Què és la globalització? Definició i dimensions principals

Què és la globalització i quines dimensions té?

La globalització és un procés dinàmic que consisteix en la creixent interdependència entre els diferents països del món a través d'una sèrie de transformacions de caràcter global, on les fronteres cada vegada són menys rellevants. Avui en dia és tan fàcil arribar a l'altre costat del planeta Terra prenent un avió, igual que mantenir una comunicació en temps real sense la necessitat d'estar físicament present; fins i tot un mateix producte pot ser produït i venut en diferents països del món. Això és a causa del fenomen de la globalització que, a poc a poc, es torna cada vegada més latent.

Per això, la globalització comprèn un procés de creixent internacionalització de la indústria i el comerç, un lliure flux de mercaderies i capitals, una expansió i ús intensiu de la tecnologia sense precedents, així com una noció que no estem sols al món. La globalització, com un conjunt de processos principalment de caràcter econòmic, produeix que certs fets, accions i decisions ocorreguts en un lloc concret del globus —que abans només repercutien localment— ara ho facin de forma global a través de les interaccions, interconnexions i interdependències existents entre els diversos països.

Dimensions de la globalització

• Globalització cultural: És la conseqüència de les relacions internacionals derivades de l'intercanvi de la informació, tecnologia, economia i turisme, entre d'altres. En expandir els mercats de consum i l'intercanvi de béns i serveis culturals, s'han produït importants connexions entre països i comunitats per mitjà del cinema, la televisió, la literatura, la música, la gastronomia, la moda, el teatre i els museus. Això té diversos aspectes positius i negatius: alguns destaquen la difusió de valors universals i un major accés a la informació; no obstant això, els grups socials de menor grandària es veuen afectats pel consum de productes culturals de més abast i, fins i tot, per la pèrdua de certs valors propis.
• Globalització social: Es caracteritza per la defensa de la igualtat i la justícia per a tots els éssers humans. Tenint en compte aquesta accepció, es pot afirmar que un món globalitzat, en l'àmbit social, és aquell en què tots els éssers humans són considerats iguals sense importar la seva classe social, creences religioses ni cultures.
• Globalització tecnològica: Inclou l'accés a la informació, Internet i mitjans de comunicació, així com els diversos avenços tecnològics i científics en l'àrea industrial i de la salut. Vivim en un món interconnectat on la informació es comparteix a major velocitat i distància; les persones estan més informades sobre què passa al seu país i al voltant del món a través dels diversos canals de comunicació existents. Els mitjans de transport també s'han beneficiat de l'avanç tecnològic, desenvolupant mecanismes per reduir el consum de combustibles i els nivells de contaminació, o vehicles amb majors sistemes de seguretat.
• Globalització política: Ha fomentat la creació i desenvolupament de diferents mecanismes per donar resposta i solució a infinitat de problemes que s'han tornat globals i que ens afecten a tots, com ara el canvi climàtic, els índexs de pobresa o l'ús de recursos naturals. Per això, s'han creat institucions i organitzacions de caràcter internacional, com l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a fi d'enfrontar aquests problemes i donar la millor solució possible.
• Globalització econòmica: Consisteix en la creació d'un mercat mundial que no contempli barreres per permetre la lliure circulació de capitals (financer, comercial o productiu). El sorgiment de blocs econòmics, com és el cas de la Unió Europea, va ser el resultat d'aquest procés. Al segle XX, la globalització econòmica es va intensificar, aconseguint un gran impacte en el mercat de treball i el comerç internacional.

Resum de les dimensions globals

La globalització és un concepte ampli que pot resumir-se de la manera següent:

• Globalització econòmica: activitats estratègiques a escala planetària en temps real.
• Intercanvi i comunicació de la informació a mesura que es va produint.
• Acció a distància i compressió de l'espai-temps.
• Acceleració de les interdependències (financeres, energètiques, climàtiques, etcètera).
• Món virtual (online, xarxes).
• Reorganització de les relacions globals i regionals de poder (emergència de nous actors globals com la Xina, l'Índia o el Brasil).