Globalització, UE i Catalunya: Economia, Societat i Territori

La Globalització i els seus Efectes

La globalització no és només el procés d’integració econòmica mundial, sinó que afecta altres àmbits com el social, el cultural, el polític i el tecnològic. Les empreses han sigut les pioneres en aquest factor global, convertint el món en una xarxa interconnectada, sovint anomenada aldea global. La causa principal de la globalització han sigut els avenços tecnològics produïts arran de la revolució tecnològica, que no ha parat d'avançar des de la creació de la bomba atòmica el 1945. A nivell econòmic, la millora de les estructures i les comunicacions ha possibilitat encara més la globalització. També ha comportat una sèrie de canvis socials i culturals.

La globalització no ofereix els mateixos avantatges a tothom i crea desigualtats al món. Per exemple, l’economia varia segons el país. De fet, només ha afavorit un grup de països. Cal tenir en compte que només un 20% de la població viu en països desenvolupats a l’hemisferi nord, mentre que a l’hemisferi sud trobem els països on s'han explotat la majoria dels recursos.

Característiques dels Països de l'Hemisferi Nord

Als països de l’hemisferi nord hi ha riquesa econòmica, un alt nivell d’urbanització, estabilitat política i un creixement demogràfic reduït o nul. Per regular les característiques d’aquests països, es fan servir dos indicadors: el PIB (Producte Interior Brut) i l'IDH (Índex de Desenvolupament Humà).

Característiques dels Països en Vies de Desenvolupament

En els últims anys han aparegut països en vies de desenvolupament que es caracteritzen per tenir un nivell de vida baix i un creixement de la població força elevat. Acostumen a tenir una base agrària important i un desenvolupament industrial incipient, però en creixement. En són exemples Brasil, Índia, Xina i Sud-àfrica.

Relleu d'Europa

A Europa trobem diferents tipus de climes: mediterrani, oceànic i continental. A menor escala, també hi ha el polar àrtic i el d’alta muntanya.

• Clima oceànic: temperatures moderades i precipitacions abundants tot l’any. Hi predominen els boscos de fulla caduca, els prats i la landa.
• Clima mediterrani: al sud d’Europa. Estius calorosos i secs a causa de la massa d’aire subtropical, i hiverns suaus gràcies a la influència del mar. Pluges irregulars, concentrades a la primavera o la tardor. Vegetació: arbustos, matolls i pins.
• Clima continental: a l'interior, nord i est del continent. Temperatures fredes i pluges escasses. Hi predomina el bosc caducifoli.

Contrastos Econòmics a la Unió Europea

Europa està formada per 45 països on viuen unes 740.000.000 de persones. Tot i això, hi ha contrastos importants entre el nord, el sud i el centre d'Europa. Al sud, la taxa d’atur és molt més elevada i la renda per càpita és més baixa. Aquests contrastos també afecten la demografia: depenent de la zona d’Europa, la natalitat i la mortalitat varien. A més, les diferències també es noten entre l'interior i la costa.

Sector Primari a la UE

A la Unió Europea, el sector primari és poc representatiu: només suposa un 1,5% del VAB (Valor Afegit Brut) i ocupa un 5% de la població activa total. Tot i això, Europa ha fet grans esforços per remuntar la situació, amb ajudes econòmiques i tecnològiques als agricultors. Tant és així que les PAC (Pràctiques Agrícoles Comunitàries) destinen un 40% del pressupost europeu a fomentar la competitivitat mundial del sector.

Els productes agrícoles més destacats són el cereal, les hortalisses i fruites com les pomes, les taronges i els préssecs. Pel que fa a la ramaderia, predomina el sector porcí, i la producció lletera comença a despuntar. La pesca, en canvi, va una mica més endarrerida a causa de l'aqüicultura.

Sector Secundari a la UE

Els sectors industrials s’han mantingut, aportant un 24,5% del VAB i donant feina a gairebé un 22% de la població activa. En el sector secundari, la Unió Europea no disposa d’una política unitària d’indústria. No dicta què s’ha de fer en cada indústria de cada país, però sí que dona unes directrius que cada empresa, país o indústria pot seguir o no.

Les grans indústries són la metal·lúrgica, la química i l'automobilística. La major part d’aquest tipus d’indústria es duu a terme entre els estats membres de la Unió Europea.

