Glossari de conceptes bàsics de geografia física

Glossari de geografia física

Elements del relleu

• Albufera: Llacuna d’aigua salada situada al costat de la costa i separada del mar per una barrera de sorra.
• Avenc: Fenedura profunda pròpia dels terrenys calcaris.
• Badland: Paisatge en zones àrides format per nombrosos barrancs de parets verticals.
• Circ: Cubeta d’erosió glacial en zones muntanyoses, limitada per escarpaments rocallosos.
• Congost: Vall profunda i estreta formada en materials durs.
• Cova: Cavitat de grans dimensions formada a partir d’esquerdes a les roques.
• Delta: Acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura d’alguns rius.
• Dolina: Depressió tancada de forma circular o oval, pròpia de paisatges càrstics.
• Dorsal oceànica: Serralada submergida que s’eleva sobre les profunditats de l’oceà.
• Eó: Unitat geocronològica en què es divideix el temps de la Terra, més gran que una era.
• Estructura germànica: Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats (horst) i blocs enfonsats (fossa tectònica o graben). És pròpia de massissos antics.
• Estuari: Espai de costa afectat per les marees on es barreja l’aigua marina amb el cabal d’un riu.
• Fletxa: Cordó litoral format per l’acumulació de sediments en sentit del corrent dominant.
• Glacera: Massa de gel.
• Glaciació: Cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l’expansió dels aparells glacials.
• Lapiaz: Superfície rocallosa amb nombroses canalitzacions i solcs, pròpia de terrenys calcaris.
• Mantell de corriment: Deformació del plegament acompanyada de fractura que, com a conseqüència d’un empenyiment, s’ha desplaçat.
• Maresma: Terreny pla localitzat al costat del mar que s’inunda amb les aigües marines o dels rius.
• Orogènia: Procés de formació de serralades i període geològic durant el qual es formen les serralades o orògens.
• Paisatge càrstic: Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst, caracteritzats per processos de dissolució de les roques calcàries.
• Penya-segat: Costa escarpada i rocallosa de parets verticals a causa de l’erosió del mar.
• Placa litosfèrica: Bloc en què es divideix la litosfera i que pot comprendre una part de la superfície d’un continent i d’un oceà.
• Plataforma continental: Zona del marge continental que s’estén des de la línia de costa fins al talús continental, situat a una profunditat de 200 m.
• Regressió marina: Retrocés del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d’una elevació de la superfície continental o d’un descens generalitzat del nivell del mar.
• Relleu apalatxià: Formes de relleu que presenten les antigues serralades rejovenides per l’orogènia alpina i que es caracteritzen per un cert aplanament de les parts més elevades o per la presència de relleus diferencials entre els materials durs i els materials tous.
• Ria: Entrada del mar a les valls fluvials baixes.
• Sòcol: Conjunt de materials antics que formen la base d’un relleu.
• Supereó precambrià: Unitat geocronològica en què es divideix el temps de la Terra i que comprèn els eons anteriors a l’eó Fanerozoic.
• Tòmbol: Fletxa que uneix una illa al continent o a una altra illa.
• Transgressió marina: Expansió del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d’un enfonsament de la massa continental o un augment del nivell del mar.
• Xaragall: Solc o regueró poc profund format per les aigües d’escorrentia a la superfície de materials tous.

Conceptes meteorològics

• Amplitud tèrmica: Diferència entre el valor màxim i el mínim de les temperatures d’una zona.
• Efecte Föhn (o Foehn): Efecte causat per la col·lisió entre una elevació del relleu i vents humits, els quals, després de sobrepassar-la i descarregar la seva humitat en forma de precipitacions, donen lloc, a l’altre vessant, a vents forts, molt secs i amb temperatures anormalment altes.
• Evapotranspiració: Pèrdua d’humitat d’una superfície per evaporació i per transpiració dels éssers vius que hi habiten, i en especial dels vegetals.
• Força de Coriolis: Força causada per la rotació de la Terra, que desvia tot allò que es mou a la dreta de la seva trajectòria, a l’hemisferi Nord, i a l’esquerra, a l’hemisferi Sud.
• Gradient de pressió: Diferència de pressió per unitat de longitud, mesurada en direcció perpendicular a les isòbares.
• Gradient tèrmic altitudinal: Ritme de disminució de la temperatura que té lloc amb l’increment d’altura. Correspon a un descens de 0,6 graus per cada 100 metres d’ascens.
• Intensitat (de les precipitacions): Quantitat de precipitació caiguda per unitat de temps.
• Inversió tèrmica: Fenomen meteorològic que es produeix quan una capa d’aire calent se situa per sobre d’una capa d’aire fred i altera la circulació normal de l’aire. Produeix boires persistents i, a les grans ciutats, un augment dels nivells de contaminació de l’aire.
• Mil·libar (mbar): Unitat de pressió, usada per expressar la pressió atmosfèrica, que equival a 1.000 dines per cm².
• Mil·límetre de mercuri: Unitat de mesura de la pressió atmosfèrica que equival a 4/3 mbar.
• Mil·límetre de precipitació: Unitat de mesura de la quantitat de precipitació, que equival a 1 litre per m².
• Nivell de saturació: Quantitat màxima de vapor d’aigua que pot ser retinguda per una massa d’aire a una temperatura determinada. Quan se supera, l’excés d’aigua precipita.
• Punt de rosada: Temperatura per sota de la qual el vapor d’aigua de l’atmosfera es condensa i precipita. El seu valor exacte depèn de la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.
• Regularitat (de les precipitacions): Ritme constant en les precipitacions, sense canvis bruscos d’intensitat ni llargs períodes secs.
• Sequera: Període prolongat de temps amb precipitacions nul·les o escasses.