Globalització econòmica: comerç, finances i desigualtats

El comerç internacional i els seus fluxos

Productes agrícoles i manufacturats

Els productes agrícoles són una mercaderia important. Dins d'aquest mercat, distingim dues vies:

• Les exportacions de productes dels països subdesenvolupats, com ara els cereals.
• Les exportacions de països no desenvolupats: cacau, cafè, etc.

Una altra mercaderia són els productes manufacturats, que són el valor dominant dins de les relacions comercials. Els principals països productors són Europa, Japó i els EUA, encara que en els darrers anys han aparegut els anomenats "nous països industrialitzats", on destaquen els "4 dracs asiàtics".

La mà d'obra i els fluxos migratoris

La mà d'obra la formen les persones que es desplacen per tal de trobar un lloc de treball. Aquest desplaçament, que pot ser intercontinental, es considera un flux més dins del sistema econòmic mundial.

El sistema monetari internacional

El dòlar com a moneda de referència

El dòlar es va establir com a moneda de referència a tot el món per fixar el valor d'altres divises. Això es va decidir a la conferència de Bretton Woods, on els dirigents mundials es van posar d'acord per organitzar el sistema monetari internacional.

FMI i Banc Mundial

A Bretton Woods també es va crear el FMI (Fons Monetari Internacional), organisme que es dedica a fomentar la cooperació monetària i el comerç internacional. També va néixer el Banc Mundial, entitat financera que presta diners a països que pateixen problemes econòmics.

Fluxos de capital i informació

Inversions estrangeres i multinacionals

Els fluxos de capital són majoritàriament inversions que es fan a l'estranger. Les multinacionals són les principals empreses que fan aquestes inversions. El principal problema és que aquestes inversions tenen un afany especulatiu i d'obtenir guanys. Els beneficis reverteixen al país d'origen i no al territori on s'ha fet la inversió.

La importància de la informació

La informació és un element clau per a les empreses a l'hora de ser competitives. Avui dia es parla de les "autopistes de la informació", xarxes sense fronteres que poden fer arribar informació a tot arreu. La més coneguda és Internet.

Intercanvis desiguals i subdesenvolupament

Centre i perifèria

En el món global, tots els països queden integrats, però de manera diferent. Hi ha una sèrie de regions que disposen de mitjans de producció de gran qualitat i que controlen el mercat mundial: són els països del centre. Altres territoris disposen de mitjans de producció de baixa qualitat i no exerceixen cap control sobre el mercat mundial: són els països de la perifèria. Entre centre i perifèria s'estableixen unes relacions o fluxos que són l'anomenat intercanvi desigual. El centre controla els preus del mercat i produeix productes d'elevat valor afegit, mentre que la perifèria no.

Conceptes clau de l'economia global

• Globalització de l'economia: És la integració de tota l'economia mundial en un sol sistema econòmic, dominat pel capitalisme, juntament amb un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada Estat o nació sobre la seva economia.
• Proteccionisme: Política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera. Aquesta política es tradueix en diferents nivells d'intensitat, i pot anar des de prohibicions d'importació o exportació fins a la utilització d'aranzels com a instruments d'aquesta protecció.
• Lliurecanvisme: Doctrina econòmica basada en el lliure canvi, per la qual no es discrimina contra les importacions, afavorint la producció interior, ni s'obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors domèstics. Ataca l'existència d'aranzels, les restriccions quantitatives i altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països.
• La borsa: És el mercat on es negocia públicament la compra i la venda de matèries primeres, accions d'empreses o altres béns.
• Coeficient de dependència: Mesura la proporció de les importacions en relació amb el PIB anual.
• Coeficient d'obertura externa: Mesura la proporció de les exportacions en relació amb el PIB anual.
• Taxa de cobertura: És la relació entre l'exportació i la importació.