Glossari d'Arquitectura Romànica: Termes i Definicions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,34 KB
Glossari d'Arquitectura Romànica
Termes i Definicions
1. Absidiola: f. [AQ] [LC] [AR] Absis petit o secundari.
2. Absis: Part d'una església que s'obre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb una volta de quadrant d'esfera, a l'interior de la qual hi sol haver el presbiteri.
3. Arc former: Arc disposat en una banda o l'altra d'una nau, paral·lelament a l'eix, que en suporta la volta.
4. Arc faixó: Arc construït transversalment a l'eix d'una volta, que sobresurt de l'intradós i li serveix de reforç.
5. Arquivolta: Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals esbiaixats, emmarca l'obertura d'una porta o una finestra.
6. Carreu: Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció.
7. Cimbori: Cos de forma cilíndrica o poligonal vuitavada que descansa damunt d'arcs torals, petxines o trompes i serveix de base a una cúpula.
8. Contrafort: Massís d'obra adossat a la part exterior d'un mur, al qual serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta o un arc.
9. Cripta: Construcció subterrània, situada generalment sota el presbiteri d'una església, que acull la tomba o les relíquies d'un sant.
10. Deambulatori: Prolongació de les naus laterals d'una església que les uneix per darrere el presbiteri, al voltant de l'absis, i que dona accés a les capelles absidals.
11. Encavallada: Element constructiu format per un mínim de dues bigues, disposades a dues aigües, i un tirant inferior.
12. Horror vacui: Tendència a cobrir tota la superfície d'un espai arquitectònic, escultòric o pictòric amb multitud d'elements decoratius.
13. Mainell: Columneta de fusta o de pedra que divideix en dos el buit d'una obertura.
14. Nau: Espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes d'un edifici.
15. Pantocràtor: Representació de Crist com a senyor de l'univers, assegut en un tron o de mig cos, amb la mà dreta aixecada en senyal de donar la benedicció i amb l'evangeli a la mà esquerra, característica de l'art bizantí o l'art romànic.
16. Petxina: Element decoratiu esculpit en forma de copinya.
17. Pilar cruciforme: Pilar compost que té planta de creu llatina.
18. Presbiteri: Part d'una església, més elevada que la resta, corresponent a l'interior de l'absis, on hi ha l'altar major.
19. Tetramorf: Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels símbols tradicionals dels quatre evangelistes units en una sola figuració.
20. Timpà: Espai triangular inscrit dins les cornises d'un frontó, que sol anar decorat amb escultures exemptes o relleus.
21. Transsepte: Nau d'una església perpendicular a la nau principal.
22. Tribuna: Galeria elevada, situada damunt les naus laterals d'una església, oberta a la nau central.