Gir Antropològic, Sofistes i Sòcrates: Filosofia Grega Clàssica

El Gir Antropològic i l'Atenes de Pèricles

El Gir Antropològic marca el pas de l’especulació sobre la natura (physis) a la preocupació pels problemes humans (anthropos). Aquests problemes són de caràcter ètic, moral, polític, artístic i cultural.

Context històric: El Segle de Pèricles (V aC)

Ens situem en el segle de Pèricles (V aC), moment en què té lloc l’evolució política d’Atenes. Aquest segle, anomenat la Il·lustració grega, veu Atenes emergir com una nova potència dominant. Els millors artistes i intel·lectuals hi acudeixen; és el moment de la reconstrucció del Partenó i de les grans obres a l’Acròpolis.

A Atenes no mana un home, sinó la llei. Els atenesos estan orgullosos de ser un règim amb llibertat per a tothom. En la democràcia cal prendre decisions col·lectives, convèncer, parlar bé, i dominar l’art de la retòrica.

Respostes filosòfiques al Gir Antropològic

Un cop exhaurits els models especulatius sobre el cosmos i la physis, apareixen dues doctrines clau:

• Relativisme: Doctrina filosòfica segons la qual existeixen tantes veritats com persones. És a dir, si bé és obvi que existeixen moltes opinions sobre una mateixa cosa, el relativisme defensa que totes les opinions són vàlides.
• Escepticisme: Doctrina filosòfica segons la qual és impossible conèixer la veritat absoluta.

Els Sofistes: Mestres de l'Areté

Les necessitats educatives de l’època van fer sorgir els mestres d’Areté (virtut).

Qui eren els Sofistes?

Els Sofistes eren un moviment pedagògic. Eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als joves rics a discutir a l’Àgora (places públiques de les ciutats de l’Antiga Grècia) i cobraven pels seus serveis.

• S’interessaven principalment per l’home (el ciutadà) i pels problemes de retòrica i dret.
• Estaven molt interessats pel problema de la convivència.
• Defensaven una teoria relativista i, fins i tot, escèptica.
• Argumentaven que tot són opinions i que una opinió és tan vàlida com una altra, sempre que l’argument sigui coherent.

Sofisme i Democràcia

La democràcia no és un món de certeses científiques, sinó un contrast continuat de punts de vista. La democràcia significa el pluralisme de les opinions i la llibertat d’expressió.

Protàgores d’Abdera (V aC)

Protàgores va ser un gran sofista grec, molt admirat i assessor de Pèricles.

Idees principals de Protàgores

• Defensor del relativisme: Cada persona té la seva veritat.
• Defensa (com Heràclit) que tot flueix, per tant, que no hi ha cap veritat absoluta.
• Afirma que cada persona té la seva mesura de la veritat, la bellesa i la bondat.
• Critica el dogmatisme (punt de doctrina que es proclama de forma autoritària).
• Relativisme moral: Tota acció és bona en funció de la seva utilitat per a la societat.

Concepte d'Areté segons Protàgores

L'Areté és una virtut innata, però pot i s’ha d’ensenyar. El progrés moral només és possible gràcies a l’educació.

Frases cèlebres

• “L’ésser humà és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són.”
• “Dels Déus no es pot saber res, ni si són ni si no són. Per la profunditat del tema i la brevetat de la vida.”

Gòrgies de Leontí

Gòrgies ataca Parmènides i la seva doctrina de l’ésser. Defensa l’escepticisme radical (hi ha coses de les quals mai tindrem un coneixement veritable).

Tesis nihilistes de Gòrgies

1. Res no existeix.
2. Si existís alguna cosa, no podria ser coneguda.
3. Si pogués ser coneguda, no podríem expressar-la en el nostre llenguatge.

Sòcrates

Segons Plató, Sòcrates és l’home més savi i més just del seu temps. La seva famosa frase era: “Només sé que no sé res.”

Sòcrates buscava fer els homes més savis i més justos. Per a ell, l'Areté (virtut) significava ser una persona culta i educada que fomenta l’educació.

• Sòcrates no va deixar els seus coneixements per escrit.
• No feia grans discursos, sinó que utilitzava el diàleg, dividit en dues parts:
  1. Ironia: Preguntava a algú fins que reconegués la seva pròpia ignorància.
  2. Maièutica: Donava llum als pensaments (com feia la seva mare, que era llevadora).

Sòcrates buscava la definició amb validesa moral dels conceptes ètics i polítics. D’això, Plató en deduirà la seva Teoria de les Idees.

Intel·lectualisme Moral i Eudemonisme

La seva filosofia es basa en les següents premisses:

• Saber = Virtut (Intel·lectualisme Moral): Aquell que coneix el concepte de justícia actua justament.
• Ningú fa el mal voluntàriament.
• Virtut = Felicitat (Eudemonisme).

Sòcrates va morir per no trair els seus principis i desobeir les lleis de la polis.