Sector Terciari a la UE

La Unió Europea obté la majoria de la seva riquesa de les activitats terciàries, que representen el 74% del VAB i ocupen el 73% de la població. Una part del sector terciari són activitats comercials relacionades amb matèries primeres, aliments, energia, etc.

Transport: Una altra part té a veure amb el transport, que cada vegada és més eficaç. Ocupa un 4,8% del VAB i hi treballen 11 milions de persones, tot i que hi ha grans desigualtats entre els estats membres de la Unió Europea.

Turisme: És una de les grans bases del sector. Els països del sud (Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, França) són els més visitats, mentre que els països del centre i del nord són els emissors. Hi ha un percentatge elevat de visitants que provenen d’Àsia. També hi ha altres apartats com la sanitat, l’educació i la investigació.

La Unió Europea: Organització i Història

La Unió Europea (UE) està formada per 28 països amb un total de 500 milions d’habitants (més que els EUA). És un organisme supranacional i multisectorial que actua en qüestions econòmiques, socials i polítiques. Tracta des dels drets dels ciutadans fins a les relacions exteriors. Com que conté moltes nacionalitats i cultures, cal salvaguardar la identitat de cada país. Una problemàtica que té la UE és que ha de confrontar les diferents opinions i decisions dels seus membres.

Història de la UE

Després de la Primera Guerra Mundial (IGM), hi va haver un petit intent de crear un conjunt de pobles units per evitar conflictes com els de la IGM, però la Societat de Nacions no va funcionar, com ho demostra la Segona Guerra Mundial (IIGM).

• 1951: Després de la IIGM, es crea el Tractat de París.
• 1957: Tractat de Roma. Alguns països com Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos acorden una CEE (Comunitat Econòmica Europea), que serà la base a la qual s'aniran afegint més països.
• 1992: Tractat de Maastricht. Es passa de parlar de la CEE a la UE, un organisme que no només treballarà l’economia, sinó molts altres temes.

La bandera de la UE té 12 estrelles, que representen els països signants del primer moment. Ara són 28, però segueixen sent 12 estrelles.

Valors de la UE

Els valors de la UE són: llibertat, democràcia, respecte pels drets humans, respecte per l’estat de dret, respecte per les identitats nacionals i economia de mercat.

Òrgans de la UE

La Unió Europea té 3 poders:

Poder Legislatiu

• Parlament Europeu: Òrgan on es decideixen, canvien i fan lleis. Controla el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea. Està format per 751 eurodiputats de tots els estats membres. Com més població té un país, més representació hi té.
• Consell Europeu: Reuneix els caps d’estat de cada país i el president de la Comissió Europea. Són els que decideixen la política exterior de la seguretat comuna de la Unió Europea.
• Consell de la UE: Reuneix els ministres de cada país per debatre, proposar lleis i coordinar les polítiques nacionals.
• Comissió Europea: Exerceix la funció executiva i aplica les decisions acordades pel Parlament.

Poder Judicial

• Tribunal de Justícia: Màxim poder judicial de la UE. Actua com a autoritat supranacional i garanteix el compliment dels drets i els deures de tots els estats membres, seguint la legislació establerta. No només atén els estats, sinó també els ciutadans, des de Luxemburg.
• Tribunal de Comptes: Auditor extern de la Unió Europea. Vigila els interessos dels contribuents europeus i contribueix a la gestió del pressupost.
• Defensor del Poble: Organisme imparcial que investiga les reclamacions relacionades amb la mala gestió.

Poder Executiu

• Banc Europeu d’Inversions: Ofereix serveis per finançar i concedir préstecs per permetre que altres zones puguin créixer.
• Banc Central Europeu: Banc central de tots els països membres. Controla la moneda i té la seu a Frankfurt.

Creació de la UE: Fites Cronològiques

• 4 d’abril de 1949: Creació de l'OTAN, una aliança intergovernamental de seguretat.
• 5 de maig de 1949: Consell d’Europa per promoure la democràcia i protegir els drets humans i l’estat de dret.
• 9 de maig de 1950: Es presenta un pla per a una col·laboració més estreta, amb la intenció d'integrar la indústria del carbó i l’acer.
• 18 d'abril de 1951-52: Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer).
• 22 de maig de 1957: Tractat de Roma. Basant-se en l’èxit del carbó i l’acer, s'amplia la cooperació a altres sectors econòmics.
• 1 de gener de 1958: Queda formalitzat en dos tractats: CEE i CEA.
• 19 de març de 1958: Primera reunió de l’Assemblea Parlamentària Europea, precursora del Parlament Europeu actual.
• 30 de març de 1962: Es parla pròpiament de Parlament Europeu.

