Glossari de Conceptes Clau en Filosofia Moral i Ètica

Conceptes Grecs i Antics

• Aidós → Concepte grec que es pot traduir com a "vergonya" o "respecte moral". Segons el mite de Prometeu, és una qualitat fonamental per a la convivència humana.
• Diké → Concepte de la justícia a l’antiga Grècia. Inicialment vinculat a l’ordre còsmic, després esdevé el principi d’ordre social i equitat.
• Eudaimonia → Concepte aristotèlic que significa "felicitat" o "floriment humà". Es considera el fi últim de la vida humana i s’assoleix a través de la virtut.
• Intel·lectualisme moral → Tesi de Sòcrates segons la qual el coneixement del bé implica necessàriament actuar bé. Ningú fa el mal voluntàriament, sinó per ignorància.
• Moral com a convenció → Idea defensada pels sofistes, especialment Protàgores, segons la qual les normes morals són creacions humanes i varien segons la societat i l’època.
• Virtut (areté) → En la filosofia grega, qualitat d’excel·lència que es pot desenvolupar mitjançant l’hàbit i l’educació. En Aristòtil, la virtut és el camí cap a la felicitat.

Ètiques Normatives

Ètica del Bé (Aristotèlica)

• Ètica del bé → Model ètic, exemplificat per Aristòtil, segons el qual la moralitat es fonamenta en la recerca de la felicitat i el desenvolupament de les virtuts.

Ètica del Deure (Kantianisme)

• Ètica del deure → Model ètic, exemplificat per Kant, que defensa que les accions han de ser guiades pel compliment d'un deure moral universal, independent de les conseqüències.
• Faktum de la moralitat → Expressió kantiana que fa referència al fet que tots els éssers humans tenen una intuïció immediata del deure moral, independentment de la seva cultura o educació.

Relativisme i Normativitat

• Normativitat → Principi segons el qual la conducta humana està guiada per normes, ja siguin morals, legals, socials o religioses.
• Relativisme moral → Posició que nega l’existència de valors morals universals i sosté que la moral depèn del context cultural i històric.

Existencialisme i Llibertat (Sartre)

Conceptes Centrals

• Llibertat radical → Idea central en l’existencialisme de Sartre: l’ésser humà no té una essència prèvia i és totalment lliure de definir-se a través de les seves accions.
• Responsabilitat moral → Segons Sartre, tota acció humana implica responsabilitat, ja que, en absència de normes externes absolutes, cada individu crea els seus propis valors.

Actituds Davant la Llibertat

Angoixa i Autenticitat

• Angoixa (existencial) → Sensació de vertigen davant la responsabilitat de la pròpia llibertat, segons Sartre. No hi ha guies absolutes i cada individu ha de decidir el sentit de la seva vida.
• Autenticitat → Per Sartre, actuar de manera autèntica significa assumir la pròpia llibertat i responsabilitat sense autoenganys ni excuses externes.
• Mala fe → Concepte existencialista de Sartre que descriu l’autoengany d’aquells que neguen la seva pròpia llibertat i responsabilitat, adoptant rols socials imposats.