Glossari de Conceptes Lingüístics Clau: Bilingüisme, Diglòssia i Normalització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Español
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,19 KB
Glossari de Conceptes Lingüístics Essencials
Llengua Majoritària
La llengua majoritària és aquella que té un gran nombre de parlants.
Llengua Minoritària
La llengua minoritària és aquella que té un nombre reduït de parlants.
Llengua Minoritzada o Dominada
La llengua minoritzada o dominada és aquella que, malgrat que pugui ser la llengua pròpia de la major part de la població autòctona, pateix una restricció dels seus àmbits i funcions d’ús en un territori determinat. Això fa que es percebi que no serveix o que no és necessària per a la major part d’ocasions o àmbits en què cal usar la comunicació verbal. Una llengua minoritzada també és aquella que passa per un procés de retracció o de perill de desaparició per no tenir un estatus d’oficial en tots els àmbits d’ús.
Àmbit d'Ús Lingüístic
L’àmbit d’ús és el conjunt d’ocasions o situacions en què és usada una llengua. Es poden classificar en:
- Formals o públics
- Informals o privats
Bilingüisme
El bilingüisme és l’ús alternatiu de dues llengües en un individu o en un grup social o comunitat de parlants.
Bilingüisme Social
El bilingüisme social és l’ús alternatiu de dues llengües en una mateixa comunitat lingüística.
Bilingüisme Territorial
El bilingüisme territorial es refereix a un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament.
Bilingüisme Unilateral
El bilingüisme unilateral es produeix quan els parlants de la llengua dominada han après i usen també la llengua dominant, mentre que els parlants de la llengua dominant poden usar sense problemes la seva llengua.
Diglòssia
La diglòssia és la situació de conflicte lingüístic en què un idioma ocupa els àmbits d’ús d’un altre: el primer (llengua dominant) es farà servir en els contextos formals i l’altre (llengua dominada), en situacions informals.
Substitució Lingüística
La substitució lingüística és el procés pel qual, en una situació de conflicte lingüístic, una llengua o una varietat lingüística (la dominant) s’imposa totalment o parcialment sobre una altra (la dominada). Tota situació de diglòssia comporta un procés de substitució lingüística de la llengua dominada, mitjançant diferents processos:
- Minorització
- Dialectalització
- Bilingüització (bilingüisme unilateral)
A més, pot provocar interferències lingüístiques de tot tipus.
Autoodi Lingüístic
L'autoodi lingüístic és una actitud segons la qual una persona se sent incòmoda i insegura, s’avergonyeix de la seva identitat lingüística i cerca d’amagar les característiques individuals que no s’adeqüen als estereotips socials dominants, sovint a causa dels prejudicis lingüístics.
Prejudicis Lingüístics
Els prejudicis lingüístics són tendències a considerar la llengua dominant com a superior, sovint amb binomis valoratius. Consisteixen en una actitud o pensament lingüístic que avalua les llengües d’acord amb idees o opinions extralingüístiques i subjectives, prèvies al coneixement real. Els prejudicis lingüístics no tenen cap fonament lingüístic, perquè no hi ha res en cap llengua que la faci més adequada per a cap funció que una altra.
Normalització Lingüística
La normalització lingüística és el procés sociocultural pel qual el codi d’una llengua és regulat i recupera els seus àmbits d’ús.
Zona de Predomini Lingüístic
La zona de predomini lingüístic es refereix a un espai geogràfic on una llengua té una presència majoritària. Alguns exemples al País Valencià inclouen:
- Valencià (V): Elx, Alacant, Benidorm, Alcoi, Dénia, Gandia, Xàtiva, Cullera, Alzira, Torrent, València, Llíria, Sagunt, Vila-real, Castelló de la Plana, l’Alcora, Vinaròs i Morella (poblacions litorals i de l'interior amb predomini valencià).
- Castellà (C): Requena, Utiel, Xiva, Sogorb, Ademús, Aiora, Villena, Oriola i Torrevella (poblacions d’interior amb predomini castellà).
Conflicte Lingüístic
El conflicte lingüístic és la competència entre dues llengües en contacte que provoca el desplaçament total o parcial d’una d’elles en els diversos àmbits d’ús lingüístic.
Planificació Lingüística
La planificació lingüística és el conjunt d’activitats o estratègies d’una administració pública (com ara la Generalitat o l’ajuntament) per a regular la utilització d’una o diverses llengües en un mateix territori. Consisteix en l’adopció de mesures lingüístiques per a adequar-ne l’estructura a les necessitats de l’època i en l’adopció de mesures polítiques per a potenciar-ne la utilització.
Drets Lingüístics
Els drets lingüístics són la facultat d’actuar d’acord amb una norma moral o legal i d'exigir allò que és de justícia en relació amb l'ús de la llengua.
Política Lingüística
La política lingüística és el conjunt de mesures que, dins una planificació lingüística, els poders públics poden prendre per tal d’intervenir en les comunicacions lingüístiques de la societat.
Varietats Lingüístiques
Les varietats lingüístiques es classifiquen segons diferents eixos:
Diacrònica o Temporal
Fa referència a la variació de la llengua al llarg del temps.
Diafàsica o Funcional
Es refereix a la variació de la llengua segons la situació comunicativa o el registre.
Diastràtica
Fa referència a la variació de la llengua segons els grups socialment afins.
Diatòpica o Territorial
Es refereix a la variació de la llengua pròpia d'una zona determinada del domini lingüístic.