Integració d'Espanya a la UE

Espanya va trigar a unir-se a la UE, ja que venia d'una dictadura (franquisme) i, durant tota aquesta època, va estar molt endarrerida en comparació amb la resta de països a causa d'un període d’autarquia que el règim havia establert, aïllant Espanya de la resta del món. Quan Espanya va voler entrar a la UE, li va costar molt, ja que no complia els mínims per poder-hi accedir. Per exemple, Espanya estava sota una dictadura i la resta de països vivien en democràcia.

Quan Franco va morir, es va establir una democràcia i, a partir del 1978, es van començar a obrir pactes amb la Unió Europea per poder-hi entrar. Aquest procés no va ser fàcil; va durar uns quants anys perquè Espanya necessitava transformar l’economia del país i posar-se al mateix nivell europeu, tant en indústria com en agricultura, pesca, etc. A més, va haver de solucionar problemes amb la unió duanera per poder comunicar-se amb els altres països i suprimir els monopolis existents per poder integrar de forma progressiva altres sectors productius.

El 1985, Espanya va ser integrada a la Comunitat Econòmica Europea i, el 1986, va entrar-hi en vigor. Un cop a dins, el seu objectiu era poder assolir el grau de desenvolupament de la resta de països de la UE, tot i que encara estava molt lluny de la mitjana europea. El desenvolupament econòmic i social actual és gràcies a la integració i a l’adaptació dins d’Europa. La Unió Europea ha confiat i destinat molts recursos a una fase de modernització de diversos àmbits i ha finançat moltes infraestructures i equipaments. Lentament, Espanya ha pogut sortir de l’aïllament econòmic en què estava i ja té una integració plena a la Unió Europea.

El Brèxit: Causes i Conseqüències

El terme"Brexi" és un acrònim que es refereix a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). És una combinació de les paraules"Britai" (Gran Bretanya) i"exi" (sortida). El procés del Brexit va ser una resposta a un referèndum que es va dur a terme al Regne Unit el 23 de juny de 2016, en què els ciutadans van votar a favor de la sortida del país de la UE.

Les raons per les quals es va portar a terme el referèndum i es va votar a favor del Brexit són diverses, i inclouen preocupacions sobre la sobirania nacional, la immigració, el control de les fronteres i la regulació econòmica, entre d'altres. Les conseqüències són àmplies i encara estan en curs. Algunes d’elles són:

• Impacte econòmic: Hi ha hagut una incertesa econòmica considerable després del vot del Brexit, amb fluctuacions en els mercats financers i una devaluació de la lliura esterlina. Les empreses han hagut d'adaptar-se a nous marcs normatius i de comerç mundial.
• Canvis en les relacions internacionals: El Brexit ha canviat la relació del Regne Unit amb la UE i altres països. S'han hagut de renegociar acords comercials i de cooperació en diversos àmbits.
• Política interna britànica: El Brexit ha tingut un impacte significatiu en la política interna del Regne Unit, amb divisions profundes entre els partits polítics i dins de les regions del país.
• Migració i mobilitat: El Brexit ha plantejat qüestions sobre la lliure circulació de persones entre el Regne Unit i la UE, amb canvis en les polítiques d'immigració i els drets de residència.
• Qüestió irlandesa: El Brexit ha plantejat preocupacions sobre la frontera entre Irlanda del Nord (part del Regne Unit) i la República d'Irlanda (un estat membre de la UE), i ha revifat tensions sobre el seu futur.

La Població a Catalunya

La població de Catalunya presenta, a grans trets, les mateixes característiques que la de la resta d'Espanya.

• Catalunya va experimentar un gran increment de població al segle XIX a causa del desenvolupament industrial.
• El 1950, va haver-hi una arribada d'immigrants que venien del camp a les ciutats, fet que va provocar un augment de la natalitat i una bonança econòmica.
• Entre els anys 1950 i 1960, gràcies a aquests esdeveniments, es va triplicar la població.
• El 1970 es va frenar l’arribada de gent, amb un estancament de la població.
• Entre els segles XX i XXI, hi va haver una onada migratòria, amb molta gent que venia de fora, fet que va provocar un augment de la població de 6 a 7 milions de persones entre 1998 i 2006.
• El 2014, hi va haver un augment negatiu de la població.
• El 2015, la població va tornar a créixer un 1,3%.

