El Gir Copernicà de Kant i les Condicions del Coneixement Científic

El Gir Copernicà de Kant: Revolució del Coneixement

Fa anys, els antics filòsofs creien que l’objecte imposava el coneixement al subjecte, però Kant va proposar un nou mètode amb el qual el subjecte imposava les condicions a l’objecte. Amb aquest mètode, Kant atorga un paper actiu a la ment i afirma que el coneixement està format per la realitat exterior i el subjecte cognoscent.

Definició i Objectiu del Gir Copernicà Kantià

El gir copernicà és la proposta per la qual es canvia l’enfocament tradicional i es fa que el subjecte cognoscent passi a tenir un paper actiu i important en la construcció del coneixement. Té com a objectiu principal fer veure que sempre cal partir de l’experiència en el coneixement, ja que aquest té uns elements que són independents dels objectes, a priori, i que els aporta el subjecte.

Components Essencials del Coneixement Kantià

L’ésser humà té un paper principal en la funció cognitiva, ja que el coneixement és una elaboració compartida necessàriament per dos components:

1. Un que sempre és aliè al subjecte que coneix i que li arriba de l’exterior.
2. Un altre que, independentment de l’objecte percebut, sempre l’aporta el subjecte que coneix i només per ell es pot fer intel·ligible aquest objecte percebut (l’a priori).

La Importància del Component A Priori en Kant

Cap dels dos és suficient per si sol perquè existeixi el coneixement. A través del component a priori, es pot passar d’allò sensible i experimental a allò necessari i universal, que cal en el coneixement. En aquest pas hi ha punts importants:

1. No hi ha coneixement sense experiència.
2. L’experiència mai pot aconseguir que un coneixement sigui necessari i universal.
3. La ciència és universal i necessària.
4. Només en el subjecte cognoscent es troba la possibilitat de convertir la ciència en un coneixement universal i necessari.

El Mètode Crític o Filosofia Crítica de Kant

Aquest canvi d’actitud s’anomena mètode crític (o Filosofia Crítica), que pretén reconstruir tot l’edifici del coneixement.

El Coneixement Transcendental Segons Kant

A Kant només li interessa conèixer la part del coneixement que és aliena a l’experiència. Vol saber quines són i com funcionen en cada moment les condicions a priori del coneixement, les que són independents de l’objecte percebut i que són les que aporta el subjecte que percep, perquè aquesta és la seva manera de construir el coneixement. Això constitueix el significat del coneixement transcendental.

Condicions del Coneixement Científic Kantià

Definició i Característiques del Coneixement Científic

El coneixement científic consisteix a establir, a través d’unes lleis regulars, constants i vàlides universalment i necessàriament, una descripció veritable sobre una determinada àrea de la realitat, basant-se en l’experiència i en els fets. Aquestes lleis són manifestacions de la racionalitat humana en forma d’idees i conceptes que vinculen determinats esdeveniments entre si i estableixen una relació de proporcionalitat. Per tant, sempre que ocorri el primer d’ells, apareixerà el segon també.

Tipus de Condicions del Coneixement Científic

Tot coneixement científic té dues condicions:

• Les naturals (exteriors a l’ésser humà)
• Les pròpies (exclusives de l’ésser humà)

Exigències de la Ciència: Racionalitat i A Priori

La ciència exigeix racionalitat, universalitat i necessitat, que són les condicions del coneixement científic. Si en les ciències hi ha racionalitat, s’ha de conèixer alguna cosa a priori.

Organització i Racionalitat en la Ciència Kantià

El coneixement científic és un coneixement elaborat a partir de les dades i les experiències, però han d’estar organitzades i elaborades per les exigències de la racionalitat humana.