Globalització i Desigualtat: Un Anàlisi del Desenvolupament

Globalització i Desigualtat: Formació del Sistema Mundial

Com a procés complex:

Multicèntric, multiescalar, multiforme, multicausal i multifacètic (Societat, Economia, política, cultura, transport i comunicacions).

Principals elements que actualment defineixen un món globalitzat:

1. Unificació del sistema econòmic: Procés de formació de l'Economia-món (Wallerstein) – S. XVI-XVII. Capitalisme mercantil – S. XVIII-XIX. Revolució Industrial. Colonització i imperialisme – 1900-1975. Segona Revolució Industrial – 1975 ençà: Revolució tecnologia informació. Globalització.
2. Revolució tecnològica:
   • Flux: el seu increment és un tret característic en la nostra societat.
   • Necessitat d'infraestructura per canalitzar els fluxos.
   • Globalització dels fluxos.
   • Creació d'una xarxa.
   • Importància dels nodes / hubs.
3. Nova divisió internacional del treball
4. Increment del comerç internacional, especialment l'intraempresa: Fluxos de petroli, de mercaderies.
5. Financiarització de l'economia mundial
6. Transformació dels rols dels estats i nous organismes internacionals:
   • Emergència de nous actors polítics?
   • Supraestatals (UE).
   • Infraestatals (principi de subsidiarietat: Descentralització competencial i Descentralització política).
   • Interestatals (euroregions: Coordinació de polítiques regionals).
   • Globals (ONU, TPI de la Haia, FMI, Banc Mundial, OrgMundialComerç).
7. Agents socials transnacionals
8. Formació d'una societat i opinió pública mundial: El procés de construcció d'una societat global. Global village: (Guerra de Vietnam / Primera Guerra del Golf – Televisió).

Indicadors de desenvolupament:

(Valor quantitatiu que informa de forma sintètica de la situació d'un territori en un tema determinat)

1. Renda per càpita: Mesura la riquesa que produeix un país i la posa en relació amb el seu volum de població. Es mesura a partir del PNB o del PIB.
   • Producte Nacional Brut: Sumatori del valor econòmic (monetari) de tots els béns i serveis produïts pels residents d'un país en un període de temps determinat (habitualment un any).
   • Producte Interior Brut: Contempla el valor total de producció de béns i serveis dins d'un territori durant un període de temps determinat.
   • S'associa Renda per càpita (riquesa) amb Benestar.
   • No mostra les disparitats internes.
   • No mostra la trasl·lació entre riquesa i benestar.
   • No pren en consideració l'economia informal.
   • Inclou activitats "malsanes".
2. Índex de Desenvolupament Humà: L'incorpora Nacions Unides des del 1990 en els seus informes. Vol mesurar aspectes de benestar més enllà dels aspectes purament monetaris: Preservació drets humans, equitat social, dret a la participació social i política.
   • Salut (Esperança de vida al néixer).
   • Nivell educatiu: (Anys d'educació promig, Anys esperats d'instrucció).
   • Renda (INB per habitant).
3. Felicitat Nacional Bruta (FNB): Bon Govern, Salut, Benestar psicològic, Diversitat Cultural, Condicions de vida, educació...
4. Índex de Desenvolupament de Gènere: Índex de desigualtat de gènere (IDG). Mesura que reflecteix les disparitats en els guanys del desenvolupament humà entre homes i dones en tres dimensions: salut, educació i nivell de vida.
5. Índex del Planeta Feliç: Realitzat per la New Economics Foundation. Índex realitzat a partir de l'esperança de vida, la petjada ecològica i la percepció de la felicitat humana.

Desenvolupament: (Fractura Nord-Sud: Línia Brandt)

Apareix a finals dels 40 del s.XX – Desenvolupament com a sinònim de creixement econòmic.

Les teories del desenvolupament:

1. Model de desenvolupament lineal
2. Etapes de creixement econòmic:
   • Societat tradicional: Subsistència, economia agrícola.
   • Etapa prèvia a l'enlairament: Inversió externa (infraestructures, exportació matèries primes), èlits polítiques -> etapa clau.
   • Enlairament: Creixement, industrialització, modernització social, Inversió interna.
   • Camí a la maduresa: Diversificació econòmica, augment del benestar, reducció desigualtats.
   • Societat de consum de masses: Alta capacitat de consum, estat del benestar, sistema parlamentari.

L'anàlisi històrica:

El "subdesenvolupament" d'un país és un procés que no pot deslligar-se de les circumstàncies històriques en què s'ha produït.

El concepte d'intercanvi desigual: Relació Real d'Intercanvi (RRI): Relació entre els productes que es compren i els que es venen. Aquesta relació indica que amb els anys, la distància entre els productes del Primer Món i del Tercer Món tendeix a fer-se més gran.

Centres:

• Elevada capacitat productiva.
• Alts nivells de renda, consum i benestar social.
• Fortes inversions de capital i desenvolupament tecnològic.

Perifèries:

• Limitada capacitat productiva.
• Baixos nivells de renda i benestar, amb grans contrastes socials.
• Dependència del capital i la tecnologia exterior.

La crítica ambientalista al desenvolupament:

• 1968 UNESCO (biosphere conference).
• Limits to growth 1972.
• Our common future 1987 world commission on enviroment and development.
• Rio Earth sumit 1992.
• Silent spring 1962.

Sostenibilitat:

Característica o estat segons el qual es poden satisfer les necessitats de la població actual i local sense comprometre la capacitat de generacions futures o de poblacions d'altres regions de satisfer les seves.

Problemàtica ambiental:

• Metabolisme social.
• Metabolisme industrial.
• Serveis ambientals.

Proposta del decreixement:

Cal sortir de la lògica del desenvolupament – creixement.

Desenvolupament sostenible: Modernització ecològica VS Decreixement:

Una nova societat amb interessos i lògiques diferents.

Fonts del decreixement:

1. Economia ecològica: Importància de la disponibilitat de materials i embornals. Reduir els processos de degradació material (e.g. entropia) i el metabolisme social. Modernització ecològica no és una solució per a l'actual crisi ecològica (e.g. eficiència).
2. Ecologia: Els ecosistemes tenen valor per si mateixos i no només perquè proveeixen recursos i serveis ambientals útils per a la societat.
3. Antropologia - crítica al desenvolupament: Trenca amb l'imaginari del desenvolupament i l'utilitarisme. NO a l'homo-economicus que actua per interès propi i maximització de la utilitat.
4. Estils de vida i benestar: Critica els estils de vida basats en els mantres de treballar més, guanyar més, vendre més i comprar més. Moviment per la simplicitat voluntària, reduint el consum individual mentre es veu una vida simple com a alliberadora en lloc de restrictiva.
5. Democràcia: Hi ha una falta de debat democràtic sobre el desenvolupament econòmic, el creixement, la innovació i els avenços tecnològics. Dues visions: Reformistes i Democràcia participativa o directa (autonomia).
6. Justícia social i ambiental: El creixement econòmic no sempre aporta millores per a tots (la llei del degoteig). Justícia ambiental Sud-Nord: pagament del deute ecològic dels països rics amb els empobrits.