Glossari d'Art: Termes i Definicions Clau

Glossari de Termes Artístics

A - F

• IMPOSTA. Carreus o motllura sobre la qual arrenca un arc.
• ICONA. Del grec εικών, "imatge". En l'art cristià ortodox, imatge sobre taula al tremp. La Icona de Vladímir (s. XIII)
• ICONOCLASTA. Es diu d'aquell qui practica la ICONOCLÀSTIA, és a dir, la destrucció d'imatges o altres representacions sagrades anomenades ICONES.
• ICONOSTASI. Mur que a les esglésies bizantines estava ple d'icones i pintures religioses. Separava el presbiteri de la nau principal, on estaven els fidels. Un iconostasi.
• IN ANTIS. Temples que a la façana, en comptes de tenir columnes per tot arreu, només en tenen dues emmarcades entre dues parets.
• INTRADÓS. Superfície interior, còncava i inferior d'un arc.
• ISOCEFÀLIA. Norma artística que alinea els caps a una mateixa alçada. Isocefàlia als caps dels nobles a L'enterrament del comte d'Orgaz, del GRECO.
• JAMBA. Veure MUNTANT.
• KOILON. Veure CAVEA.
• KORÉ. Estàtua femenina característica de l'època arcaica que representa una dona vestida. La Koré del pèplum
• KOUROS. Estàtua masculina característica de l'època arcaica que representa un atleta nu. El kouros d'Anavyssos.

G - L

• LATERICIUM (Opus). Tècnica constructiva de l'antiga Roma en la qual s'usaven maons amb cert gruix per a revestir un nucli d'opus caementicum. Exemple d'opus latericium.
• LESENA. Faixa vertical estreta que pot fer de suport vertical d'un mur, tot i que acostuma a ser ornamental. Lesenes en una torre
• LITOGRAFIA. Gravat que empra una matriu o planxa de pedra per a fer l'estampació.
• LLINDA. Element arquitectònic horitzontal que descansa sobre dos muntants o altres suports. Una llinda
• LLUM. Aplicat a un arc, fa referència a la seva amplada.

