Globalització: Procés i Conseqüències

Globalització

Procés a través del qual s'han estret les relacions entre els països del món, i que cada cop estan interconnectades. Aquest fenomen no és nou, al llarg de la història moltes civilitzacions han expandit les seves cultures, tradicions… En canvi quan parlem de globalització hem de referir-nos a un procés ocorregut a partir de la segona meitat del s.XX.

Tipus de Globalització

Econòmica: és un procés de caràcter mundial caracteritzat per l'expansió del capitalisme, desaparició de les barreres comercial, organitzacions econòmiques internacionals que ajuden a facilitar aquesta economia global, augment de la producció econòmica ja que cada vegada hi ha més mercats arreu del món i l'enriquiment de les empreses comercials.

Política: difusió de la democràcia com a sistema polític i la difusió de la defensa dels drets humans

Cultural: difusió de les característiques culturals, a través de l'oci i l'entreteniment

Tecnològica: comunicació per Internet en tot el món, difusió de l'ús de smartphones i productes tecnològics.

Conseqüències Positives: creixement econòmic en molts països, nous oportunitats laborals, difusió de cultures, la extensió de la democràcia i drets humans i la connexió i informació instantani.

Conseqüències Negatives: augments de les desigualtats econòmiques entre els països rics i els països pobres, abusos laborals en països subdesenvolupats, desaparició de cultures autòctones i la difusió de notícies falses.

Indicadors Socioeconòmics

PIB: Producte d'interior brut. És la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un any.

IDH: Índex de desenvolupament humà, L'esperança de vida, Taxa analfabetisme, Taxa mortalitat infantil, Taxa de fecunditat, Disponibilitat de calories diàries, Quantitat de televisors per 1000 habitants

Vocabulari

Globalització: Procés a través del qual s'han estret les relacions entre els països del món, i que cada cop estan interconnectades.

Acord Schengen: s'eliminen les fronteres internes i es potencien les externes d'Europa.

Consell Europeu: Un dels òrgans més importants de la UE. La seva funció és la de definir les directrius generals de la UE

Capitalisme: és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada,

Consumisme: gent compra per comprar

Constitució: un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Deslocalització: és el trasllat de les activitats de serveis o de producció cap a altres llocs fora de l'espai tradicional d'una empresa.

Tractat de Maastricht: es van establir les bases de la ciutadania europea. Lliure circulació sense restriccions

Brexit: neologisme creat per referir-se a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea

CECA: entre els països de Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos, França, Alemanya, Itàlia. Un tractat sobre el Carbó i l'Acer. Decideixen què faran amb aquests materials i es controlen l'armament.

País desenvolupat o subdesenvolupats

Unió Europea: és una organització d'integració multisectorial amb l'aspiració d'actuar en qüestions econòmiques, socials i polítiques.

Euroescèptic

Unió Europea

Europa està formada per 45 països i més de la meitat d'aquests països formen part de la Unió Europea. Són 28 els Estats que formen part de la UE, alguns formen part de l'eurozona. (pàgina 312 del llibre.

Institució de poder Legislatiu

Parlament Europeu: [Seu a Estrasburg (França) i Luxemburg està la secretaria] 705 diputats que cada 5 anys es canvien, dret de vot a més gran de 18 Poder legislatiu juntament amb el Consell Europeu i la Comissió Europea.

Consell Europeu: Format pels caps de govern dels països de la UE i el president de la Comissió Europea. És un dels òrgans més importants de la UE i la seva funció és la de definir les directrius generals de la UE.

La Comissió Europea: (Seu a Brussel·les) És la institució més independent de la UE, format per una Presidència i Comissaris. Els membres estan escollits pels Estats de la UE. Exerceix la funció executiva de les lleis que es fan entre el Parlament i la Comissió de la Unió Europea.

Institució de poder Executiu

Banc Central Europeu (BCE): És el banc central de l'euro, Funciona de forma independent, La seva funció és executar la política monetària de la zona euro [Seu a Frankfurt (Alemanya)]

Banc Europeu d'Inversions (BEI): És un banc que concedeix préstecs per a projectes que contribueixen a desenvolupar els objectius de la UE: creixement econòmic, donar mesures per pal·liar el canvi climàtic i fomentar les polítiques UE en altres països. (Seu a Luxemburg).

Institucions de poder Judicial

Tribunal de Justícia de la UE (TJUE): Actua com una autoritat supranacional que interpreta i fa complir les lleis de la UE. Atén recursos de ciutadans particulars i dels Estats. (Seu a Luxemburg.)

Tribunal de Comptes: Vigila els interessos dels contribuents europeus. És com un auditor

Defensor del Poble: Institució que investiga les reclamacions fetes per la mala gestió de les institucions. No obeeix a cap govern ni organització. A més el Parlament Europeu escull el Defensor del Poble.

Institucions de caràcter Consultiu

Comitè de les Regions (CDR): Format per membres de regions o locals de diferents estats i que expressen la seva opinió sobre a legislació UE i la seva repercussió.

Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE): (Seu a Brussel·les). És l'enllaç entre les institucions de la UE i els ciutadans.

Fons de la Unió Europea: Gestionats per la Comissió Europea i demanats per les administracions locals.

Fons Estructurals i d'Inversió

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Per enfortir les estructures econòmiques i socials a la UE i potenciar les capacitats internes de cada regió.

Fons Social Europeu (FSE) per les accions de formació professionals per evitar la desocupació

Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER)

Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP)

Fons de Cohesió: Ajudes a països amb una renda nacional bruta per habitant inferior al 90% de la mitjana comunitària. (Bulgària, Rep. Txeca, Estònia, Grècia, Xipre, Polònia, Portugal, Romania,...)

Ajudes mediambientals

Iniciatives comunitàries. INTERREG, EQUAL, URBAN, LEADER

Història

-1945 finalització de la Segona Guerra Mundial.

-1951. La creació de la CECA entre els països de Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos, França, Alemanya, Itàlia. Un tracta sobre el Carbó i l'Acer. Decideixen què faran amb aquests materials i es controlen l'armament.

-1953. Llibertat entre els països de la CECA per traslladar lliurament el carbó i l'acer.

-1957 Tractat de Roma. El tractat del carbó o acer té tant d'èxit que es planteja un MERCAT COMÚ o CEE (comunicat econòmic europeu)

-1973. Adhesió de més països Gran Bretanya, Dinamarca i Irlanda.

- 1979. Primeres eleccions al Parlament Europeu.

- 1981. Adhesió de Grècia.

- 1986. Adhesió d'Espanya i Portugal.

- 1992. Es signa el Tractat de Maastricht on la CEE es passa a anomenar Unió Europea amb la idea de fer que aquesta unió sigui no només comercial i aduanera.

- 1995. Adhesió de Suècia, Àustria i Finlàndia. es signa l'acord Schengen on s'eliminen les fronteres internes i es potencien les externes.

- 2004. Adhesió de República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia.

- 2007. Adhesió Romania i Bulgària.

- 2013. Croàcia.