Globalització, Neoliberalisme i la Dictadura dels Mercats

Definicions de Globalització

Definicions Vulgars

Culminació del procés d’interconnexió comercial mundial.

Definicions Crítiques envers l'Ordre Establert

(Crítiques a la globalització des de la ideologia d’esquerres):

1. Substituir un vell sistema capitalista fordista i keynesià per un altre més salvatge.
2. És la 4a Guerra Mundial (4GM): els poderosos transformen per la força les relacions socials i internacionals. L’objectiu és convertir el món en un sol mercat, ja que així no hi ha llei.
3. Té un Big Bang en les xarxes d’informació: el motor és l’especulació, el mercat arriba a qualsevol lloc i comença a aprofundir. Donen als rics per treure als pobres.

Causes de la Globalització

Causa Profunda

La desaparició de la consciència de classes i el consumisme. La gent busca justícia i creu que el comunisme és una dictadura que provoca pobresa, per això prefereixen el capitalisme.

• Maig del 68 a París: Els estudiants van voler reivindicar els seus drets i van intentar arrossegar el poble, però no van poder. Això va demostrar que el capitalisme no tenia amenaces.
• Conclusió: Podien seguir amb el compromís productivista i, amb la Globalització (G.), podrien fer el que volguessin.

Causes Immediates

El capitalisme fordista entra en crisi (finals dels 50 i 60), provocant una destrucció de la feina, però no es pot fer res perquè cal millorar la productivitat.

• Els EUA entren en crisi a causa del dèficit provocat per l’escala militar de la Guerra del Vietnam i les baixes exportacions a l’estranger, superades per la República Federal d’Alemanya i el Japó.
• Nixon podia haver evitat aquesta crisi amb l’increment d’impostos, però no ho va fer perquè li interessava més guanyar les eleccions.

Precipitant: La Crisi del Petroli (1973)

La causa va ser la Crisi del Petroli l’any 1973 durant la Guerra del Yom Kippur. Els àrabs, sentint-se maltractats per Occident, decideixen, a través de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), apujar el preu del petroli. Això afecta Occident perquè el petroli era la base del capital.

• Resultat: S’acaben els 30 Gloriosos per la crisi del petroli i la davallada del fordisme, i comença la recessió a tot Occident. Apareix la Globalització.

Tecnologies Globalitzadores

Els empresaris creen noves tecnologies per tenir competitivitat amb la competència.

1. Creen la informàtica i la digitalització, que permeten més temps lliure, més organització del treball i menys costos.
2. També apareixen les biotecnologies, les nanotecnologies i noves fonts d’energia.

El paper de les noves tecnologies és retornar al capitalisme l’avantatge destruït del capitalisme fordista.

Neoliberalisme

Història del Neoliberalisme

Liberalisme de 3a generació que es va generar a la Gran Bretanya (G.B.) i als EUA.

• El creador va ser l’austríac Freiderich von Hayek, que, descontent amb Europa després de la 2a Guerra Mundial, va anar a viure als EUA. Tampoc li va agradar perquè les idees de Keynes estaven popularitzades.
• Per això va crear la Societat del Mont Pelerin, formada per economistes d’extrema dreta i alguns mecenes que volien eliminar el keynesianisme.
• El primer que van fer és dir que l’Estat era una molèstia per a l’economia, per la qual cosa calia retornar a l’economia anterior i aconseguir una assignació òptima de recursos.
• Defensaven la creació del lliure mercat perquè, segons Hayek, portaria el creixement econòmic.
• L’altre creador del neoliberalisme, Karl Popper, defensava una societat oberta, on els emprenedors tindrien èxit si no tenien obstacles.
• Milton Friedman: Economista dels anys 60 que va centrar els seus estudis en el monetarisme. Deia que l’única política acceptable era la monetària i que les altres eren nocives. Defensava la llibertat de mercat i les seves idees es van enfrontar al keynesianisme.