(Trets demogràfics de països rics: mortalitat i natalitat baixes, esperança de vida elevada, estructura que tendeix a l’envelliment).

Natalitat a Catalunya

• 1975: La taxa de natalitat va augmentar un 19,5% (2,7 fills per dona).
• 1995: La taxa va augmentar un 8,8%.
• Principis del s. XXI: Hi va haver un increment a causa de la recuperació de la fecunditat, l'edat favorable i l'arribada de dones de fora.
• 2009: Va disminuir la natalitat fins al 9,6% (1,3 fills per dona) a causa de dificultats econòmiques.

Mortalitat a Catalunya

El 2014, a Catalunya la mortalitat va baixar un 8,2%, fet que va provocar un augment de l’esperança de vida (83,2 anys). L’edat mitjana a Catalunya és de 41,1 anys. Els menors de 15 anys representen el 16% i els majors de 65 anys, el 18,3%. Gràcies a les onades migratòries, en certs moments la població jove creix, però només a les grans ciutats.

Distribució de la Població a Catalunya

Catalunya és una de les comunitats autònomes més poblades del territori espanyol, amb uns 8 milions d’habitants. Representa el 16,1% de la població espanyola i té una alta densitat de població.

La població es concentra a les corones metropolitanes de Barcelona, a la zona litoral i a les valls fluvials de Girona i Tarragona. A l’interior de Catalunya, la densitat de població és baixa.

Estructura de la Població a Catalunya

La piràmide de població mostra una natalitat baixa i una esperança de vida elevada, fet que indica una població envellida. La base de la piràmide (població jove) és estreta a causa de la baixa natalitat. El tronc (població adulta) és molt ampli a causa del baby boom dels anys 60, sumat a la immigració. La zona superior mostra un increment de l’esperança de vida; la gent viu més temps, amb un nombre més gran de dones que d'homes.

Es preveu que l'any 2051 hi haurà més envelliment de la població, ja que el grup de població més nombrós serà el de 85 anys.

La Població Activa a Catalunya

Cal destacar que, en l'estructura econòmica de Catalunya, predomina el sector dels serveis. Per tant, la població activa, que és la que està en edat de treballar, es concentra en aquest sector. L'any 2015, hi havia 3.800.000 persones en edat de treballar.

Migracions a Catalunya

La gent que no ha nascut a Catalunya representa actualment el 53% de la població total. La població nascuda a la resta d’Espanya representa un 17,9% (Andalusia, Aragó, Extremadura) i va venir a causa de la industrialització i el turisme. Catalunya és la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants de l’estranger. L’any 2015, la població estrangera de Catalunya era del 13,5%. Actualment, a Catalunya podem trobar 170 nacionalitats diferents.

Les nacionalitats més nombroses són:

• Àfrica: Marroquina (21%).
• Europa: Romanesos (de la zona més pobra) i, de la part més rica, italians, francesos, alemanys i anglesos.
• Amèrica Llatina: Bolivians, equatorians i colombians.
• Àsia: Xinesos i pakistanesos.

La mitjana d’edat dels immigrants és de 25 anys, fet que significa que la migració ha portat jovent.

Distribució Territorial dels Immigrants a Catalunya

• Àrea metropolitana: És on resideixen més estrangers, concretament a les grans ciutats, com Barcelona.
• Litoral: Concentració de poblacions de la costa, amb una gran oferta de treball en serveis (Girona i Tarragona).
• Zones de muntanya: Hi destaca l’activitat turística (Alt Urgell / Cerdanya).
• Capitals de comarques de l’interior: Molta gent hi va a treballar en l’agricultura i la ramaderia (Vic o Cervera).

Normalment, la mitjana de població estrangera en aquests llocs és d’un 14%. Hi ha molta gent de Catalunya que marxa per buscar més oportunitats de treball que no s’ofereixen aquí.

