La Gioconda de Leonardo da Vinci: Anàlisi i Misteris

La Gioconda (1503-1505)

El Renaixement és un moviment artístic que es desenvolupa a Itàlia al llarg dels segles XV i XVI. Es caracteritza per la recuperació de les regles de l'art clàssic i per considerar l'ésser humà el centre de totes les coses. Arriba acompanyat de l'Humanisme i s'estén per la resta d'Europa al llarg del segle XVI. El Renaixement es divideix en Quattrocento, Cinquecento i Manierisme. Aquesta obra concretament és del Cinquecento i el seu autor és Leonardo da Vinci, l'arquetipus de geni renaixentista. Entre les seves obres destaquen La Mare de Déu de les Roques i El Sant Sopar. La pintura renaixentista es caracteritza per l'ús de la perspectiva, el naturalisme, l'antropocentrisme, l'exaltació del paisatge i la incorporació de noves tècniques com la pintura a l'oli.

Anàlisi de l'expressió

En primer lloc, l'expressió entre malenconiosa i somrient ve donada per la forma magistral com Leonardo aplica la tècnica de l'sfumato: les celles, el nas i la boca queden unides per la matisada gradació de la llum i l'ombra que defineix i indefinix alhora els trets facials. Mentre que el front i la barbeta es destaquen per una llum brillant, les transicions de les comissures dels llavis, les aletes nasals i el contorn dels ulls es difuminen donant lloc a una expressió ambigua. Leonardo creà un nou model de retrat en què, sobre un fons de paisatge, apareix la figura de mig cos deixant veure les mans, que esdevenen un element més per determinar el caràcter i la psicologia del personatge.

El paisatge i la perspectiva aèria

El paisatge mostra les investigacions de Leonardo sobre la perspectiva aèria. Des d'un punt de vista lleugerament elevat, l'aigua i les roques van perdent la seva nitidesa i deriven el color cap a una tonalitat d'un gris blavós que accentua la llunyania i crea un suggestiu efecte atmosfèric.

La identitat de la model

Aquest retrat és un dels quadres més comentats en la història. Vasari va identificar la protagonista com Monna Lisa, dona de Francesco Giocondo, d'aquí el nom de Gioconda. El retrat hauria estat encarregat el 1503, però hi ha dubtes sobre si Leonardo va arribar a acabar l'obra. També es pensa que la pintura representava l'ideal de bellesa de l'artista. Altres hipòtesis diuen que es tractava d'una cortesana, o una model irreal inventada per Leonardo. També es pensa que podria ser el propi artista. No obstant això, la tesi inicial sembla la més encertada.

El misteri del somriure

L'altra incògnita seria el somriure. Es pensa que la dona espera un fill i per això riu. Un símptoma de les dones embarassades són les mans inflades, com té La Gioconda. A més, les mans reposen sobre el ventre i donen una sensació de protecció del seu nadó. Leonardo va aconseguir un efecte en el qual si mires directament la boca, el somriure desapareix i només reapareix mirant qualsevol altra part del quadre. Igualment, mai s'ha arribat a saber el veritable estat d'ànim de la dona.

Influències de La Gioconda

Algunes influències de La Gioconda són:

• El Retrat de la Dona, de Bernardino Luini
• El David, de Caravaggio
• La Medusa, també de Caravaggio