Glossari d'Arquitectura: Termes i Conceptes Clau

Mòdul: Unitat de mesura que relaciona les diverses parts d'una construcció arquitectònica.
Pilastra: Columna de base quadrada o rectangular, especialment la que està adossada a una paret.
Grotesc: Motiu decoratiu.
Encoixinat: Parament construït per carreus amb les juntes enfonsades per obtenir relleu.
Encoixinat rústic: Els carreus presenten un aspecte rugós.
Bífora: Finestra de dues obertures que està dividida en dues parts iguals.
Cortile: Pati interior circumdat per parets.
Aleta: Element decoratiu amb trets geomètrics d'ala i apèndixs acabats gairebé sempre en voluta.
Quadrifoli: Element decoratiu que consisteix en una forma simètrica que forma quatre cercles.
Schiacciato: Tècnica escultòrica que permet realitzar un baix relleu.
Templet: Petita estructura amb forma de temple.
Ordre gegant: Ordre arquitectònic que s'estén a diversos nivells d'alçada.
Plint: Element que es col·loca sota la carta de la columna.
Sfumato: Tècnica que consisteix a suavitzar o difuminar els contorns de les figures que es pinten mitjançant ombres i colors.
El Renaixement es va iniciar al començament del segle XV i va durar fins a finals del següent. Va ser un fenomen exclusivament italià; sorgí a Itàlia i hi van confluir diversos factors:
1. Els canvis socioeconòmics de la baixa edat mitjana.
2. L'organització política en ciutats-estat.
3. La tradició viva de l'antiguitat clàssica. A més d'això, la invenció de la impremta de caràcters mòbils.
El Renaixement va comportar un canvi profund de mentalitat que es pot resumir en tres característiques essencials: un interès renovat per l'home com a mesura de totes les coses, un afany de conciliar el pensament antic amb el cristianisme, la secularització de la cultura i el triomf del pensament humanista. El Renaixement defensava una concepció de l'art diferent al voltant de la recuperació del món antic: s'aspirava a la bellesa formal i el concepte coincidia amb el de l'antiguitat, com a proporció, harmonia i ordre.