Glossari d'Art: Arquitectura, Pintura i Tècniques Artístiques

Glossari d'Art i Arquitectura

Arquivolta: És el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs a l'exterior de la portalada.

Arquitrau: És l'element de suport horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes. Arquitravat: Consisteix en el primer sistema constructiu de la història. Es caracteritza pel seu estatisme i consisteix en la utilització d'elements horitzontals sustentats i elements verticals sustentadors.

Capitell: És un element arquitectònic que es disposa en l'extrem superior de la columna, pilar o pilastra per transmetre a aquestes peces estructurals verticals les càrregues que rep de l'arc que es recolza en ell.

Clarobscur: És una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra.

Colors calents: Tots els colors de tons que donen una sensació d’escalfor, d’aquí el seu nom. Són els colors que van del groc al vermell, passant pel taronja.

Color primari: El color primari és un color que no es pot obtenir barrejant altres colors. En canvi, barrejant aquests sí que es poden obtenir uns altres. Són tres: vermell, groc i blau.

Cúpula: És un element arquitectònic amb forma de mitja esfera que s’utilitza per cobrir l’espai circular, quadrat o rectangular.

Fresc: Un fresc és una tècnica pictòrica on el suport és un mur, o bé una paret, i consisteix a aplicar un morter de sorra i calç i es pinta abans que carbonati.

Iconologia: La iconologia és una ciència auxiliar de la història de l'art que consisteix en donar un sentit interpretatiu a l'estudi d'una obra d'art.

Iconòstasi: L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau del santuari o presbiteri en les esglésies cristianes de ritus bizantí, particularment les de tradició ortodoxa.

Iconografia: La iconografia (paraula composta d'icona i grafe-descripció) és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Mosaic: Decoració d'una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre, o d'altres materials de colors diferents.

Mètopa: És un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.

Naos: És la sala més important dels temples de l‘Antic Egipte i de l’antiga Grècia, així com de les esglésies cristianes, bizantines i ortodoxes.

Octàstil: S'anomena octàstil l'edifici que té vuit columnes en una o més façanes.

Pintura a l'oli: La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts dissolts en olis secants.

Pronaos: Pòrtic situat davant dels santuaris en els temples clàssics.

Pilastra: És un pilar o columna adossat o sobre el mur o paret.

Temple: Un temple és un edifici consagrat al culte d'una divinitat, concebut en general com a un habitacle permanent o lloc de manifestació temporal de la mateixa divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.

Tríglif: És un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga.

Vitrall: Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de color units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Cornisa: La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.