Globalització i Unió Europea: Impacte i Evolució

1. La Globalització Econòmica

La globalització econòmica és la integració dels diferents països del món a partir de l'intercanvi comercial més gran i dels fluxos d'inversions. En alguns casos, també es dóna per més facilitats per a la circulació de la mà d'obra.

1.1. Característiques de la Globalització Econòmica

• Deslocalització i desestructuració industrials: La indústria es pot ubicar on trobi més avantatges (salarials, legislatives, mediambientals, etc.), alhora que es poden fraccionar els seus sistemes productius per tal de millorar la seva ubicació en els mercats en funció de la demanda. Les grans companyies multinacionals tenen centres repartits en diversos estats. A vegades, localitzen les diferents fases de la producció i la gestió en països diferents.
• Augment i millora dels serveis d'informació i cultura: Fonamentals per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb flexibilitat per la xarxa.
• Mobilitat geogràfica: Llibertat de desplaçament de la població pel món.
• Els beneficis: Obtinguts per les empreses multinacionals, tant es poden repatriar al país de la seu central, com reinvertir-ne una part en el país on s'han produït.

1.2. Conseqüències de la Globalització

• Econòmiques:
  • Augment de les desigualtats entre països desenvolupats i els més pobres.
  • Augment de les desigualtats entre els diferents sectors de la població dels països més rics.
  • Manteniment de l'intercanvi desigual en el comerç internacional.
• Mediambientals:
  • La deslocalització de les indústries més contaminants cap als països del tercer món (química, siderúrgica, ciment, etc.).
  • L'exportació de residus tòxics a aquests països, sovint de forma clandestina.
• Polítiques:
  • L'emergència de conflictes territorials en funció dels interessos de les grans potències econòmiques i militars del món: els EUA, el G8, la Xina i Rússia.
  • L'aparició d'un món multipolar amb noves potències regionals emergents: la Xina, Brasil, Rússia.
• Culturals:
  • Aparició de fenòmens com la "banalització cultural" i la banalització de paisatges urbans amb l'expansió de les grans marques de moda i alimentació a través de franquícies (begudes, fast-food, cadenes de restaurants, etc.).
  • El predomini de la llengua anglesa com a vehicle de comunicació o llengua franca a escala internacional.
• Socials:
  • La incorporació de la dona al mercat laboral.
  • Nous models de consum s'han vist alterats davant la presència massiva de productes similars, provocant una uniformització de comportaments.

1.3. Deslocalització Industrial

Consisteix a tancar l'empresa d'origen, situada a la Unió Europea, i traslladar la producció d'aquesta a un altre país. Sovint països asiàtics, tot i que també s'afegeixen països del nord d'Àfrica, com per exemple el Marroc, o bé de l'Europa de l'est, com Turquia i Romania.

1.4. Motius de Deslocalització de la Producció Industrial

1. Perquè als països emergents, el cost de producció és molt més baix. La mà d'obra es paga a menor preu i els treballadors tenen un salari inferior, la legislació laboral és inexistent, les hores de treball són més llargues i també apareix molt treball infantil. Això redunda en què l'empresa serà més competitiva, ja que podrà vendre el seu producte a un preu inferior i obtenir més beneficis respecte a les altres empreses.
2. En relació a l'estat d'aquells països, l'estat emergent imposa una baixa càrrega fiscal. Alhora, aquests també imposen poques lleis ambientals o gairebé inexistents, és a dir, no posen restriccions, i això beneficia positivament l'empresa.

1.5. Els Indicadors Econòmics

De caràcter econòmic: A través del PIB (Producte Interior Brut) per mesurar la producció d'un país en concret.

La renda per càpita indica la riquesa del país, es mesura dividint el PIB. En veure que l'economia no acabava de reflectir la realitat dels països, es va afegir el caràcter de desenvolupament humà. Exemples: IDH (Índex de Desenvolupament Humà) per mesurar la qualitat de vida dels éssers humans. L'indicador es classifica per països, segons el nivell de desenvolupament de les persones que hi viuen. Per fer el càlcul es té en compte la salut, l'educació i el nivell econòmic.