En aquesta època es vol substituir el Keynesianisme pel Neoliberalisme sense provocar una revolta popular. Per això, als anys 70, els EUA fan un cop d’estat a Xile contra Salvador Allende i el substitueixen per Augusto Pinochet (dictadura militar). Al ministeri d’economia van posar els Chicago Boys (deixebles de Friedman). Van aplicar el neoliberalisme, resultant en més misèria i més beneficis capitalistes.

• Resultat: Als 70, es diu que el Keynesianisme estava equivocat i l’encertat era el Neoliberalisme. El 1983, el neoliberalisme era acceptat pels partits socialistes, donant lloc al Consens de Washington (gairebé tots els països accepten el Neoliberalisme).

La Doctrina Neoliberal

Retorn a la forma més primitiva del liberalisme. Al mercat se li atorga la inapel·labilitat. Com menys Estat, millor: es redueix la sanitat, l’educació, etc. A més, el neoliberalisme diu que en cas de crisi cal dèficit. La liberalització (alliberament del comerç per aconseguir creixement econòmic) comporta:

• Desregulació
• Privatització
• Involució fiscal

Persistència del Neoliberalisme

Tot i que dóna perjudicis a la societat, s’imposa el 1980 com a ideologia. Motius:

1. Experts de televisió incompetents.
2. Fanatisme.
3. El lliure mercat és perfecte.
4. Els dirigents neoliberals tenen una complicitat criminal i afirmen que no hi ha alternativa.

Neoconservadorisme

Faltava legitimitat pública, per això utilitzen el Patriotisme i la Criminalització de la Pobresa, difonent que els pobres són criminals, relacionat amb les polítiques de tolerància zero.

• Meritocràcia: El ric ho és perquè s’ho mereix i el pobre també s’ho mereix.
• Estat Mínim (o Estat No-providència): No donar ajudes als pobres perquè no s’ho mereixen i es crea la vagància.

El 1979 el neoliberalisme s’instal·la a G.B. gràcies a Margaret Thatcher (Partit Conservador). Reagan, quan arriba al poder el 1980, arriba amb el mateix discurs i la Globalització ja s’accelera.

Globalització de Mercats (Dècada de 1980)

A partir del 1980, les noves tecnologies i la desregulació ultraliberal eliminen restriccions a les grans empreses. Els mercats s’unifiquen, es treuen aranzels, i les grans empreses s’instal·len a l’estranger, ja que tenen més beneficis i menys costos. Els clients compren a aquelles que són més competitives.

A partir del 1980, a les entitats financeres encarregades que els recursos augmentin se’ls treuen restriccions, cosa que els permet fer més activitats. Els grans països saquegen altres països a partir del contacte mercantil, ja que les proteccions desapareixen, donant lloc a la llibertat de circulació de mercats.

La Dictadura dels Mercats

Encara hi ha democràcia, però qui decideix són els mercats. S’estableix el 1980 gràcies a governs neoliberals i conservadors.

Estructura de Presa de Decisions

1. Abans, qui pagava impostos es decidia votant.
2. Ara es privatitzen les formes ciutadanes, substituint la democràcia per una forma d’autoritat social o traslladant la sobirania del poble cap al capital.

Recursos de la Dictadura

1. El poder polític del capital heretat pel capital monopolista de l’Estat.
2. Conversió dels governs al neoliberalisme.
3. Absència de rebel·lió per part de l’Estat.
4. Institucions multilaterals (FMI, UE...) controlades pel capital global a través dels Programes d'Ajust Estructural (PAE) que imposen les seves pròpies normes.
5. Menys poder de les classes treballadores i més impunitat contra els polítics.
6. Desregulació neoliberal.
7. Dumping: Utilització d’un tercer per tal de rebaixar les condicions de la relació entre les dues primeres parts (Amenaça).
8. Ideologia de l’Estat Mínim: Menys impostos, menys serveis.
9. Globalització de la Comunicació de Masses: S’unifica en grups de comunicació mundial. Més informació i tranquil·litat dóna més ignorància.
10. Economicisme: Prendre mesures i dir que són així perquè són necessàries i no hi ha alternativa.
11. “Pensament Únic”: Pensament que s’ha estès globalment i diu que no hi ha una altra alternativa. La cohesió social i el progrés se substitueixen per la competència individual, cosa que provoca una ruptura amb la solidaritat. Els treballadors agafen un rol d’autocapataç.
12. Els Estats cedeixen les competències a les institucions multilaterals.

