Globalització i Unió Europea: Resum i Anàlisi

Globalització

Definició: Mundialització de les relacions econòmiques (globalització econòmica), culturals, científiques, polítiques, tecnològiques, de comunicació i socials. Es caracteritza per la integració de les economies dels estats en un sol sistema econòmic mundial, basat en el capitalisme, i comporta la interdependència econòmica entre els països.

Característiques:

• Deslocalització i desestructuració industrials
• Augment dels serveis d'informació i cultura
• Mobilitat geogràfica
• Lliure circulació de capitals, tant productiu (activitats empresarials) com financer (especulació a la borsa)

Causes de la Globalització

S'engloben en dos grups:

• Millora tècnica dels transports i la comunicació: Han reduït la importància de les distàncies i els desplaçaments en la localització industrial.
• Supressió de les barreres duaneres: Ha possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç, com el NAFTA o el MERCOSUR.

Globalització Social

Ha produït grans canvis socials:

• Incorporació de la dona al mercat laboral remunerat
• Augment del nivell de consum i gran oferta de productes a escala planetària
• Globalització del mercat laboral a través de moviments migratoris

Globalització Cultural

Afecta al món de la cultura en dos àmbits:

• Ciència: Vincles de cooperació per dur a terme estudis mèdics, científics, etc.
• Gustos artístics i esportius: Promoció i seguiment arreu del món dels esdeveniments artístics, esportius i culturals.

Crítiques a la globalització: És insostenible ecològicament i inviable socialment.

Intercanvis Desiguals

Divisió internacional del treball: Especialització per territoris en la producció d'alguns productes amb un determinat grau de tecnologia.

• Països del centre (EUA, Canadà, UE i Japó): Tecnologia elevada, controlen el mercat mundial, grans inversions de capital.
• Països d'Àfrica (perifèria): Poca activitat econòmica, no tenen control sobre el mercat mundial.
• Zones de la semiperifèria (Orient Mitjà, Sud-est asiàtic, Amèrica del Sud): Abundants recursos naturals, zona de deslocalització d'indústries, generen iniciatives pròpies.

Països Emergents

Són països en vies de desenvolupament que creixen a un ritme superior que la resta del món i que comparteixen elements del món ric i del món pobre.

BRICS: Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica.

Nous Països Industrials (NPI)

Països de l'est del Pacífic que han experimentat un gran desenvolupament econòmic.

• Dracs del Pacífic: Taiwan, Corea del Sud, Hong Kong, Singapur.
• Tigres del Pacífic: Malàisia, Filipines, Tailàndia, Indonèsia.

Comerç Internacional

Beneficia i enriqueix especialment els països centrals, un 70% dels beneficis del comerç internacional es queden als 23 països centrals.

Comerç Just

Promogut per organitzacions (ONG) com l'OCAS, INTERMÓN, etc. Fan moviments pacifistes i defensen les relacions voluntàries i justes entre productors i consumidors.

Organitzacions Internacionals

Són les que inclouen membres de dos països o més, que cerquen una cooperació política, econòmica o d'un altre tipus.

• Organitzacions internacionals públiques: Integrades per estats sobirans. Organització de les Nacions Unides (ONU), que té l'objectiu de vetllar per l'equilibri mundial i solucionar conflictes.
• Organitzacions internacionals privades: Enfoquen qüestions internacionals en àmbits particulars. Creu Roja, Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres. No depenen de cap institució estatal.

Organitzacions Internacionals de Cooperació Política i Militar

Cerquen d'assolir diversos graus d'acords, i, fins i tot, d'integració política entre els diferents estats membres. Organització d'Estats Americans (OEA), Unió Africana (UA), Lliga Àrab i Sistema d'Integració Centreamericà. Les destinades a la seguretat i a la cooperació militar són, per exemple: Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Organitzacions Globalitzadores

• Fons Monetari Internacional (FMI): Organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de les monedes i d'oferir assistència tècnica i financera als països que ho necessitin.
• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
• Grup-7: Grup de països industrialitzats amb gran importància política, econòmica i militar a escala global. Alemanya, Canadà, EUA, França, Itàlia, Japó i Regne Unit. Al G-8 s'hi afegeix Rússia.

Organitzacions Antiglobalitzadores

Integrades per organitzacions no governamentals (ONG), ja que moltes ONG no estan d'acord amb les formes i els mètodes que està adoptant l'actual procés d'integració econòmica global dirigit per l'OMC, el FMI i el Banc Mundial, i critiquen la manca de transparència i de participació ciutadana. Critiquen també la insostenibilitat del sistema capitalista, ja que consideren que beneficia les empreses transnacionals i els individus amb més poder adquisitiu.

