Globalització: característiques, avantatges i inconvenients

Defineix la globalització i explica les seues característiques

S'inicia des de finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. Es defineix com a procés d'integració en el mateix sistema, l'economia, la societat, la política i la cultura mundial. Es produeix una integració internacional. Que ha fet possible la tecnologia que aporta comunicació i transport ràpid.

Explica les avantatges i inconvenients de la globalització

AVANTATGES: augmenta el comerç internacional, predomina la terciarització i financerització, gran mobilitat dels factors productius, control de la producció per les multinacionals.

INCONVENIENTS: inestabilitat econòmica, desocupació i pèrdua de poder adquisitiu, deslocalitzacions industrials, les administracions públiques han passat a un segon pla, la concentració de riquesa (augmenta als països rics i es produeix desigualtat en un mateix país)

Indica, al menys, quatre diferències entre el món desenvolupat i el subdesenvolupat

PAÏSOS DESENVOLUPATS: PIB i renda per capita alts, Alt nivell d'industrialització i infraestructures abundants, Exportacions de béns d'alt valor i importacions de matèries primeres, Tecnologia avançada i grans inversions en investigació.

PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS: PIB i renda per capita baixos, Escassa industrialització i infraestructures. Importacions de béns d'alt valor i exportacions de matèries primeres, Tecnologia endarrerida i nivell d'investigació escàs.

Descriu les relacions polítiques, econòmiques i comercials entre els països desenvolupats i els que no ho són

POLÍTIQUES: els països desenvolupats tenen uns sistemes polítics democràtics i d'un gran desenvolupament cultural i social, mentres que els països subdesenvolupats pateixen una certa inestabilitat política i mantenen relacions de dependència amb els països desenvolupats.

ECONÒMIQUES: els països rics estan terciaritzats. Els pobres predominen el sector primari. El PIB i IDH són alts als països desenvolupats. Els països pobres no tenen llibertat econòmica, ja que tenen deutes constants als països rics.

COMERCIALS: els països rics produeixen explotacions d'alt valor, mentre que els pobres sols poden oferir matèries primeres.

Raona el que deurien fer els països d'enllaç i perifèrics per millorar la seua situació

Les solucions per millorar la situació dels països subdesenvolupats són difícils i no són acceptables a tots els països. Una de les millors solucions és entrar al mercat global, l'intervencionisme i planificar l'economia. Així, aquests països podran començar a comerciar amb altres més desenvolupats, i reduir el deute extern. Després, la inversió en l'educació em sembla molt important, ja que es pot fomentar els sectors incidents i millorar la distribució de la venda. No és bona la influència de cercles viciosos que impedeixen que el país s'enlaire. La cooperació internacional intenta solucionar aquests problemes fent petites correccions de redistribució de la renda mundial. També ajuden les ONG per al Desenvolupament, o l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, donada pels països més rics. Altres solucions són el comerç just, els microcrèdits i la condonació del deute; totes aquestes són molt importants.

Completa la graella

G-8: format per Estats Units, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i Canadà les iniciatives que s'hi prenen relatives a política i economia es duen a terme més tard en els organismes internacionals.

FMI: té com a objectiu impedir les crisis financeres i aconseguir l'estabilitat econòmica.

BM: atorgar préstecs als governs perquè duguen a terme projectes i programes d'ajust dins dels seus països.

OMC: Regula el comerç mundial i assegura que siga just. També procura que hi haja comerç entre els països.

OEA: fomenta la cooperació, la pau, la democràcia i el desenvolupament socioeconòmic de la regió.

UA: pretén reforçar la cooperació entre els països membres i accelerar la unió política i socioeconòmica del continent.

BRICS: advoquen per una reforma dels organismes internacionals, perquè es reflectisca de manera més proporcionada el pes actual d'aquests països en l'economia

Classifica, indicant els que els caracteritza, les organitzacions de decisió internacionals

Explica les limitacions de l'ONU

Des dels seus orígens, l'ONU té algunes limitacions que n'impedeixen el funcionament òptim, entre les quals:

• La dependència de les aportacions econòmiques dels països membres, que alguns no compleixen a temps i que uns altres utilitzen per a provar d'influir en les decisions de l'organització.
• L'enorme poder que exerceixen els cinc països amb dret a veto del Consell de Seguretat i que poden bloquejar qualsevol decisió, encara que compte amb el suport majoritari de la comunitat internacional.
• La manca de forces armades que facen complir les resolucions de l'ONU, encara que s'ha pal·liat amb la creació dels cascos blaus, formats per integrants dels exèrcits dels països membres.

Enumera els objectius de la Cimera del Mil·lenni per a l'any 2015

1.- ERRADICAR LA POBRESA EXTREMA I LA FAM

2.- ACONSEGUIR L'ENSENYANÇA PRIMÀRIA UNIVERSAL

3.- PROMOURE LA IGUALTAT ENTRE ELS SEXES I LA PARITAT DE LA DONA

4.- REDUIR LA MORTALITAT DELS XIQUETS MENORS DE 5 ANYS

5.- MILLORAR LA SALUT MATERNA

6.- COMBATIR EL SIDA, LA MALÀRIA I ALTRES ENFERMETATS

7.- GARANTIR LA SOSTENIBILITAT DEL MEDI AMBIENT

8.- FOMENTAR UNA ALIANÇA MUNDIAL PER AL DESENVOLUPAMENT

Indica com es classifiquen les organitzacions de decisió internacionals, indicant al menys un exemple de cada classe

Organitzacions de decisió internacionals són 5:

- L'Organització de les Nacions Unides: reuneix tots els estats del món. Creada després del fi de la 2a Guerra Mundial, garanteix la seguretat i la pau internacional, la defensa dels drets humans i l'assistència humanitària. Té 4 institucions: Assemblea General, Consell de Seguretat, Secretaria General i Tribunal Internacional de Justícia. A més té 6 organismes: FAO, UNESCO, OIT, OMS, UNICEF i ACUUR.

- Les Organitzacions No Governamentals: van aparèixer a finals del s. XX. El seu personal treballa de forma independent. Donen cobertura a problemes molt diversos.

- Organismes regionals: tots els països es reuneixen i tracten, amb organismes internacionals, de fomentar la cooperació política i econòmica. Són 4: UE, UA, OEA, HANSA.

- Els fòrums informals: són agrupacions de països que tenen algo en comú. Per exemple G8, amb els països més desenvolupats, o el BRICS.

- Organismes econòmics: es junten per tractar temes relacionats amb el comerç i l'economia. Són principalment, 4: OMC, ALCNA, FMI i BM. Aquests dos últims només afavoreixen les nacions poderoses.