En resum, la Globalització prohibeix qualsevol mesura que perjudiqui el capital. La concessió d’impunitat absoluta al capital perjudica els interessos de la humanitat.

Imposició de Mesures Ultraliberals

Abolició del Dòlar Nord-americà en Or

(Nixon) Els EUA pateixen un dèficit important, però la moneda no cau perquè els EUA són el mercat mundial i atreuen les inversions mundials. Tots fan força perquè la moneda no caigui i es manté el dèficit, creant una bombolla especulativa.

Liberalització dels Mercats Financers

Els guanyadors mundials arrosseguen la resta del món i reforcen els bancs i els poders financers. Les normatives econòmiques de Reagan i Thatcher donaran plens poders als bancs.

Liberalització Comercial

S’eliminen els aranzels i les proteccions socials a favor del comerç. L’empresa té més opcions i més explotació als treballadors. La competitivitat obliga a enfrontar-se a rivals estrangers: o copien la idea o perden.

Crisi del Deute Extern

Des del 70 al 82, el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) van fomentar l’endeutament dels països del Sud per tal de sotmetre’ls. L’any 82, molts països del Tercer Món no poden pagar el deute i el FMI fa una simulació de rescat amb diners públics perquè els més rics d’Occident no tinguin pèrdues privades. En realitat, paguen als bancs occidentals amb condicions del PAE. Els rescatats pateixen un dumping social (acceptar una baixada de drets socials).

Polítiques Ultraliberals als Anys 80

Reforma Ultraliberal de les Preses de Decisió

Les decisions les pren el mercat.

Globalització Jurídica

Reforma ultraliberal de les lleis internacionals i la jurisprudència internacional. El valor bàsic serà la llibertat d’empresa.

Desregulació Comercial

La protecció social i nacional s’elimina. El Neoliberalisme aconsegueix igualtat de concurrència, però una igualtat formal dóna desavantatges reals d’oportunitat. Un cop desregulat, el capital té la capacitat de liquidar la competència.

Relocalització Industrial

Per reduir els costos i guanyar més beneficis, les empreses emigren del país d’origen. Marxa al Tercer Món per explotar els treballadors (menys costos) i obliguen els països occidentals a baixar els salaris o, si no, marxen.

Globalització de la Comunicació de Masses

Als anys 90, es permet que els països posseeixin mitjans de comunicació. Resultat: liquiden la competència, s’utilitzen les megafusions i es transformen en empreses molt més grans. El grau de pluralitat es redueix.

La Reforma del Mercat Neoliberal

Els empresaris ataquen els drets dels treballadors per ser més competitius.

Involució Fiscal

No paguen impostos amb l’excusa que donen llocs de treball. Fan enginyeria fiscal: un conjunt de recursos per manipular els números de forma legal. La llibertat de moviment de capital comporta la relocalització de les seus de les grans empreses en paradisos fiscals. Resultat: Paguen els que menys tenen i els rics reben els diners de la societat sense pagar res.

Resultats de la Globalització

Resultats Polítics

Desplaçament del poder cap al capital global. Això inclou els alts dirigents de les grans empreses, bancs, empreses de qualificació, asseguradores i gestors de fons d’inversió.

• Think Tanks: Societats que produeixen idees, com la Societat Mont Pelerin.
• Tota sèrie d’institucions multilaterals.

Això provoca el final de la democràcia de forma dissimulada.