Unificació Social i de Política Exterior

Quan l'any 1992 es va institucionalitzar la UE gràcies al Tractat de Maastricht també es van crear les bases de la ciutadania europea, que permet que els habitants de la UE puguin circular i residir a qualsevol lloc de la UE. Fins al 1995 amb l'acord de Schengen no es va establir la fi dels controls fronterers. Ara es poden creuar sense limitacions les fronteres de 26 països europeus, tots els de la UE menys Irlanda i més Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein que no són membres.

Política Regional Europea

Per intentar reduir els desequilibris regionals de la UE es va crear la política regional europea que aportava ajudes en forma d'inversions en infraestructures i formació. Per fomentar el desenvolupament regional es van crear els Fons Estructurals i més tard els Fons de Cohesió, tots dos provenen del pressupost anual de la UE. Quan Espanya i Portugal van entrar, van rebre ajudes ja que tenien moltes deficiències i eren poc desenvolupades, però amb l'entrada de molts països a la UE entre 2004 i 2007, Espanya va deixar de rebre les ajudes, o bé perquè ja havia assolit el nivell necessari o perquè no hi havia suficients ajudes.

Projecció Cultural d'Espanya al Món

Espanya, com molts altres països d'Europa, és multilingüe, cosa que aporta riquesa cultural. El castellà és present arreu del món, a Hispanoamèrica, i és la segona llengua més parlada als EUA, també és llengua oficial de l'ONU i cooficial a la Unió Europea. Espanya va estar aïllada durant el període franquista, però a causa de la seva posició estratègica va ser important per als EUA durant la Guerra Freda, cosa que li va facilitar l'entrada a l'ONU l'any 1955.

Organitzacions Defensives per a la Seguretat Internacional

Una de les més importants és l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), fundada després de la Segona Guerra Mundial al 1949 per plantar cara a les possibles amenaces comunistes. És de defensa politicomilitar i té com a objectiu l'ajuda mútua, la pau, la seguretat i el benestar de les potències que en formen part. Espanya s'hi integra l'any 1986.

Altres organitzacions:

• Unió Europea Occidental (UEO): Organització defensiva i de seguretat d'àmbit europeu.
• Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE): S'ocupa de qüestions relacionades amb la seguretat (control d'armaments, drets humans, protecció de minories...).

Organitzacions Econòmiques

Destaca l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), fundada al 1960 per coordinar les polítiques econòmiques i socials dels estats membres. Espanya hi ingressa al 1961.

Altres econòmiques: FMI (financer) i OMC (comercial).

La Unió Europea

Primera potència econòmica del món.

1949: Consell d'Europa, objectiu de defensar els ideals europeus.

1950: Pla Schuman. Proposta del ministre d'Afers Exteriors francès a Alemanya per integrar les produccions de carbó i acer sota una autoritat comuna.

Europa encara estava commocionada pels fets de la Segona Guerra Mundial i s'havia de solucionar el conflicte històric entre França i Alemanya. Això feia materialment impossible una guerra entre ells. També es mirava pel progrés d'Europa, ja que cada nació per separat no podia competir a nivell econòmic contra Japó o Estats Units.

9 de maig de 1950: Discurs per la CECA del ministre francès, que és acceptada per Alemanya. S'hi sumen Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.

1957: Aquests països creen la Comunitat Econòmica Europea, que més endavant canviarà de nom i passarà a dir-se Unió Europea.

Tractat de Roma: Va ser el tractat on es va fundar la Unió Europea, que va entrar en funcionament el 1958. També s'hi va crear l'EURATOM.

Objectius del Tractat: Crear un mercat interior únic (mercat comú), afavorir la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals.

Per ser membre de la Unió Europea, cal compartir una sèrie de valors, ser una democràcia i tenir una economia consolidada de base capitalista.

Espanya no hi entrà fins al 1986, ja que hi va haver la dictadura de Franco fins el 1975, i va necessitar una dècada de desenvolupament econòmic i de democratització.

Actualment, la Unió Europea té 27 membres (després del Brexit):

• França, Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Luxemburg
• Dinamarca, Irlanda
• Grècia
• Espanya i Portugal
• Finlàndia, Suècia i Àustria
• Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta i Hongria
• Romania i Bulgària
• Croàcia

Candidats a entrar a la UE: Turquia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia del Nord, Albània, Ucraïna, Moldàvia, Bòsnia i Hercegovina.

