Giovanni Pierluigi da Palestrina: Biografia i Obres Mestre de la Música Sacra

Giovanni Pierluigi da Palestrina: Orígens i Formació

Giovanni Pierluigi da Palestrina va néixer a Palestrina, població propera a Roma, vers el 1525. En aquella època, la ciutat formava part dels Estats Pontificis.

Les seves aptituds musicals el van portar de nen a formar part del cor de la Basílica de Santa Maria la Major (*Santa Maria Maggiore*) de Roma. Va estudiar amb diversos mestres destacats:

• Robin Mallapert
• Claude Goudimel
• Robert de Fevin
• Giacomo Coppola
• Firmin Lebel

Ja de jove, cap al 1544, va retornar a Palestrina per exercir d'organista de la catedral de la ciutat, sota l'advocació de Sant Agapit, on va romandre fins al 1551.

Ascens al Vaticà i Protecció Papal

Quan el bisbe de Palestrina va accedir al tron papal amb el nom de Juli III, l'any 1551 va nomenar el jove Pierluigi da Palestrina mestre del cor de la *Cappella Giulia* i cantor de la Capella Sixtina del Vaticà. Juli III li va proporcionar una gran protecció, obviant la seva condició de laic casat.

Primeres Obres i Conflictes

Tres anys més tard, el 1554, Palestrina va publicar el seu primer llibre de misses. Dedicat a Juli III, aquest fou el primer llibre de misses d'un compositor italià del qual es té constància.

Palestrina també va gaudir de la protecció del successor de Juli III, Marcel II, qui també l'havia protegit mentre era cardenal. El seu curt mandat (22 dies) no va evitar que Palestrina l'homenatgés amb una de les seves obres més cèlebres, la *Missa Papae Marcelli*, a sis veus, interpretada per primer cop a Roma el 21 d'abril de 1565.

Tanmateix, el compositor va deixar de gaudir del favor papal amb l'ascens de Pau IV a la seu vaticana, ja que aquest el va destituir del seu càrrec. Les raons van ser possiblement dobles:

1. La seva condició de casat era considerada poc adequada.
2. Havia escrit madrigals, peces de caràcter profà.

Etapa Intermèdia i Retorn a Santa Maria la Major

El 1555 va ser nomenat successor d'Orlando di Lasso com a mestre de capella de Sant Joan del Laterà, on el 1560, segons la tradició, va escriure els seus *Improperis*.

Poc després, l'any 1560, va abandonar el càrrec d'aquesta església romana arran d'una discussió sobre el finançament dels músics. El 1561 va passar a ser el mestre de capella a Santa Maria la Major, a Roma, on s'havia format de nen. Allà va tenir alumnes destacats, entre ells **Giovanni Andrea Dragoni**.

El 1563 va publicar el seu primer llibre de motets. Per aquells anys, va ajudar el seu company i compositor, **Giovanni Maria Nanino**, a fundar una Acadèmia de Música, que amb el temps va agafar gran renom i on es conservaren els seus plantejaments musicals.

El Concili de Trento i la Maduresa

Palestrina es va mostrar sempre insatisfet amb les reformes de la litúrgia sacra dictades pel Concili de Trento, les quals van convertir en no canòniques algunes de les seves misses i altres obres primerenques, esquitxades d'interposicions profanes alienes al text oficial.

Per aquest motiu, i recolzant-se en la seva pròpia fama, Palestrina va dimitir del seu càrrec per passar, l'any 1567, al servei del cardenal **Ippolito d'Este**, que mantenia la seva pròpia capella.

En aquesta època també se li va proposar d'ésser el mestre de capella de la cort de l'emperador Maximilià (càrrec que declinà), i també va gaudir de la protecció de la Casa de Gonzaga a Màntua.

Finalment, el 1571 va tornar a assumir la direcció de la *Cappella Giulia* a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, on va acabar els seus dies amb el càrrec creat per a ell de Compositor de la Capella Papal. El succeí en aquest càrrec **Rogerio Giovanelli** (1560-1615).

Tragèdies Personals i Segon Matrimoni

Palestrina va perdre dos dels seus tres fills, la seva esposa —*Lucrezia Gori*, amb qui s'havia casat el 1547— i tres germans l'any 1580, a causa de les grans epidèmies. En plena crisi, va decidir fer-se sacerdot, però finalment hi va renunciar per casar-se amb la rica vídua romana *Virgínia Dormoli*.

Amb *Virgínia Dormoli*, va tenir èxit comerciant pells. Més alleugerit econòmicament, va poder compondre i publicar algunes de les seves millors obres. Tot i això, Pau IV no tolerava la presència de casats als cors vaticans, i Palestrina va haver de mantenir un equilibri delicat entre la seva vida personal i els seus deures musicals a la Santa Seu.