Globalització Productiva i Recursos del Sistema

Globalització productiva com a fàbrica mundial

Aquesta té a veure amb la nova divisió internacional del treball. Aquesta és la que explica la globalització productiva, significa que un producte pot estar fabricat no sols en un país sinó a diversos. ISI: Industrialització per substitució d'importacions. ISE: Industrialització per substitució d'exportacions.

Aquests dos són per a països en desenvolupament. Entendre la globalització productiva implica veure què hem fet a aquests països per permetre'ls formar part de la fàbrica mundial. Aquesta globalització productiva també té a veure amb les empreses multinacionals, les quals als anys 70 van sofrir una gran expansió. Ja no ens serveix aquella diferenciació que fèiem dient que els països desenvolupats eren industrialitzats i els subdesenvolupats no ho eren. Economies del centre s'han terciaritzat, però veiem com la industrialització no queda limitada als països més desenvolupats, tot i afegir la major part de la manufactura, tenir els salaris més alts i ser les més productives. Si ens fixem amb el que seria el valor afegit manufacturer a nivell mundial, veiem que malgrat hi ha aquesta participació en tots els països en desenvolupament, el gros del valor manufacturer encara l'hi afegeixen els països més rics. Malgrat l'expansió de la Xina, etc. Aquests hi influeixen de manera bastant subsidiària. Veiem que hi ha països que tenen uns perfils industrials més competitius i de major valor afegit que no pas uns altres (Alemanya, Japó...). La part menys productiva seria la sud-americana i la del Nord d'Àfrica. Veurem que la Xina, perifèria industrial, és una economia que genera molt valor a les economies mundials, però encara ho fa amb sectors amb baix contingut de mà d'obra o amb poc contingut tecnològic. Aquest diferent perfil industrial està clar que queda expressat pel que faria el salari, així doncs, els països més productius, tenen un salari a la manufactura que estaria situat al voltant dels 23$, mentrestant a la Xina tindríem un salari d'aproximadament, 1$ l'hora amb un treballador amb les mateixes condicions i capacitats que l'anterior. Veiem que les diferències salarials ens expliquen diferents nivells de productivitat, també expliquen la desarticulació interna per part de la Xina. Mostren diferents costos laborals. Quan es parla de models d'industrialització s'expliquen tots els processos d'industrialització en les economies (ind. Integrada i perifèrica), diferents de la ISE i la ISI. No tenen el mateix pes comercial els països que han fet una ISE o una ISI.

Els recursos del sistema

Població, recursos naturals, agricultura i alimentació.

Quan parlem de recursos sempre els contraposem, però està clar que també parlem de la població. Per una banda, parlem que el sistema capitalista estem davant d'un problema de sobrepoblació i per altra banda, aquests recursos són escassos. Estem davant d'una població creixent. L'arrel del problema és demogràfic, és a dir, som massa població. A Xina s'adopten polítiques antidemogràfiques, n'és un clar exemple de fet. Actualment estem en un model molt diversificat, però hem transitat per diferents models:

• 1940: El primer model és associat al carbó, que va ser molt millor que la fusta.
• 40-74: Petroli, la seva extracció era molt més barata i més fàcil que la fusta, a més, tenia molt millor poder calorífic que el carbó.
• Des dels 80: El model actual, intenta resoldre el problema amb els països a l'any 73, hi havia molta dependència del petroli i havíem de fer tot el possible per diversificar les fonts. És a partir d'aquí quan entren en joc les noves fonts, bàsicament amb l'objectiu únic que és reduir la dependència del petroli.

El que ens interessaria remarcar aquí és que amb el capitalisme té unes característiques bàsiques:

• Cada vegada més consum d'energia.
• Investigació de noves fonts.
• Intent d'adaptació en el model en el qual estem.
• Per què canviem el model?
  • Perquè s'esgota el model pel qual teníem.
  • Perquè les fonts que trobem són més rendibles que les anteriors.

Segueix predominant el petroli com una de les principals fonts. Això genera molts problemes tant ambientals com d'escassetat de recursos. Té límits:

• Físic: Ja que s'esgota.
• No sostenible: Per tant, superar aquest model vol dir generar energies a gran escala que ens permeti generar una gran rendibilitat.

Veiem que consumim petroli, gas natural, energia nuclear, energia hidràulica. Les energies renovables tenen molt poc pes en el consum d'energia. Aquest model energètic és diversificat, però té dues característiques:

• Hi ha diversitat, però el petroli segueix sent el primer imput energètic.