Balanç de la UE: Segons per a quin grup de persones és positiu o negatiu.

• Europeistes: Diuen que sí. Mercat comú, moneda única. Volen ampliar i intensificar-la.
• Euroescèptics: Diuen que no funciona, que cal limitar-la.

Tractats Importants

• 1987: Acta Única Europea. Anar més enllà en la unió econòmica.
• 1992: Tractat de Maastricht.

Procés d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea

L'aïllament polític i econòmic d'Espanya durant l'època franquista va convertir Espanya en un país endarrerit respecte a Europa. Els primers passos de la construcció europea es van fer deixant de banda a Espanya ja que vivia en un règim no democràtic, que era un requisit bàsic. El restabliment de la democràcia al 1978 va fer possible les negociacions per a l'adhesió espanyola a la CEE. Les negociacions van durar anys, caracteritzades per la necessitat de transformació de l'economia espanyola. El Tractat d'Adhesió d'Espanya a la CEE es va signar a Madrid el 12 de juny del 1985 (entra en vigor l'1 de gener de 1986). Espanya va entrar com a membre de ple dret a la Comunitat Econòmica Europea (ara coneguda com a Unió Europea). L'objectiu d'Espanya integrant-se a la CEE era recuperar la identitat política i cultural europea i tenir més riquesa i benestar com els altres membres de la CEE.

Funcionament de la Unió Europea: Institucions i Polítiques

La UE és una organització supranacional ja que té el seu propi parlament i el seu propi sistema judicial. Crea un espai polític, financer, econòmic i social.

Institucions de la Unió Europea

Estructura modificada recentment pel Tractat de Lisboa al 2007.

• Consell Europeu: Màxim òrgan polític. Compost pels caps d'estat o de govern dels estats membres i pel president de la Comissió Europea. És l'encarregat de definir les orientacions polítiques i prioritats de la UE.
• Parlament Europeu: Representa els ciutadans europeus. Els membres (eurodiputats) són escollits per sufragi universal i s'organitzen en grups polítics de diferents ideologies. Exerceix la funció legislativa (fer i reformar lleis i aprovar els pressupostos).
• Consell de la Unió Europea: Representa els governs dels estats membres. Format per un ministre de cada estat. La presidència canvia entre països cada 6 mesos. El Consell aprova lleis i els pressupostos.
• Comissió Europea: Exerceix la funció executiva. Garanteix el compliment de les normatives europees, controla l'acompliment dels acords i tractats. Està formada pel president i els comissaris (es trien cada 5 anys).
• Tribunal de Justícia: Exerceix la funció judicial, garanteix el respecte i el compliment de les normes. Format per un jutge de cada país membre renovat cada 6 anys.
• Tribunal de Comptes: Té la funció de comprovar que els pressupostos s'executen correctament.

Òrgans de la Unió Europea

• Òrgans consultius: El Comitè Econòmic i Social Europeu representa la societat civil i el Comitè de les Regions representa les autoritats regionals i locals.
• Òrgans financers: El Banc Europeu d'Inversions fa préstecs a llarg termini per a projectes d'inversió de capital però no subvencions. El Fons Europeu d'Inversions ajuda les petites empreses. El Banc Central Europeu és responsable de la política monetària europea.
• Òrgans especialitzats: El Defensor del Poble Europeu fa d'intermediari entre el ciutadà i les institucions de la UE i investiga denúncies sobre casos de mala administració dels òrgans de la UE i les institucions.

La Unificació Monetària: L'Euro

Des de l'inici, encara com a CEE, els membres volien formar un mercat comú. Quan es va crear la UE tenia l'objectiu de crear una unió econòmica i monetària definitiva (UEM). Ho van aconseguir al 1999 amb la instauració del Banc Central Europeu. Per aconseguir aquesta unió van eliminar obstacles com:

• Drets duaners
• Barreres de lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals

Es va establir l'euro. Per aconseguir que funcionés es van establir tres fases de convergència. Cada estat havia d'assolir uns criteris comuns referits a una inflació limitada, uns tipus d'interès concrets i un dèficit i un deute públics sota control. Els països que van complir això dins del calendari fixat van establir l'euro l'1 de gener del 2002. Altres països, que també ho complien com Gran Bretanya, Dinamarca i Suècia no van voler entrar a l'Eurozona.

Amb la desaparició de la pesseta, l'economia espanyola va experimentar una pujada dels preus i la inflació, però es van reduir els costos dels canvis de moneda i es van agilitzar els tràmits internacionals.