Glossari de Cavalleria i Anàlisi de Tirant lo Blanc (Martorell)

Vocabulari de la Cavalleria i la Cort Medieval (I)

Gentilhome

Home de naixença noble al servei particular d'un rei. Membres de l'estament militar i d'aquells que es distingeixen per la pràctica de la generositat, el coratge o la cortesia.

Reis d'armes / Heralds

Oficials d'armes, funcionaris vinculats a la cort d'un sobirà o d'un gran senyor, experts en qüestions de cavalleria i en heràldica. En temps de pau, s'encarregaven de vigilar la realització justa dels combats entre cavallers, ja fos per esport o en guerres privades, així com de l'organització dels torneigs. En temps de guerra, ordenaven les tropes, feien de parlamentaris abans del combat i, acabada la batalla, recollien les banderes dels vençuts i recorrien tot el camp per reconèixer els morts i comptar-los.

Elm

Part de l'armadura que cobria el cap. Al segle XV és un casc usat únicament en les competicions esportives cavalleresques o per lluir en els cerimonials.

Fermall

Conjunt de dues peces d'or o d'un altre material, una de les quals té un ganxet o pua que es fica en un forat, anell, etc., de l'altra i serveix per a subjectar dues vores de vestit o com a ornament.

A tota ultrança

A mort.

Divisar

(Verb que pertany al vocabulari específic de les bregues cavalleresques) Triar les armes i el tipus de combat (fixar si s'ha de lluitar a peu o a cavall, el tipus d'armament que es farà servir).

Camp clos

Espai delimitat on tenen lloc els combats entre dos adversaris o entre dos grups de cavallers rivals.

Brial

Peça de roba semiinterior que es posaven les dones entre la camisa (interior) i la roba (exterior).

Copagorja

Arma curta de mà, punyal.

Lletra de batalla

Carta que un cavaller ofès o agreujat trametia, per mitjà d'un oficial d'armes, a un altre cavaller que considerava el seu ofensor, mitjançant la qual el reptava a combatre.

Deseiximent

Acte de retractar-se un vassall de l'homenatge prestat al senyor.

Amanuense

Persona que escriu a mà i al dictat o copiant.

Brocat

Teixit fet amb fils d'or i argent, generalment sobre una roba de base de seda. El nom prové de l'especial procediment de teixir. Se'n feien a Barcelona, però també se n'importaven de Venècia.

Termes Militars, Socials i Indumentària (II)

Marts gibelins

Pell de l'animal mamífer carnisser (*mart* o *marta*) de la família dels mustèlids, apreciat pel seu pèl espès i suau. El gibelí n'era una espècie concreta, de cos més curt i robust que l'ordinari.

Nigromància

Art d'endevinar l'esdevenidor invocant els morts i consultant-los; familiarment, màgia negra o diabòlica.

Cadafal

Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un espectacle o acte solemne.

Gos alà

Gos de presa, usat per caçar (gos fort que no deixa anar la presa que ha agafat amb les dents).

Garrotera

Lligacama. Cinta, cordó, etc., elàstics, amb què se subjecten a la cama o a la cuixa els mitjons o les mitges per evitar que caiguin cames avall.

Júnyer

Justar, acció de combatre d'home a home, a cavall i amb llança, en competicions esportives cavalleresques.

Ordre de l'Hospital de Sant Joan

Es fundà l'any 1048 amb la finalitat de protegir els pelegrins que visitaven els Llocs Sants. Estava format per frares cavallers, que havien fet vots religiosos o a la vegada que servien amb les armes; amb el temps, però, la milícia predominà sobre el component religiós.

Soldà

Sobirà d'un estat mahometà, especialment dels turcs.

Punició

Acció de punir; pena amb què es puneix o castiga algú.

Bací

Gibrell, palangana.

Gonella

Vestit semiinterior elegant que es portava sobre la camisa i sota la roba. També formava part de la indumentària masculina, però en aquest cas solia ser una peça de roba interior. És semblant al *brial*.

Ministril

Persona que toca instruments musicals.

Requesta d'amors

Declaració amorosa.

Bombarda

Projectil, pedra grossa o bola de ferro, disparada amb la màquina també anomenada bombarda. Màquina de ferro, accionada per pólvora per llançar pedres grosses o boles de ferro.

Rossí

Cavall de guerra i de caça, però de qualitat mitjana.

Bacinet

Casc de guerra, de forma ovoide o cònica, que baixa pels costats fins a cobrir les orelles, la nuca i el coll. Anava recobert per dins de cotó per tal d'alleugerir la duresa del ferro sobre el cap.

Iniquitat

Malvolença, odi; falta de justícia.

Fellonia

Ira, indignació.

Mosso de cec

Pigall, noi que acompanya un cec.

Context Literari: Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Orígens de la Novel·la Cavalleresca

Els precedents de la novel·la romàntica són traduccions molt lliures de poemes èpics llatins, adreçades a l'aristocràcia, que volia conèixer els fets dels grans herois de l'antiguitat, i que no sabien el llatí per poder-ho llegir directament en aquesta llengua. A aquest conjunt de narracions escrites en versos octosil·làbics apariats s'hi afegiren les que tracten de la llegenda del rei Artús, la reina de Ginebra i els cavallers de la Taula Rodona i els amors de Tristany i Isolda, conjunt d'històries que es coneix amb el nom de Matèria de Bretanya o Cicle Artúric.

Joanot Martorell: Biografia

Nasqué a Gandia devers l'any 1414. Pertanyia a una família de la noblesa mitjana valenciana, que es caracteritzà pel seu temperament bregós, aspecte molt freqüent en la noblesa de l'època. La família de Martorell, al llarg del s. XV, hagué d'afrontar, com tantes d'altres del seu estament, una gradual pèrdua de prestigi i una davallada en la posició econòmica i social.

Anàlisi de Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc ha estat qualificada de novel·la total perquè desenvolupa tots els temes que caracteritzen el gènere. Així, la podem considerar:

• Cavalleresca: perquè se centra en la biografia d'un cavaller i descriu els combats amb tota mena de detalls.
• Històrica: perquè podem identificar la geografia i documentar alguns personatges.
• Social: perquè hi apareixen representats nombrosos estats socials (reis, nobles, servents, esclaus).
• Eròtica: per la importància que prenen l'amor i el sexe.
• Psicològica: per la profunda anàlisi dels personatges.

Tirant lo Blanc és escrita en dos estils diferents i complementaris: d'una banda, la valenciana prosa, un estil culte, retòric i sobrecarregat que consisteix a ampliar i ornamentar la frase catalana sobre el model de la llengua llatina, i de l'altra, un estil més col·loquial, reflex de la parla viva valenciana, que es percep en els diàlegs breus i refranys.