El Sector Primari a Catalunya

Es pot diferenciar en quatre zones:

• Zona de muntanya: Pirineu i Prepirineu, on predomina l’activitat ramadera extensiva (boví i oví). Són explotacions ramaderes dedicades a la llet i a la carn. A la muntanya, els conreus estan dedicats a la producció de farratge (herbes per a l'alimentació dels animals) i blat de moro, destinats a la pastura dels animals.
• Regió central: Planes gironines, on destaca el cereal i el cereal farratge (per a la pastura dels animals), combinats amb ramaderia intensiva de bestiar porquí i boví.
• Zona de ponent: Al sud de Catalunya (Tarragona), hi predominen els conreus de vinya, olivera i fruita fresca. En algunes zones, el 70% de la superfície conreada es dedica a la poma, la pera i el préssec.
• Altres zones: Productes d’horta (Delta del Llobregat), hivernacles (Maresme), arròs (Delta de l’Ebre) i vinya (Penedès).

L'Activitat Comercial al Camp Català

El 28% de la superfície de Catalunya està dedicada al conreu, i gairebé la meitat són prats i pastures. Un 14% és superfície forestal (boscos). Aquí hi ha un problema per l’abandonament progressiu de les terres marginals: el bosc se n'apodera i no són utilitzades per a res, fet que provoca que la SAU (Superfície Agrària Útil) estigui en retrocés.

Gràcies a les condicions climàtiques i del relleu, Catalunya disposa d'una gran quantitat de conreus. El 65% són herbacis (cereal de gra o farratge), llenyosos (vinya, olivera o fruita seca) o aquosos (de fruita fresca). Els conreus industrials (gira-sol o soja), que a finals del segle XX eren força abundants, actualment no arriben ni a l’1% de la superfície.

Les Explotacions Ramaderes a Catalunya

A la ramaderia s'hi dedica un 2,4% de la població, però pocs hi treballen a jornada completa (només un 20%). Les explotacions són petites i de tipus familiar.

La ramaderia també ha anat perdent pes en les últimes dècades. El sector amb més influència és el porcí, seguit per l’aviram i el boví, tot i que, a causa de la seva escassa valoració, molts ramaders estan plegant. Catalunya produeix anualment més de 2 milions de tones de carn, i el 36% es comercialitza en mercats exteriors. Aquesta situació comporta que sigui deficitària.

El Futur del Camp Català

El futur del camp català és molt desigual. Hi ha certes especialitats, com el porcí, el vi, la fruita i la llet, que tenen més sortida, però, en general, la situació és força incerta.

El món rural ha de superar la saturació del mercat i la competència internacional (amb costos més baixos) i ha de sobreposar-se als costos de producció i als preus. Aquestes característiques fan que el sector sigui poc rendible: el 60% de les explotacions agràries tenen uns beneficis inferiors a la mitjana. Tot això comporta la desaparició de les petites explotacions, la pèrdua d’ocupació al camp i la pèrdua del valor agrícola del sòl, amb la consegüent desarticulació dels paisatges rurals. Hi ha una degradació dels agrosistemes (sistemes agrícoles) que provoca la debilitat i la vulnerabilitat del sector.

D’altra banda, hi ha una potenciació de l’agricultura ecològica i els productes de km 0, que fomenten la compra de productes de proximitat.

La Pesca a Catalunya

La flota pesquera catalana pesca cada dia, però no pot cobrir tota la demanda. Per això, s'ha de recórrer a la importació massiva i a l’aqüicultura (reproducció i cultiu de les espècies que viuen en aigua salada o dolça amb finalitat comercial, alimentària, etc.).

El Sector Secundari a Catalunya

Inclou les activitats de transformació en productes elaborats de les matèries primeres proporcionades pel sector primari. Les activitats al voltant de la construcció i la mineria també s’inclouen en aquest sector.

El grau d’industrialització a Catalunya és comparable al de les grans regions industrials europees i, per tant, disposa d’un teixit industrial diversificat i estructurat. La industrialització a Catalunya va començar als segles XVIII i XIX, principalment a la zona del litoral, amb petites i mitjanes empreses.

• 1960: Hi va haver una crisi tèxtil que va comportar una diversificació industrial, amb l'aparició d'altres sectors dins de la indústria, com el químic, el metal·lúrgic i l'hidroelèctric.
• 1970: La indústria era el sector principal de Catalunya, amb el 45% del PIB. El 40% dels treballadors es dedicaven a aquest sector.
• 1973: Hi va haver una crisi.
• 2015: El sector secundari només representava el 19% del PIB. Això va provocar que la indústria catalana anés canviant el model per adaptar-se a les circumstàncies europees.