Coeficient Gini: per mesurar la desigualtat d'ingressos dels ciutadans d'un país. Aquest indicador, quan és 0, reflecteix una igualtat completa, i quan és 1, una desigualtat completa.

2. La Unió Europea

2.1. Origen de la UE i Països Fundadors

La UE es va fundar després de la Segona Guerra Mundial. L'any 1950, ja trobem la proposta per part d'un francès, la unió d'Estats (França i Alemanya) per controlar la producció de carbó i acer.

2.2. Els 3 Tractats que la van Crear

• Tractat de Roma: Origen de la CEE i l'EURATOM. Els tractats es van signar el 1957 per sis estats europeus: França, la RFA, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. L'objectiu de la creació de la CEE era la creació d'un mercat comú per a la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis. Per aconseguir-ho es va establir una unió duanera que suprimia les barreres duaneres i els aranzels entre els estats membres. L'EURATOM es va crear per desenvolupar l'energia nuclear amb finalitats pacífiques.
• Tractat de Maastricht: El 1991 es crea una ronda de negociacions per enfortir els nivells d'unitat i establir vincles polítics i socials més enllà de les relacions econòmiques, la UE. Aquesta va modificar la dinàmica de la comunitat, preparant el procés cap a una unió monetària i introduint elements d'unió política.
• Tractat de Lisboa: Va entrar en vigor el desembre del 2009 i tenia com a finalitat fer la UE més democràtica, eficient i amb major capacitat per a fer front als problemes mundials del segle XXI, com per exemple el canvi climàtic. Cal dir que el tractat havia estat precedit el 2004 per un intent de ratificació d'una constitució europea que al final no va poder entrar en vigor en tenir en contra diferents parlaments europeus.

2.3. Avantatges i Inconvenients de la UE

Avantatges:

• Eliminar la burocràcia.
• Facilitar les transaccions comercials (tenir una moneda en un espai tan gran pot ajudar a l'economia).
• Obligació als estats a complir uns requisits i fer reformes (modernitzar l'agricultura, reformes industrials, reformes del sistema de pensions, etc.).
• El mercat de treball. Treballadors que es desplacen a altres països on hi ha ofertes de treball. Per tant, facilita la mobilitat dels treballadors.

Inconvenients:

• Al principi, incorporar-se en alguna mesura que exigeix la UE requereix sacrificis pel país.
• Amb l'entrada d'Espanya i l'entrada de l'euro, la classe, els ciutadans espanyols, van patir un empobriment perquè es van encarir els preus.
• Desigualtat entre regions de la Unió Europea, no tots són iguals a nivell econòmic. Hi ha zones més pobres i més riques.

2.4. Condicions per Entrar a la UE

• Criteri polític: es demana estabilitat institucional per garantir la democràcia, l'estat de dret, el respecte als drets humans i el respecte de les minories.
• Criteri econòmic: es demana una economia de mercat forta per fer front a la competitivitat existent dins de la UE.
• Cabal comunitari: es demana l'acceptació i assumpció de la legislació i els objectius polítics i econòmics europeus existents.

2.5. Les Successives Ampliacions de la UE

A partir de l'aplicació dels Tractats de Roma (1958) es va posar en marxa la CEE amb sis estats membres. Actualment en formen part 27 estats europeus.

• 1951: BENELUX (Bèlgica, Holanda, Luxemburg), França, Alemanya, Itàlia.
• 1973: Regne Unit (va abandonar la UE el 2020), Irlanda, Dinamarca.
• 1981: Grècia
• 1986: Espanya, Portugal
• 1990: RDA (República Democràtica d'Alemanya)
• 1995: Àustria, Suècia, Finlàndia.
• 2004: Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Xipre.
• 2007: Bulgària, Romania
• 2013: Croàcia

PAÏSOS CANDIDATS: Albània, Montenegro, Turquia