M - R

• MAÇONERIA. Tècnica constructiva en la qual s'usen com a materials constructius peces d'origen petri (maons, pedres, carreus...) generalment lligats amb algun material de cohesió (morter, calç...). La disposició dels maons, pedres, etc. dona lloc a diferents subcategories dins la maçoneria.
• MAINELL. Pilar o columna que divideix en dos el buit d'una obertura. Mainell a la Seu Vella de Lleida.
• MEGARON. Tipus d'habitatge característic de les cultures egea i micènica. Consta d'una sala rectangular amb columnes - la domos - i amb un vestíbul - prodomos -. Es creu que d'ella deriva la planta del temple grec. Un mègaron
• METOPA. En l'ordre dòric, peça de marbre de forma quadrada situada entre dos tríglifs. Podia estar decorada amb pintures o relleus. Metopes del Partenó.
• MINIATURA. En principi, feia referència a pintar en mini (vermell) el títol d'un llibre o dels seus capítols. Però el concepte es va estendre per a designar totes les pintures que il·lustren els manuscrits. Pàgina del Llibre de les molt riques hores del Duc de Berry, dels germans LIMBOURG.
• MUNTANT (JAMBA en castellà). Element arquitectònic vertical que sosté un arc.
• NAOS. És l'estança principal del temple, on es guarda l'estàtua del Déu.
• NÀRTEX. Part de l'atri de la basílica paleocristiana contigua a la mateixa, porticada, que estava reservada per als catecúmens (persones que desitgen ser batejades). Planta de la Basílica de Sant Pere on es veu el nàrtex.
• NATURA MORTA. Pintura que representa una composició a base d'éssers inanimats (vegetals, objectes, animals morts). Claude MONET. Natura morta amb pomes i raïm.
• NERVI. En arquitectura, és un element constructiu que ressalta de l'intradós d'una volta per tal de reforçar-la o decorar-la. Nervis a una volta del Monestir de Moreruela.
• OPISTODOMOS. Cambra posterior a la naos, que en alguns casos emmagatzema els béns del temple.
• ORQUESTRA. En els inicis, era la part del teatre on se situava l'altar i on s'executaven les danses rituals. Posteriorment es va convertir en l'espai destinat al cor, el qual es va convertir en el portaveu del poble en la representació de les tragèdies. A l'època grega era de forma circular, mentre que a Roma era semicircular.
• PERÍPTER. Fila de columnes que envolta un temple.
• PERISTIL. Columnata exterior que hi ha als temples.
• PETXINA. Cadascun dels quatre triangles esfèrics (constituïts per l'anell de la cúpula i per dos arcs torals) que serveixen per passar de la superfície quadrada de la planta a la circular de la cúpula. Una de les quatre petxines que sostenen una cúpula.
• PILASTRA. Pilar o columna adossada a un mur o una paret. Unes pilastres.
• PLATABANDA. Cadascuna de les tres motllures que es troben als arquitraus jònics i corintis.
• PRESBITERI. Espai situat al voltant de l'altar major a les esglésies, generalment situat a un nivell més alt que la nau principal. Era un espai reservat per al clergat. El presbiteri a una església.
• PRIMITIVISME. Moviment que es produeix en l'art occidental del segle XIX que pren formes visuals de pobles primitius generalment no occidentals. L'obra de GAUGUIN n'és un clar exemple.
• PRONAOS. Vestíbul que dona pas a la naos.
• PROPILEUS. Porta monumental amb columnes d'un santuari o recinte sagrat que pot constar de diversos edificis. Propileus de l'acròpoli d'Atenes.
• PROSCENI. Espai situat entre l'orquestra i l'escena als teatres, més baix que l'escena, però més alt que l'orquestra.
• PRÒSTIL. Pòrtic columnat que precedeix al temple, generalment amb 4 o 6 columnes de banda a banda.
• PSEUDODÍPTER. Temple que no té les columnes exemptes sinó adossades o empotrades a la paret.
• PUNTILLISME. (també DIVISIONISME). Tècnica neoimpressionista iniciada per George SEURAT cap a 1884, que empra el color d'una forma nova. S'agafa el color pur i es pinta a la tela mitjançant tocs o punts (no es barreja a la paleta), de forma que és a la retina de l'espectador on es produeix la barreja. En certa manera la tècnica recorda a la del mosaic. Georges SEURAT. Un diumenge a la tarda a l'illa de la Grande Jatte (1884-1886).
• READYMADE. (també READY-MADE). Segons el dadaista Marcel DUCHAMP es tracta d'un objecte ordinari seleccionat i modificat per l'artista, el qual, pel simple fet d'haver estat triat i modificat per l'artista, esdevé una obra d'art. Marcel DUCHAMP. La font.
• RELLEU. Escultura no exempta, és a dir, que està esculpida sobre la superfície d'un bloc. Es parla d'ALT RELLEU quan les escultures estan esculpides gairebé senceres però encara adherides al bloc, MIG RELLEU quan semblen estar tallades per la meitat i BAIX RELLEU quan gairebé no sobresurten del fons. També hi ha el RELLEU EXCAVAT o ENFONSAT quan les figures i objectes estan excavats al bloc. FÍDIES. Fris de les Panatenees
• RHYTMOS. En escultura, ordenació de les línies en moviment amb la intenció d'obtenir harmonia i equilibri.

