Glossari de Conceptes Clau: Documentació, Audiències i Societat Xarxa

Organismes d'Opinió i Sociologia

CEO (Centre d'Estudis d'Opinió): Organisme de la Generalitat de Catalunya que realitza els estudis d’opinió sobre la intenció de vot, la valoració de partits i de líders polítics, així com estudis postelectorals.

CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas): El Centro de Investigaciones Sociológicas té com a finalitat l'estudi de la societat espanyola. Permet la consulta a través dels baròmetres mensuals.

Propietat Intel·lectual i Drets d'Autor

La Propietat Intel·lectual (PI): Conjunt de normes i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (drets d’autor) per la creació d’una obra literària, artística o científica. La seva vigència és durant la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort. Per fer-ne ús, necessitem autorització:

• A) Directament del titular.
• B) De l'entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual (com ara SGAE, CEDRO –Centro Español Derechos Reprográficos– o DAMA –Derechos de Autor de Medios Audiovisuales–).

La propietat intel·lectual es manifesta en dos drets principals:

1. Drets morals: Aquests drets són irrenunciables i inalienables, i acompanyen l'autor o l'artista intèrpret o executant durant tota la seva vida. Entre ells destaca el dret al reconeixement de la condició d'autor de l’obra.
2. Drets d’explotació: Permeten l'explotació de l'obra en qualsevol forma. Els principals drets d'explotació previstos a la llei són: reproducció, distribució, comunicació pública, transformació, i altres drets (com ara la realització d'obres completes).

El Copyright: Té per objecte informar de qui és el titular dels drets i, per tant, restringeix o prohibeix l’ús d’una obra sense permís explícit.

El Copyleft: Autoritza l’explotació de l’obra en totes o en determinades condicions (Alguns Drets Reservats: ADR) sense haver de demanar permís previ.

Cerca i Recuperació d'Informació

Dialnet: Portal bibliogràfic que inclou una base de dades de continguts científics hispans.

Hemeroteca: És una font d’informació documental i secundària que emmagatzema, classifica i recupera publicacions periòdiques (diaris, revistes, etc.) que són arxivades per a la seva consulta.

El Silenci: És el conjunt de documents que, tot i ser pertinents, no han estat recuperats en el nostre procés de cerca.

El Soroll: El conformen documents que han estat recuperats i que no són pertinents en el procés de cerca.

Internet Invisible: Part de la web que no està indexada a Google, que presenta formats incompatibles amb l’HTML, o que correspon a intranets i llocs de pagament que requereixen contrasenya (password).

Els Operadors: Serveixen per connectar els termes de cerca:

• Els operadors posicionals (com NEAR o ADJ) ens permeten delimitar el nombre de paraules entre cada terme.
• El truncament permet substituir un o més caràcters, utilitzant generalment l'asterisc (*).

Google Scholar: És un cercador especialitzat en cerques d’informació acadèmica o científica.

Audiències, Difusió i Mesurament

Difusió: Nombre d’exemplars d’una publicació que arriba als seus destinataris. Equival a la tirada útil: exemplars impresos menys exemplars retornats.

OJD (Oficina de Justificació de la Difusió): Ofereix dades de tirada i difusió de diaris, revistes, suplements i mitjans digitals. En fa l’audiometria per oferir informació als anunciants (d’aquells que voluntàriament ho sol·licitin).

InfoAdex: Controla la inversió publicitària: quan, com, on i qui inverteix a Espanya. A l’anunciant li serveix per saber com inverteix la seva competència.

Conceptes d'Audiència

Audiència: Conjunt de persones que escolta, llegeix o mira un mitjà comunicatiu.

Públic Objectiu (Públic Obj.): Grup d’individus al qual s’adreça un determinat missatge. En termes quantitatius, sempre és major que l’audiència.

Anàlisi d’Audiències: Mètodes de recerca emprats per obtenir informació quantitativa o qualitativa sobre les audiències per conèixer el comportament dels públics. Serveix per decidir la programació (mitjans de comunicació) i decidir on publicitar-se (empreses).

