Globalització i Economia Mundial: Centre, Perifèria i Desenvolupament

La Globalització: Un Món Interconnectat

El món actual és el resultat de la crisi i l’esfondrament del bloc comunista, així com del triomf del sistema capitalista, afavorit per l’extraordinari desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Les relacions econòmiques, socials i culturals que el capitalisme ha establert entre els països i les regions del nostre planeta creen situacions de col·laboració, d’intercanvi, d’interdependència i, sovint, de domini polític, social i econòmic.

Si bé el comerç, la depredació dels recursos naturals i el domini d’uns països sobre els altres existeixen des de fa molt de temps, el que caracteritza la globalització és que aquestes relacions tenen un abast planetari, es produeixen arreu simultàniament i instantàniament, i amb una gran intensitat.

Fluxos Econòmics: Centre i Perifèria

Exportacions del Centre cap a la Perifèria

• Població: Tècnics qualificats i turistes.
• Comercial: Manufactures d’alt valor (R+D) i serveis.
• Financer i Tecnològic: Inversions de capitals, préstecs i patents.
• Polític i Militar: Decisions polítiques i estratègiques.

Exportacions de la Perifèria cap al Centre

• Població: Treballadors no qualificats, fuga de cervells i treballadors qualificats que busquen millors oportunitats laborals i condicions de vida més favorables.
• Comercial: Matèries primeres i manufactures simples.
• Financer i Tecnològic: Interessos, deute i pagament de cànons.
• Polític i Militar: Dependència de les grans decisions geoestratègiques de les elits polítiques dels països del centre.

Tipologies de Territoris en la Globalització

Territoris Centrals

Conjunt de països que organitzen l’economia a nivell internacional. Controlen els fluxos d’informació i de coneixement. Concentren gran part del capital i de les finances mundials, nombroses empreses hi tenen la seva seu i exerceixen un gran poder polític i de decisió. Són els països més desenvolupats del planeta.

Territoris Perifèrics

Països que han sofert l’explotació dels seus recursos naturals, amb un desenvolupament industrial escàs i un nivell de pobresa força estès. Molts dels governs d’aquests són corruptes i participen d’aquesta explotació. La població més preparada es veu obligada a emigrar; també emigren, voluntàriament o forçosament, moltes de les víctimes supervivents de les nombroses guerres sorgides per interessos econòmics.

Territoris Semiperifèrics Emergents

Països en desenvolupament que comparteixen elements de països rics i dels països pobres; mantenen moltes diferències socials internes. Són regions molt dinàmiques i actives que ofereixen avantatges interessants, com mà d’obra qualificada o barata, impostos baixos, normatives ambientals laxes i governs favorables a l’entrada d’empreses estrangeres.

Demografia i Cicles de Desenvolupament

Espanya: Un País Desenvolupat

Les taxes de natalitat i mortalitat (sobretot infantil) i el creixement vegetatiu són baixes, mentre que l’esperança de vida és alta. Aquestes són característiques pròpies d’un país desenvolupat que ha superat la transició demogràfica. Espanya és un exemple de país del centre.

Mèxic: Un País Emergent en Transició

Mèxic és un país emergent que es troba en la transició demogràfica, amb taxes de natalitat i mortalitat molt baixes.

Somàlia: Un País Perifèric amb Cicle Demogràfic Antic

Somàlia és un país de la perifèria que encara es troba en un cicle demogràfic antic, amb taxes de natalitat i mortalitat altes.

Conceptes Econòmics Clau i R+D

La Venda en Curt

Consisteix a vendre un títol que no es té en propietat i del qual s’espera que baixi el preu.

Grans Empreses i Concentració Global

Les grans empreses que es troben entre les 100 primeres del món per beneficis, ingressos i nombre de treballadors es concentren en pocs països: Estats Units, Alemanya, França i Regne Unit. Espanya ocupa un lloc modest, amb grans companyies com Santander (banca), Telefónica o Movistar (telecomunicacions) i Repsol (petroli).

Recerca i Desenvolupament (R+D)

R+D: Recerca i Desenvolupament (equivalent a Investigación y Desarrollo en castellà).

La inversió espanyola en R+D és baixa en comparació amb altres països que també pertanyen al món desenvolupat. Aquest és un problema estructural que s’arrossega des de fa molts anys i que continua encara avui dia.

La R+D és fonamental per a la creació de valor afegit, que és el valor que un producte va adquirint al llarg del seu procés de producció.