S - Z

• SALMER. Pedra col·locada a la part superior d'un pilar o d'un mur per rebre la primera dovella d'un arc.
• SIMULTANEISME. Tècnica pictòrica que consisteix a juxtaposar en un mateix pla diverses fases del moviment d'un objecte o d'una imatge, com si s'imités una seqüència cinematogràfica. Carlo CARRÀ. El genet vermell.
• SFUMATO. Tècnica pictòrica en la qual els contorns s'executen vagues i difuminats. Consisteix a rebaixar els tons d'una composició de forma suau per tal d'aconseguir un efecte de vaguetat o distància. Leonardo DA VINCI va ser un dels primers a emprar aquesta tècnica. Sfumato a la Gioconda, de Leonardo DA VINCI
• STOÀ. Pòrtic columnat que servia d'aixopluc a la gent que es reunia, on es localitzaven, de vegades, locals comercials. Reconstrucció de la stoà d'Atenes.
• TAMBOR. I. Aplicat a una columna no monolítica, és cadascun dels blocs cilíndrics que componen el fust (Tambors del Temple de Zeus Olímpic d'Atenes). II. En una cúpula és l'estructura cilíndrica o poligonal que sustenta la cúpula. (Tambor octogonal de la cúpula de Santa Maria del Fiore, de BRUNELLESCHI)
• TECHNÉ. Del grec τέχνη. Terme usat a l'antiga Grècia per a referir-se a certes pràctiques i oficis que requerien d'alguna tècnica o habilitat especial. Aquest concepte era molt ampli, ja que incloïa des de pràctiques artesanals fins a l'exercici de la medicina. El concepte va ser més detallat quan es va començar a parlar de TECHNÉ MIMETIKÉ o "art de la representació de la naturalesa a partir d'imatges". En aquesta categoria els grecs incloïen la pintura, escultura, poesia, música i dansa: les arts que tenien la capacitat d'organitzar universos ficticis diferents de l'univers comú de l'experiència humana amb el qual guarden relació.
• TERRACOTA. Argila modelada i endurida al forn.
• TETRAMORF. Conjunt dels símbols dels quatre evangelistes: Un home (Sant Mateu), un bou (Sant Lluc), un lleó (Sant Marc) i una àliga (Sant Joan). El Tetramorf al Llibre de Kells
• THOLOS. Nom que es donava a Grècia a les construccions de planta circular i coberta en forma de cúpula o con. En principi, el seu ús era funerari. Un tholos: la tomba d'Atreu (s. XIII a.C.)
• TIMPÀ. En una portalada, espai delimitat per la llinda i les arquivoltes que conté l'escena principal d'un relleu.
• TRANSSEPTE. Nau transversal que en una església es creua perpendicularment a la nau central de l'edifici. Ocupa l'espai que precedeix a l'absis. Els seus braços acostumen a sobresortir del cos de l'edifici. Un transsepte.
• TRASDÓS. Superfície exterior d'un arc.
• TREMP. De forma general en pintura s'entén la pasta pictòrica formada per una trempa i un pigment. Segons la trempa (o aglutinant) emprat es parla de tremp d'ou, etc. Generalment, el vocable designa a la pasta pictòrica amb trempa d'ou.
• TRIBUNA. En un temple, galeria oberta sobre una nau lateral on poden romandre els fidels. Tribuna de Santa Sofia de Constantinoble.
• TRIFORI. Sèrie de finestres ornamentals obertes en els murs de la nau central damunt de les arcades que menen a les naus laterals. Generalment compten amb un passadís molt estret per on es pot circular. Un trifori.
• TRÍGLIF. En l'ordre dòric, element arquitectònic decorat en forma de tres arestes que en el fris es va alternant amb les metopes. Un tríglif.
• VELARIUM. Tipus de tendal utilitzat en època romana que es podia estendre pel conjunt de la càvea per a protegir del sol i la pluja als espectadors.
• VOLUTA. Element decoratiu en espiral característic dels capitells jònics i corintis. Una voluta
• XILOGRAFIA. Gravat que empra una matriu o planxa de fusta per a fer l'estampació.
• XÒANA. Escultures de fusta de tipus votiu que es feien al període arcaic de l'antiga Grècia. Un xòanon.