Per poder adaptar-se, Catalunya ha dut a terme un:

• Procés d’automatització: Renovar-se tecnològicament.
• Procés d’informatitzar els processos productius.
• Procés de deslocalització.

Les empreses que predominen a Catalunya són majoritàriament petites i mitjanes, però també hi ha grans empreses com Seat, Panrico o Freixenet. Catalunya genera gairebé el 29% de la producció industrial espanyola i és la primera comunitat tant en l’import de la xifra de negoci com en el nombre de persones ocupades.

El Sector Terciari a Catalunya

El 2015, el 73,6% de la població ocupada treballava en el sector terciari, que és on es concentra la major part de l'activitat laboral.

Activitat Comercial a Catalunya

Dins del sector terciari, tenim l’activitat comercial, que aplega el comerç de proximitat, les grans superfícies, els mercats setmanals (minoristes i ambulants que van passant de poble en poble) i les importacions i exportacions, on Catalunya està al primer nivell estatal.

El Transport a Catalunya

Històricament, les carreteres catalanes han seguit un model radial al voltant de la ciutat de Barcelona, conegut com “el vuit català” (8 àrees que envolten Barcelona). L’obertura de l’Eix Transversal ha trencat la radialitat i ha facilitat les connexions interiors. El vehicle privat és el més emprat en una bona part dels desplaçaments que es fan a Catalunya.

El Turisme a Catalunya

És una de les grans activitats on Catalunya ha experimentat un gran creixement en les últimes dècades i d'on obté més ingressos (PIB). Destaca Barcelona, una ciutat molt turística que rep molts diners d’aquest servei. A Barcelona, el turisme ha crescut molt. Hi ha turisme d’esquí i rural, però, sobretot, de sol i platja.

Evolució i Planejament de les Ciutats Catalanes

Una de les característiques bàsiques de l’espai urbà català és la seva distribució desigual, amb una concentració important a la zona del litoral. Catalunya té un nucli antic situat en un lloc estratègic (al costat del mar) i segueix la mateixa estructura que la resta d'Europa i Espanya.

A finals del segle XIX, la major part de la població (un 43%) vivia a les ciutats a causa de la industrialització. Als anys 60, a Barcelona apareixen les rodalies; la ciutat s’engrandeix i creix sense planificació. El 1975, s'inicia una etapa regressiva on perd població (mor Franco). La gent marxa a les ciutats dels afores. L’ocupació de Catalunya és dispersa i de baixa densitat, fet que ha comportat una fragmentació dels espais naturals. Tot s’ha anat distribuint pel territori, i la xarxa de transport fa que tot estigui ben connectat.

És important destacar que cal una planificació i una intervenció en el territori per resoldre les desigualtats d’espai.

Planificació i Intervenció del Territori a Catalunya

Es fan necessaris una sèrie de plans i intervencions al territori per tal de resoldre les desigualtats espacials.

Pla Territorial

Catalunya marca pautes en tres àmbits:

• Sistema d’espais oberts: Activitats agrícoles, ramaderes i forestals.
• Sistemes d’assentaments: Sòl residencial, industrial i terciari; rehabilitació i remodelació urbanes.
• Sistema d’infraestructures: Traçats i prestacions de les infraestructures de la mobilitat, xarxa viària i ferroviària, ports, aeroports i espais logístics.

Pla Urbanístic

L’actuació urbanística és responsabilitat de cada municipi a través del seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. A més, trobem els Plans Directors Urbanístics, que tenen com a objectiu orientar i ordenar el desenvolupament d’un conjunt de municipis al voltant d’una ciutat mitjana (Igualada / Figueres) o amb una forta pressió urbanística (Vall d’Aran).

Pla Sectorial

: Aquests plan ordenen àmbits o sectors específics. Aquests plans abansten tot el territori català. Cal destacar:(pla d’habitatge, pla depolítiques del sòl, pla dede les infrastructures de transport i mobilitat, pla d’arquitectura i paisatge, pla de les polítiques de rehabilitació urbana). 

