixta, que cobreix un mur situat darrere un altar, al fons d'una capella. En general, consta d'un cos baix anomenat bancal o predel·la, i a sobre, divisions verticals anomenades carrers i horitzontals anomenades pisos. Té guardapols i àtic.

Talla

Qualsevol escultura, especialment de fusta. Procediment de gravat mitjançant el burí damunt una planxa de coure o d'acer.

Transsepte

Nau transversal d'una església que s'obre davant el presbiteri, perpendicular a la nau principal.

Tremp

Pintura obtinguda a través de pigments barrejats amb aglutinants com ara ou, cola, goma aràbiga, aplicada majoritàriament sobre fusta.

Volta

Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai i descarrega el pes sobre murs, pilars, contraforts, etc.

Mènsula

Element arquitectònic motllurat o esculpit, fixat en una paret, que serveix de suport a una estàtua, un balcó, una cornisa, etc.

Presbiteri

A l'església cristiana, espai al voltant de l'altar major, reservat als presbíters.

Creuer

Espai quadrat, a vegades cobert amb cúpula o cimbori, on s'encreuen la nau central i la transversal d'una església.

Deambulatori

Passadís que volta el presbiteri de les esglésies per la banda posterior i dona accés a les capelles radials situades a les absidioles.

Encoixinat

Mur bastit amb carreus ben escairejats de manera que les juntes queden refoses.

Escorç

Forma de representar una figura la qual es troba disposada de forma obliqua al pla que la representa. Exigeix un gran domini de la perspectiva.

Esfumat

Tècnica de la pintura a l'oli feta per Leonardo da Vinci al segle XVI. Consisteix a difuminar els contorns de les figures i s'aconsegueix un efecte atmosfèric, una fusió de la figura en l'ambient i un trànsit suau de llum a ombra.

Fresc

Tipus de pintura romànica que es realitza sobre una capa d'enguixat encara humit, de gran efecte decoratiu i alhora de gran significació teològica.

Fris

Element arquitectònic que forma part de l'entaulament de l'arquitectura grega i descansa sobre l'arquitrau llis o de tres platabandes. Està alternat amb mètopes i triglifs (dòric) o continu decorat amb relleus (jònic i corinti).

Frontó

Acabament triangular d'un temple grec format per la coberta plana interior i l'exterior de doble vessant. L'interior del frontó és el timpà i es decora amb escultures o relleus.

Gablet

Element arquitectònic originari de l'arquitectura gòtica que consisteix en el frontó ornamental molt punxegut i, en general, calat, que apareix com a coronament de finestrals, pòrtics o arquivoltes.

Llanterna

Element arquitectònic, de planta circular o poligonal i obertures laterals, que corona una cúpula o una torre i serveix per il·luminar l'espai interior.

Llenç

Tela que serveix com a suport a les arts pictòriques, feta normalment de lli o cotó.

Llotja

Galeria oberta formada per arcades sostingudes per pilars o columnes, que mira a l'exterior d'un edifici. Petita plaça porticada davant la façana d'una església.

Lluneta

Volta menor practicada perpendicularment a una altra volta de canó principal per donar llum a una obertura.

Mainell

Columneta que divideix en dos el buit d'una obertura.

Ogiva

Arc apuntat que diagonalment reforça la volta i que dóna lloc a la volta d'ogives o de creueria.

Oli

Tipus de pintura utilitzada a partir del segle XV i que consisteix a dissoldre pigments molts en olis secants i aplicar-los sobre fusta o tela preparats prèviament.

Petxina

Element arquitectònic amb forma de triangle esfèric que serveix per conjugar la base circular d'una cúpula a una planta quadrada.

Pinacle

Element apiramidat, que subratlla la tendència vertical dels edificis gòtics amb el qual es remata el contrafort o decora una façana.

Planta de saló

Planta basilical amb la nau central cega, sense finestres. Això és així perquè les naus laterals i la central estan gairebé a la mateixa altura.

Relleu

Escultura no exempta, feta sobre un suport bidimensional, del qual les figures en sobresurten.