Giorgio Vasari: Visió Evolutiva, Estils i Renaixement
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,31 KB
La visió evolutiva de l'art segons Vasari
Vasari divideix la història de l’art en tres etapes progressives: l'antiguitat (la maniera greca/antica), l'edat mitjana (tedesca o vella) i el Renaixement (la maniera moderna), que culminen amb obres tan perfectes com les de l'època clàssica. Aquestes obres perfectes són les que trobem en el Renaixement. Vasari menysprea l’art medieval i diu que l’art gòtic és un art barruer. Diu que cada etapa passa per tres punts: neix, creix i es mor, en una irreversible successió de cims i decadències.
Vasari: Història dels estils vs. Història dels artistes
Vasari utilitza les vides dels que ell considera els més cèlebres artistes per explicar el context en què es van desenvolupar. Els valorarà per allò que van aportar en el cim de l’art, l’època del Renaixement, ja que considera que és quan es tornen a fer les obres més belles, igual que en època antiga. Després d’això, hi ha d’haver una decadència, ja que concep la història de l’art com un cicle.
La divisió del Renaixement per Vasari
Vasari divideix l’època del Renaixement en 3 extensos períodes:
Primera etapa (s. XIV)
Primeres llums. Les tres arts estan molt lluny de la perfecció, però donaran pas a allò que sí que serà perfecte. Són dignes per aquest fet, no per si mateixes. L’art en aquest període té com a fita la mimesi, és a dir, la imitació de la natura. Es comença a deixar enrere l’art medieval gràcies a artistes com Cimabue i Giotto, el qual és l’artista per excel·lència. No només fa obres belles, sinó també miraculoses, però encara està molt lluny d’assolir la perfecció. Aquest període està dedicat sobretot als pintors.
Segona etapa (s. XV)
O segona maniera. Segons Vasari, s’ha millorat en tots els aspectes (obres, execució...). Tot és més elegant, les obres estan fetes amb poca pràctica però amb més cura. Els queda poc per perfeccionar tots els elements. Destaca dos autors: Brunelleschi, que introdueix la perspectiva, i Masaccio, que és qui l’introduirà en la pintura.
Tercera etapa o moderna (s. XVI)
És l’edat d’or. Comença amb Leonardo i acaba amb Miquel Àngel. Assoleixen la perfecció de la mà d’aquest últim, culminació del Renaixement. Perfecció en els 5 camps:
- Regla
- Ordre
- Mesura
- Disseny
- Maniera
Les excavacions permeten recuperar obres antigues, i ara tenim dos registres: la mimesi i la imitació dels antics. Arribem al cim de l’art. Miquel Àngel ho supera tot i s’estableix la veritable norma de l’art.
Les "arti del disegno" de Vasari contra el "paragone"
La paraula "paragone" ve de l’italià i fa referència al terme comparació. És a dir, la literatura del paragone es basa a veure quina de totes les arts és superior. En canvi, Vasari diu que les tres arts visuals (pintura, escultura i arquitectura) parteixen d’una mateixa base que és el disseny, el dibuix, i les anomena també arti del disegno. Per tant, són arts germanes que sorgeixen del mateix lloc i no n’hi ha cap de superior a l’altra.