Els mètodes de mesura d'audiències són:

1. Sondeig: Selecció d'una mostra representativa a la qual es demana informació sobre les particularitats del seu consum. Les dades obtingudes són estimacions (Exemple: EGM).
2. Panell: Tècnica de recollida d’informació que permet obtenir dades de consum de manera detallada sobre una mateixa mostra de persones seleccionada al llarg del temps.
3. Audiometria: Tècnica per mesurar audiències televisives mitjançant l’audímetre, un aparell connectat a la TV que mesura permanentment i automàticament l’audiència i les condicions de consum (quan s’encén, qui ho fa, hora, etc.). Es tenen en compte dades d’audiències de persones d’una edat superior a 4 anys.

Kantar Media i Mètriques d'Audiència

Kantar Media: Gestiona els audímetres a Espanya.

Avantatges de Kantar Media:

• Les dades són segon a segon.
• Permet l'anàlisi d’una mateixa llar durant un llarg període de temps.

Inconvenients de Kantar Media:

• Possibilitat d’errors humans.
• No recullen audiència d’espais públics.
• Només es deixa constància dels actes i no de les opinions.

Mètriques de Consum Televisiu

Ràting: Percentatge d’espectadors que veuen un programa sobre el total de l’univers potencial de consum (individus de 4 anys o més).

Share: Percentatge d’espectadors que veuen un programa sobre el total d’espectadors que estan mirant la TV en aquell moment.

Audiència Acumulada: Nombre total d'espectadors que veuen un programa com a mínim durant 1 minut. No es valora quanta estona el miren.

Audiència Mitjana: Nombre d'espectadors que veuen un programa sencer.

Consum: Nombre d'espectadors que veuen la TV en el període considerat: minut, hora, dia, etc. (Exemple: FORMULATV).

Estudi General de Mitjans (EGM)

EGM (Estudi General de Mitjans): Font d’informació quantitativa sobre el comportament de les audiències dels mitjans de comunicació. Analitza les audiències amb un sondeig. L’univers està constituït per individus de 14 o més anys.

L'EGM serveix per obtenir informació sobre:

• El consumidor (estil de vida).
• La identificació de targets publicitaris.
• Les tendències de consum de mitjans.
• L'anàlisi de la competència.

Aspectes rellevants del qüestionari de l'EGM:

• Dades de classificació sociodemogràfica.
• Consum de mitjans.
• Equipaments tecnològics a casa.
• Consum de productes i estil de vida.

Documentació i Societat Xarxa

Documentació: Disciplina científica fonamentada en la recopilació, emmagatzematge, anàlisi i difusió de la informació en formats diversos amb l’objectiu de fer-la més accessible.

La Societat Xarxa

Fa referència a l’estructura social resultant de la interacció entre l’organització social i el paradigma tecnològic.

Principals característiques de la societat xarxa:

1. Articulació de l’espai físic i l’espai virtual. La major part de funcions dominants de la societat s’organitzen a partir de l’espai de fluxos (mercats financers, xarxes de mitjans, formes en xarxa d’administració del poder, xarxes de producció internacionals o moviments socials d’abast mundial).
2. Articulació del temps biològic i el temps atemporal. El temps atemporal, característic de la societat xarxa, no té passat ni té futur. Permet la possibilitat de comunicació asincrònica.
3. Cultura de la virtualitat real. És la cultura pròpia de la societat xarxa. Implica que no es pot establir una distinció entre físic i virtual en termes de realitat, ja que els processos virtuals formen part de la mateixa realitat. Internet forma part de les nostres vides.
4. Autocomunicació de masses. Una nova forma de comunicació interactiva caracteritzada per la capacitat d’emetre missatges de molts a molts, i en temps real, en el moment que es vulgui. Qualsevol pot enviar missatges de forma massiva. Produïm i consumim informació: som prosumers.