Globalització: Causes, Conseqüències i Desigualtats

Què és la globalització?

La globalització és un fenomen que va començar a finals dels anys 90 i que es basa en la interdependència econòmica, política, social i cultural entre tots els països del món. Això vol dir que qualsevol esdeveniment o decisió que es prengui en un lloc pot tenir conseqüències globals. A més, ha transformat la manera de viure de gran part de la població mundial i ha generat una consciència global sobre la sostenibilitat i les desigualtats existents entre països.

Factors impulsors de la globalització

Diversos factors han accelerat el procés de globalització:

• Noves tecnologies: El desenvolupament de les tecnologies de la comunicació, com la informàtica, internet o la telemàtica, ha permès la comunicació instantània i la difusió d’informació arreu del planeta.
• Millores en els transports: Han facilitat els desplaçaments i han reduït els costos i el temps de viatge.
• Llibertat de capitals: La llibertat de moviments dels capitals financers permet que els diners circulin fàcilment entre països.
• Empreses multinacionals: Han tingut un paper clau, ja que operen en molts països i connecten les economies del món.

La globalització econòmica

La globalització econòmica és la integració de totes les economies del món en un únic sistema capitalista. Aquesta integració provoca una gran interdependència entre els diferents països i una pèrdua de poder dels estats per controlar les seves pròpies economies. Els principals centres econòmics mundials són els Estats Units, la Unió Europea i el Japó.

Aquest procés es caracteritza per:

• Concentració de poder: El capital i el poder econòmic es concentren en grans empreses multinacionals que traslladen la seva producció a països amb costos més baixos, amb l’objectiu d’obtenir majors beneficis.
• Externalització (off-shoring): Moltes empreses opten per externalitzar part de les seves activitats per reduir despeses i poder centrar-se en el seu negoci principal.
• Creixement del comerç mundial: Ha crescut notablement gràcies a la intervenció de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que promou la reducció d’aranzels i fomenta el lliure comerç.
• Lliure circulació de capitals: Els capitals financers circulen lliurement arreu del món, gairebé sense control, cosa que facilita les inversions però també pot generar inestabilitat econòmica.
• Pèrdua de sobirania econòmica: La forta interdependència econòmica ha provocat que els estats perdin capacitat de decisió sobre la seva pròpia economia, ja que depenen cada vegada més de les dinàmiques del mercat global.

Impacte social i cultural

La globalització també afecta la societat i la cultura, promovent una certa uniformització dels gustos culturals: les mateixes pel·lícules, cançons, llibres o modes es consumeixen arreu del món. Els avenços científics i tècnics es difonen ràpidament i es comparteixen globalment. La publicitat fa que els hàbits de consum siguin similars a tot arreu, i el predomini de la llengua anglesa ha consolidat un idioma comú de comunicació internacional.

Riscos i amenaces globals

La interconnexió mundial també comporta riscos significatius:

• Propagació de malalties: Malalties com la sida s’han convertit en problemes mundials. Mentre que als països desenvolupats hi ha accés a medicaments i polítiques preventives, als països subdesenvolupats són una de les principals causes de mortalitat.
• Terrorisme internacional: Grups com Al-Qaida o l'Estat Islàmic utilitzen la violència per sembrar el terror i aconseguir objectius polítics o econòmics, representant una de les amenaces més greus a escala global.

Conseqüències de la globalització

En l'economia

La globalització ha augmentat les desigualtats entre països rics i pobres, i també dins dels mateixos països desenvolupats. Les multinacionals han guanyat molt poder i controlen gran part del comerç mundial. Pel que fa als intercanvis comercials, hi ha una interdependència creixent entre totes les economies, però aquests són desiguals: els països rics hi participen activament mentre que els pobres queden al marge.

En la política

Els estats han perdut capacitat de decisió sobre les seves economies, ja que les decisions importants sovint depenen de les multinacionals, els mercats financers o institucions com el FMI i el Banc Mundial. Han sorgit nous conflictes territorials i noves potències regionals com la Xina, Rússia o el Brasil. També ha aparegut el terrorisme internacional com a rebuig als valors occidentals.

En el medi ambient

La globalització ha provocat la sobreexplotació dels recursos naturals, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat. Moltes empreses contaminen el sòl, l’aigua i l’aire, especialment als països pobres on hi ha menys regulacions mediambientals.

En la societat i la cultura

L’augment de les desigualtats ha provocat grans fluxos migratoris i situacions d’exclusió social. A més, s’han estès nous valors basats en l’individualisme i el consumisme, que debiliten la solidaritat. Culturalment, s'ha produït una homogeneïtzació cultural inspirada en el model dels Estats Units, reduint la diversitat cultural.

Les grans desigualtats mundials

Causes de la pobresa estructural

La situació de desigualtat dels països pobres té arrels històriques i estructurals:

1. Als països pobres hi ha desequilibris demogràfics, amb una població molt jove i poques oportunitats laborals, educatives i sanitàries.
2. La descolonització va donar independència política però no econòmica, de manera que molts països continuen depenent de les antigues potències europees.
3. El deute exterior frena el desenvolupament, ja que els països pobres han de destinar molts recursos a pagar els crèdits als països rics.

Diferències entre el Nord i el Sud

Els països del Nord, més desenvolupats, disposen de sistemes de protecció social que redueixen la pobresa i garanteixen serveis bàsics. En canvi, els països del Sud pateixen fam, malalties, manca d’educació, habitatges precaris i pocs serveis públics. Aquesta diferència de condicions provoca migracions constants de la població dels països pobres cap als països rics, a la recerca d’una vida millor.

Explotació infantil

En molts països pobres, els infants han de treballar per ajudar l’economia familiar, sovint en condicions molt dures. Treballen a l’agricultura, la indústria o en tasques domèstiques, moltes vegades sense cobrar, com a forma de pagar deutes familiars. Això els converteix en una mà d’obra barata i vulnerable, sense drets ni protecció.

Discriminació de la dona

A tot el món, les dones continuen patint discriminació laboral i salarial respecte als homes. Als països desenvolupats, la majoria treballen en el sector serveis però amb sous més baixos i menys càrrecs de responsabilitat. Als països pobres, moltes dones treballen en el sector primari o en feines informals amb salaris mínims i sense reconeixement legal. A més, en molts llocs tenen dificultats per accedir a l’educació i a la política, especialment en societats islàmiques, on la seva participació social és molt limitada.