Gingivitis: Definició, Diagnòstic i Tractament

Gingivitis

Definició

Procés patològic de tipus infecciós en el que es produeix la colonització de bacteris a nivell del solc gingival.

Com diferenciem la gingivitis?

Es classificaran com a gingivitis totes les lesions que compleixin:

1. Signes i símptomes limitats a la geniva:

   • Engrandiment del contorn gingival

   • Color entre vermell i vermell-blau

   • Temperatura de solc elevada

   • Hemorràgia al sondatge

   • Eritema i augment de l'exsudat gingival

2. Presència de placa per a iniciar o exacerbar la lesió.

3. Signes clínics d'inflamació. Nivells d'inserció estables.

4. Reversibilitat de la lesió a l'eliminar l'agent etiològic.

5. Possible paper com a precursor de pèrdua d'inserció dentària.

Tipus de Gingivitis

Gingivitis associada a la placa

• Modificada per factors sistèmics (pubertat, cicle menstrual, embaràs, diabetis, leucèmia)

• Modificada per fàrmacs (anticonceptius)

• Modificada per malnutrició (escorbut)

Gingivitis no associada a la placa

• D'origen bacterià específic

• D'origen víric

• D'origen fúngic

• Malaltia gingival d'origen genètic

• Malaltia gingival associada a condicions mucocutànies

• Malaltia gingival associada a al·lèrgies

Gingivitis no associada a la placa dental

• Infecció per un agent patogen determinat (VHS1, VHZ, sífilis, gonorrea, candida albicans)

• Gingivoestomatitis amb afectació de l'aparell d'inserció de la dent i de la resta mucosa que entapissa la cavitat oral

Gingivitis associada a l'acumulació de placa dental

(superfícies llises, localitzada al solc gingivals) i de carrall supragingival. Les més comunes.

• La placa dental en condicions normals conté 200 bilions de bacteris.

• 1ml de saliva = 10-100 milions de bacteris amb més 40 espècies bacterianes diferents

• Predominen els estreptococs (82% total) i els Actinomyces, que estan en equilibri amb el medi oral i gingival. Però si es trenca aquest equilibri apareix la malaltia gingivitis i periodontitis

• El factor decisiu del desequilibri és un sobrecreixement bacterià.

Factors de Risc

Factors locals

• Manca d'higiene

• Factors anatòmics de la dent (apinyament, maloclusions, abrasions..)

• Obturacions o restauracions desbordants o defectuoses que faciliten l'estancament. (ortodòncies, pròtesis)

Factors sistèmics

• Intensificació de la resposta inflamatòria per l'acció d'hormones sexuals (estrògens i progesterona).

• Alteracions immunitàries (gingivitis descamativa)

• Tractament farmacològic que engrandeixen les genives com els antiepilèptics.

Gingivitis descamativa

El signe patognomònic d'aquesta entitat és la descamació de l'epiteli gingival, que deixa una zona d'intens envermelliment en quedar exposat el teixit connectiu.

Hiperplàsia gingival

Aquesta condició pot estar associada amb processos inflamatoris, malalties subjacents i els canvis naturals en el cos (pubertat, embaràs), algunes persones desenvolupen això en resposta a certs tipus de medicaments (fenitoïna).

Signes de la Gingivitis (des del punt de vista del pacient)

• Inflamació a les genives. El pacient pot veure o sentir les genives inflades dins de la seva boca.

• Genives toves. Les genives sanes són més fermes. Al patir gingivitis, es pot sentir la suavitat de les genives inflamades.

• Retracció de les genives. Més de la part inferior de les dents queda exposada.

• Sagnat de les genives. De fet, és la condició més freqüent d’alarma. El sagnat de les genives comença amb massa facilitat o amb més freqüència associat al rentat de dents o a l’ús del fil dental.

• Genives envermellides. Les genives sanes són sempre de color rosat. Cada vegada que es posen vermelles, podem concloure que alguna cosa va malament. Si l'enrogiment de les genives va acompanyat d’altres signes de gingivitis, podem estar segurs del diagnòstic

• Mal alè. On hi ha bacteris, hi ha una olor nauseabunda.

• Dolor a les genives. No és un símptoma habitual de la gingivitis, però en ocasions pot tenir una geniva tendra i dolorida.

Clau dicotòmica

La clau dicotòmica és un codi que es fa servir per classificar. Consisteix en un conjunt de preguntes que tenen només dues respostes i que, contestades successivament, porten a la identificació de l'organisme o categoria.

Diagnòstic

És difícil trobar el límit entre la geniva sana i la gingivitis.

Una geniva sana sempre presenta:

• Un mínim infiltrat inflamatori (gingivitis subclínica).

• Manifestacions de vasculitis al plexe dels vasos laterals a l’epiteli d’unió

• Un augment de líquid al solc gingival.

El diagnòstic es basarà doncs en una observació i anàlisi precisa.

Pseudobossa

Es forma per un augment de volum gingival sense destrucció dels teixits periodontals subjacents. El solc s'aprofundeix a causa del major volum de la geniva.

Bossa periodontal

Esdevé amb destrucció dels teixits periodontals de suport. El aprofundiment progressiu de la borsa condueix a la destrucció dels teixits periodontals de suport, la mobilitat i l'exfoliació de les dents.