Glossari de Conceptes Clau: Recursos, Desenvolupament i Globalització

Recursos Naturals

Diversitat de béns que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o socials.

Classificació dels Recursos

• Recursos Renovables

  Es regeneren a un ritme superior al qual són explotats per la societat.

  • No Crítics: No s'esgoten mai (ex: radiació solar, vent).
  • Crítics: En ús controlat poden ser finits.

• Recursos No Renovables

  Es generen de manera lenta, per la qual cosa poden ser finits.

  • Combustibles Fòssils: Carbó, petroli, gas natural.
  • Recuperables: Minerals no metàl·lics (sorra, grava).
  • Reciclables: Minerals metàl·lics (alumini, ferro).

Biodiversitat

Conjunt de les espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la totalitat de la superfície terrestre. És la principal font de recursos alimentaris, material de construcció, combustible i medicines.

Té una gran importància per a la indústria farmacèutica, ja que les substàncies químiques i principis actius poden ser aconseguits de manera sintètica a partir d'espècies animals i vegetals.

Riscos Naturals

Fenomen que es produeix com a conseqüència de viure en un planeta tan dinàmic com el nostre.

Definició de Risc

El risc ha d'estar associat a la presència humana i ha d'afectar les persones o els béns que valorem.

Impacte de l'Ús del Sòl

Els països amb un ús abusiu de les terres marginals per a conreus i pastures estan cada cop més sotmesos al risc de les catàstrofes naturals, especialment les inundacions, ja que:

• Desapareix la retenció de l'aigua que efectua la vegetació.
• Les infraestructures mal planificades disminueixen la capacitat d'absorció de la terra.

Desenvolupament i Indicadors

Desenvolupament Econòmic (Creixement)

Augment del PIB dels països, increment de capital i augment dels mitjans tecnològics per a la producció.

Desenvolupament Humà

Consisteix a crear les condicions perquè les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats personals, d'acord amb les seves necessitats i interessos.

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

Actualment, per situar el desenvolupament comparativament dels països, s'utilitza preferentment l'IDH. És un indicador que es calcula a partir de tres variables:

1. Esperança de vida.
2. Índex d'escolarització.
3. Índex PIB per habitant.

L'IDH expressa uns valors compresos entre 0 (mínim) i 1 (màxim).

Pobresa

Situació de malnutrició, manca de serveis sanitaris o recursos educatius; situació contrària al desenvolupament humà.

Aquest paràmetre es mesura per comparació a la mitjana de la societat i el seu grau de desenvolupament (Pobresa Relativa).

Pobresa Absoluta

Persona que no té coberta una sèrie de necessitats bàsiques (alimentació, salut, higiene, habitatge, educació) o quan no hi ha mecanismes proveïts per l'Estat per afrontar les situacions de vellesa, malalties o atur.

Urbanització i Societat

Urbanització

Fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada en nombre de població i superfície, i es fan extensius els seus modes de vida.

Durant dècades, aquest procés va ser ràpid a Amèrica Llatina, però en els darrers anys s'ha accelerat el creixement de les grans ciutats dels continents asiàtic i africà.

Societat Postindustrial

Societat on el poder econòmic es basa cada vegada més en el domini de les tecnologies capdavanteres i en els sistemes de transmissió d'informació.

Globalització Econòmica

Deslocalització

Desplaçament de la indústria manufacturera (roba, calçat, joguines, mobles, etc.) que requereix mà d'obra i poca formació, des dels països desenvolupats als països menys desenvolupats.

Aquesta pràctica resulta rendible, ja que minimitza problemes laborals i allunya les activitats molestes.

Definició de Globalització

Integració creixent de tota l'economia mundial en un sol sistema econòmic. Les empreses productores no limiten el mercat al seu país d'origen, sinó que plantegen competir a qualsevol lloc del planeta.

Es mesura a partir de:

• Les exportacions i importacions (percentatge que representa el comerç respecte al PIB).
• Les inversions rebudes de l'estranger i les fetes a fora.

Estructura Econòmica Mundial

Centre

Països com Amèrica del Nord (Canadà, EUA), Japó, Corea del Sud, Rússia i la Unió Europea (Bèlgica, etc.).

Es caracteritzen per tenir mitjans de producció d'alta tecnologia, una gran inversió de capital i controlar el mercat mundial.

Perifèria

Regions com Àfrica. Tenen una escassa producció de tecnologia, poca inversió econòmica i no tenen cap control sobre el mercat mundial.

Semiperifèria

Països que posseeixen recursos naturals abundants, cap on es desplacen algunes activitats del Centre, o que són capaços de generar iniciatives pròpies (ex: Sud-est Asiàtic, Amèrica del Sud, Orient Mitjà).

Intercanvi Desigual

Situació en la qual els estats del Centre tenen el control dels preus del mercat, mentre que els de la Perifèria no el tenen.

Geopolítica i Migracions

Geopolítica

Espai territorial definit per unes característiques geogràfiques determinades i un conjunt de relacions polítiques que se sustenten en aquesta base territorial.

Principals Àrees de Migració

Les zones més receptores d'immigrants són Europa, països asiàtics i Amèrica del Nord.

La majoria de les migracions tenen causes econòmiques, tot i que al voltant de 10 milions es produeixen per raons polítiques o conflictes bèl·lics (els continents més afectats són Àfrica i Àsia).

Avantatges de les Migracions

La transcendència econòmica d'aquest desplaçament és fonamental tant per als països receptors com per als emissors:

• Països Receptors: Obtenen mà d'obra més barata, jove i amb disposició a consumir.
• Països Emissors: Obtenen ingressos econòmics mitjançant l'enviament de diners (remeses) dels emigrants a les seves famílies.