Globalització i Desenvolupament: Un Món Desigual

1. La Globalització de l'Economia

L'economia de la majoria dels països del món està molt interrelacionada. El planeta actua com un mercat on s'intercanvien mercaderies, capitals, serveis i informació. Això fa que hi hagi una gran dependència entre les economies dels diferents països i que es pugui parlar de la globalització de l'economia.

Dins d'aquesta economia global destaca el domini que tenen unes quantes empreses multinacionals sobre la producció, el comerç i les finances mundials.

1.1. Els Impulsors de la Globalització

La globalització també ha estat impulsada per algunes organitzacions internacionals i pels països més poderosos. El Fons Monetari Internacional (FMI) supervisa i dirigeix la política econòmica del món. El Banc Mundial (BM) finança projectes als països menys desenvolupats. L'Organització Mundial del Comerç (OMC) fixa les regles del comerç internacional. El G-8 està format pels 8 països amb les economies més avançades del planeta.

1.2. El Centre i la Perifèria de l'Economia Global

Dins d'aquesta economia global no tots els països ocupen la mateixa posició. Hi ha països que estan al centre de l'economia global. Són països amb tecnologia avançada, rics i que controlen el comerç. Són els Estats Units, el Japó i la Unió Europea.

Altres països formen la perifèria de l'economia global. Tenen poca productivitat i depenen de la tecnologia i diners d'altres països. En aquests països, alguns viuen en l'extrema pobresa (bona part d'Àfrica) i d'altres han començat un procés de desenvolupament (alguns països del sud-est d'Àsia i d'Amèrica).

2. Les Conseqüències de la Globalització

Les conseqüències de la globalització són:

• Els beneficis són per als països que controlen el comerç, però no per a la resta.
• Les diferències de riquesa entre els països es fan més grans: els països rics són més rics i els pobres més pobres.
• La deslocalització d'algunes indústries provoca pèrdua de llocs de treball als països industrials.
• Tot i que cada vegada es consumeix més, una gran part del planeta no té accés als serveis més bàsics.
• El medi ambient s'ha fet malbé i hi ha hagut una sobreexplotació de recursos.
• Han augmentat els contactes entre la població del món, però també hi ha una uniformització cultural. Hi ha uns models culturals que bona part de les persones segueixen: es vesteix de manera semblant, s'escolta la mateixa música, es veuen les mateixes pel·lícules, etc.
• En molts casos, els governs no poden decidir sobre l'economia dels seus països, que depenen de les multinacionals.

3. El Desenvolupament Econòmic i Social

El món actual es caracteritza per la gran desigualtat que hi ha entre els països. Hi ha grans diferències de desenvolupament econòmic i de nivell de benestar de la població. Per això es parla de:

• Països desenvolupats, amb un alt nivell de riquesa i benestar.
• Països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats, amb gran pobresa i una població que no té cobertes les necessitats bàsiques. També hi hauria països amb un nivell de desenvolupament mitjà.

3.1. Els Indicadors Socioeconòmics

Per mesurar el nivell de desenvolupament es fan servir uns indicadors socioeconòmics. Destaquen:

• El PIB o renda per habitant. Indica la riquesa produïda a l'interior d'un país en un any, dividida entre el nombre d'habitants.
• L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Mesura tres aspectes: viure una vida llarga i saludable, tenir educació i un nivell de vida decent.

4. Les Causes del Subdesenvolupament

El subdesenvolupament d'alguns països es deu al domini que exerceixen els països rics sobre les seves economies. Factors que expliquen aquesta situació són:

• El passat colonial. Molts d'aquests països van ser ocupats per països europeus, que van explotar els seus recursos naturals i no van fomentar el seu desenvolupament industrial. Encara avui dia tenen dependència d'ells i això dificulta el desenvolupament.
• L'intercanvi desigual. En el comerç entre els països rics i pobres només surten beneficiats els primers.
• El deute extern. Són els diners que un país deu a un altre o a un banc. Els països pobres estan molt endeutats com a conseqüència dels préstecs que han rebut per desenvolupar-se. Aquest endeutament ofega la seva economia i fa impossible iniciar processos de desenvolupament.

5. La Cooperació, l'Ajuda al Desenvolupament

Després de veure el món desigual en què vivim, cal lluitar per aconseguir un repartiment equitatiu dels recursos i cooperar per potenciar el desenvolupament humà. Des de fa anys hi ha organitzacions que lluiten per aconseguir-ho.

6.1. Les Nacions Unides i l'Ajuda al Desenvolupament

L'ONU ha impulsat diverses accions per ajudar els països pobres. L'any 1966 es va crear el Programa per al Desenvolupament, que són recursos que els països rics destinen a potenciar el desenvolupament dels països pobres. L'ONU va recomanar que fos del 0,7% del PIB anual, però pocs països ho han complert.

L'any 2000, a la Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides, els països es van comprometre a reduir la pobresa mundial i a avançar en el desenvolupament. A més es van marcar uns objectius per al 2015: