Gimnospermes, Angiospermes i Dispersió de Llavors: Guia Completa

Gimnospermes: Característiques i Pol·linització

Les gimnospermes són plantes amb flors i llavors, però sense fruit. El seu nom significa “llavor nua”, precisament perquè les llavors no es troben protegides per un fruit. La majoria de gimnospermes pertanyen al grup de les coníferes i solen ser grans arbres o arbusts de fulla perenne com el pi, l'avet, el xiprer, el cedre, la sequoia i el ginebre. Sempre són plantes llenyoses, mai herbàcies. Les fulles solen tenir forma d'agulla o d'escata. Les flors són petites i poc vistoses (sense calze ni corol·la) i s'agrupen en cons masculins i en cons femenins (pinya) situats en llocs diferents de la planta. La flor femenina és una esquama amb dues oòsferes, mentre que la flor masculina és una esquama amb dos sacs pol·línics plens de pol·len. Els grans de pol·len es caracteritzen per tenir dos sacs aeris que faciliten la flotabilitat i la dispersió per l'aire. La pol·linització és principalment anemòfila (mitjançant el vent). Aquest fet exigeix que la planta produeixi una gran quantitat de pol·len, amb la finalitat d'assegurar que algun gra arribi a una altra flor.

Què és la Pol·linització?

La pol·linització és el transport del gra de pol·len des de l'antera d'una flor fins a l'estigma d'una altra.

Angiospermes: Diversitat i Classificació

Les angiospermes són plantes amb flors i llavors protegides per un fruit. En són exemples l'olivera, l'alzina, el roser i el blat. Poden ser plantes herbàcies o llenyoses, moltes de fulla caduca, amb flors que poden tenir sèpals i pètals de colors llampants, olors agradables i nèctar per atraure els animals pol·linitzadors. Necessiten produir menys quantitat de pol·len que les gimnospermes perquè l'arribada del pol·len a una altra flor és molt més segura. Les flors, que poden ser hermafrodites, tenen els gàmetes femenins a l'interior del pistil i els gàmetes masculins a l'interior de l'estam. Els grans de pol·len es diferencien de les gimnospermes perquè no tenen sacs aeris. Les plantes angiospermes es divideixen, al seu torn, en monocotiledònies i en dicotiledònies.

Els Cotiledons: Funció i Tipus

Els cotiledons són unes petites fulles que apareixen en germinar una llavor. Aquestes fulletes estan plenes de midó perquè la planta pugui créixer i desenvolupar-se fins a crear les primeres fulles i poder fer la fotosíntesi.

Monocotiledònies: Característiques Clau

• 1 cotiledó
• 3 o 6 pètals
• Arrel fasciculada (sense arrel principal)
• Fulles sèssils
• Fulles amb la nervació paral·lela

Dicotiledònies: Característiques Clau

• 2 cotiledons
• 4 o 5 pètals
• Arrel axonomorfa (amb arrel principal)
• Fulles peciolades
• Fulles amb un nervi principal i nervis secundaris

Els Cotiledons: Funció i Desenvolupament

Els cotiledons són unes petites fulles que apareixen en germinar una llavor. Aquestes fulletes estan plenes de midó perquè la planta pugui créixer i desenvolupar-se fins a crear les primeres fulles i poder fer la fotosíntesi.

Dispersió de les Llavors: Estratègies Essencials

La dispersió de les llavors permet que els nous individus creixin lluny de la planta mare i, d'aquesta manera, eviten la competència amb el progenitor. Si no fos així, a les plantes joves els podria mancar l'espai, la llum, l'aigua i les sals minerals, elements necessaris pel creixement i el bon estat de la planta. A més a més, la dispersió de les llavors permet la colonització de nous territoris.

Tipus de Dispersió de Llavors

Zoocòria: Dispersió per Animals

La zoocòria és la dispersió realitzada pels animals.

Epizoocòria: Transport Extern

L'epizoocòria es produeix quan el transport de la llavor és extern, i romanen un període de temps fixades al cos o a les potes de l'animal, bé per l'existència d'aspreses, espines o per estar envoltades de substàncies viscoses.

Endozoocòria: Transport Intern (Error en el text original)

L'endozoocòria: quan el transport de les llavor és extern, i romanen un període de temps fixades al cos o a les potes de l'animal, bé per l'existència d'aspreses, espines o per estar envoltades de substàncies viscoses.

Endozoocòria: Transport Intern Correcte

L'endozoocòria es produeix quan la llavor està a l'interior d'un fruit carnós i pot ser ingerida, totalment o parcialment, encara que les llavors poden no ser destruïdes.

Anemocòria: Dispersió per Vent

L'anemocòria és el transport i dispersió de les llavors a través del vent. Aquestes llavors presenten estructures adaptades: ser lleugeres, tenir plomall, alades, etc.

Hidrocòria: Dispersió per Aigua

L'hidrocòria és el transport de les llavors mitjançant l'aigua. Les llavors són alliberades per les gotes de la pluja, o bé, altres presenten estructures adaptades a la flotabilitat.

Autocòria: Autodispersió de Llavors

Algunes espècies tenen, com a sistema de dispersió, la capacitat d'expulsar a certa distància la llavor per part del propi fruit.