SISTEMA URBÀ‎: Forma Jeràrquica: Metròpolis estatals: Barcelona i Madrid, tenen una gran importància en l’estat espanyol i també amb l’exterior. Metròpollis regionals: Capitals i regions autònomes com per exemple Bilbao i València, Sevilla, Saragossa. Referent de tota la comunitat autònoma. Ciutats mitjanes: es troben dins de les metròpolis regionals com per exemple santander o Murcia. Capitals de províncies:  Girona, Tarragona… Àrees d’influència: Un gran ciutat té diferentes zones d’influència que s’organitzen en: Àrea metropolitana: tots aquests municipis que estan a prop de la Metròpolis i que comparteixen aquesta àrea d’influència. L’àrea metropolitana de Barcelona té al voltant de 36 municipis. Conurbacions: diverses ciutats que han nascut separades pero a mesura que ha anat passant el temps s’han anat unint entre elles degut a l’expansió demogràfica i també de la ciutat. Es divideix les ciutats conforme son Preindustrial: Romana: Els romans quan construien les ciutats, sempre primer eren camp militars i després totes les ciutats romanes estan fetes iguals, 2 carreteres principals, cardus i decumanus, el emplaçament es trovaba al fòrum on hi havia tots els edifics administratius, polítics…Al voltant d’aquests carrers es construien les cases. Medieval cristiana: Les ciutats són grans envoltades de grans muralles per evitar invasions, els carrers són desiguals perque no hi ha una planificació urbanística. Les ciutats creixen perque cada cop hi ha més gent i les ciutats no estàn ben urbanitzades ni ben organitzades. Segueixen però un patró radiocèntric que creixen al voltant de l’esglèsia o del castell. Medieval musulmana: Ciutat fortificada, amb carrers irregulars que sorgeixen de forma radial entorn a la Medina (entre on hi ha la mezquita i el mercat). reneixentista i barroca: La ciutat ha de creixer perque hi ha més gent. Es comencen a contruir barris i cases fora de les muralles.  A partir del s.XVIII hi ha millores en el clavagueram, enllumenat i els carrers estàn empedrats. Industrials: A partir del s.XIX les ciuatst experimenten grans canvis degut a la industrialització. Molta getn va del camp a la ciutat per treballar a les fàbriques. és el moment quan s’enderroquen les muralles. En aquest moment Ildefons Cerdà fa el pla urbanístic (Pla Cerdà). Comença a haver-hi una planificaicó urbana a Barcelona. No a tot arreu hi ha un bon pla urbanístic, hi ha zones que estan mal organitzades, aquestes són els ravals (estàn a les afores de la ciutat i es on estaven els obrers). S’han de reacondicionar les comunicacions → tranvíes i metros. A partir del segle XX les indútries marxen de la ciutat cap a la perifèria i molts obrers emigren a la perifèria i començen a apareixer també les ciutats dormitori. MORFOLOGIA URBANA‎: Ciutat jardí: Howard es va adonar dels problemes de la ciutat industrial i va proposar construir noves ciutats al marge de les que existien. Aquesta idea acabarà convertint-se en ciutats dormitori i grans urbanitzacions. Ciutats funcionalistes o racionalistes: Le Corbusier va construir altres edificis per aicí es pugui alliberar terreny i poder posar zones verdes i obertes. Trama urbana: Pla irregular: carrers estrets i sinuosos, aquest tipus de pla correspon al casc antic de la ciutat i fà referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval.També a la vegada la planificació depén de la zona on estigui i els accidents geogràfics que puguin haber sorgit, aquests també van deteriorar aquests barris antics (incendis, guerres…). Pla Ortogonal: És el pla per excelència. aquest tipus de pla va tenir un gran èxit en els segles XIX i XX, en que moltes ciutats es van desfer de mes muralles i es van dissenyar eixamples.S’anomenen també pla reticular o en quadricula. Els carrers es tallen perperndicularment entre ells, angles rectes, cases quadrades. Hi ha illes de cases quadrades o rectangulars. L’origen d’aquest pla és el sistema urbanístic romà. Pla radiocèntric o radial: Parteixen d’una zona central (edifici o monument) i van fent radis de carrers. Pla lineal: S’origina a la banda d’una via de comunicació. FUNCIONS:Funció industrial, Funció residencial, Funció comercial, Funció administrativa, Funció turística, Funció cutural.