Resultat Econòmic

1. Expansió capitalista: més comerç internacional, més beneficis, producció a escala global, relocalització i deslocalització.
2. Concentració empresarial.
3. Desindustrialització d’Occident.
4. Fre del creixement econòmic: la demanda s’afebleix, els treballadors s’empobreixen, augmenta la desigualtat.
5. Deflació estructural: els preus dels productes primaris baixen. La deflació desanima la inversió productiva. La bombolla explota. Llavors, l’especulació immobiliària fins al crac. Després, l’especulació se centra en el sector d’aliments, l’aigua i els drets legals per contaminar.
6. Incompliment de l’acció neoliberal de retornar l’economia als seus fonaments per aconseguir una assignació òptima. Els béns i els serveis són més difícils d’aconseguir.
7. Els balanços econòmics es marginen si no són monetaris, i això distorsiona l’evolució del sistema.
8. Atac contra els drets salarials, que no crea feina.
9. Pressió fiscal per al capital és igual a la pressió fiscal dels treballadors. Resultat: dèficit públic.
10. Atac al sistema de pensions i als serveis públics.
11. La propaganda dels governs per eliminar les pensions anima els joves a contractar pensions privades, que són inviables.
12. Les empreses privatitzades són ineficients i han de ser rescatades amb diners públics.
13. Increment de les desigualtats socials: la renda del capital i el subdesenvolupament del Tercer Món s’aguditzen (Paul Krugman).
14. Desigualtat internacional.

Resultats Culturals

Pluralitat mediàtica amb uns criteris de rigor. Els mitjans de comunicació agafen la informació de les agències d’informació. Relativisme. Se substitueix una cultura més humanística per una cultura popular global, que és el consum de masses.

Resultats Demogràfics

Acceleració de les migracions tercermundistes, amb refugiats econòmics.

Resultats Socials

Neix el capital global: bancs d’inversió, auditories, etc. Trafiquen amb 4 actius: divises, accions, bons estatals i productes derivats. Aparició d’especuladors mediàtics amb enorme èxit (i alguns acaben a la presó). Degradació social del nivell de vida a Occident: enduriment en les obres de treball, menys poder adquisitiu, reducció de la capacitat d’estalvi. Al principi, es treballava per realitzar-se; ara, per mantenir la família.

Resultats Sanitaris

La sanitat pública és retallada, cosa que implica menys qualitat de serveis. Les empreses privatitzades no inverteixen per guanyar beneficis, cosa que augmenta la pobresa.

Actitud de les Esquerres davant la Globalització

Partits Socialistes

El 1983, el Partit Socialista Francès (PSF) de François Mitterrand adopta el neoliberalisme. La coartada és la construcció europea (CEE -> UE), aplicant els criteris de convergència (neoliberalisme dissimulat). Renuncien al programa social i transformen el sistema. Altres partits socialistes fan el mateix.

Els Grans Sindicats

Treballen per aconseguir l’Estat del Benestar sencer o una proporció. Crítica:

1. Ultra defensiva: lluita per defensar els drets.
2. Es concentren en l’Estat del Benestar i obliden que està amenaçat.

ONGs

Tenen una orientació contrària als governs i porten persones a aplicar-se.

El Neozapatisme

El 1994, a Chiapas, apareix una guerrilla (sotscomandament Marcos). Importància: desperta solidaritats arreu del món, impulsa revalides contràries a la revolució i renova ideals d’esquerra. Insisteix en el reconeixement identitari de Chiapas a Mèxic. Democràcia de base: la guerrilla treu el govern mexicà i aplica un autogovern de les aldees índies, decidint fer un repartiment de la riquesa. Això és un atac a la Globalització.

Moviment Alterglobalització

Desitgen una Globalització no liberal. Lema: Un altre món és possible. Volen acabar amb el pensament únic, atacar la Globalització i substituir els valors neoliberals per la justícia social i la solidaritat. Aprofiten la tecnologia i les xarxes socials per tenir més capacitat d’organització. Objectius:

1. Democratitzar la presa de decisions sobre els recursos econòmics.
2. Sotmetre el capital al control del ciutadà.

El moviment és víctima de les agències de comunicació.

Bolivarisme

Hugo Chávez: Antiimperialista, semblant al Keynesianisme. Vol substituir el FMI i el BM i organitzar la democràcia de base. A cada lloc, el poble es governa.