Gilgameix, Hammurabi, Upanishads i Buda: resum i reflexions

1. El poema de Gilgameix: resum i aprenentatges

Què se’ns diu el poema de Gilgameix i quins aprenentatges en podem extreure?

Els primers textos de filosofia arcaica daten d'uns 2.000 anys abans de la transició del mite al logos. El més antic conservat és el Poema de Gilgameix (narratiu i de caràcter èpic), escrit en onze tauletes.

Gilgameix, rei d'Uruk, és un rei molt cruel amb el seu poble; per això aquests demanen ajuda als deus. Els deus creen Enkidu, un ésser amb el qual el rei s'enfronta i mentre el poble queda tranquil. Al cap d'un temps, el rei s'adona que Enkidu és molt semblant a ell; s'acaben fent amics i emprenen aventures en comú (guerres, conquestes i enfrontaments amb altres monstres).

En una d’aquestes aventures Enkidu mor i Gilgameix s'entristeix i comença a reflexionar: pensa en la glòria que havien aconseguit i en com la mort havia acabat amb aquesta. Arriba a la conclusió que la mort venç tota la fama i s'adona que el que ha de fer no és tant buscar la glòria, sinó buscar la immortalitat.

En una llegenda de l’època es parlava d'una serp que vivia en rius i mars i que t'atorgava la immortalitat si te la menjaves. Gilgameix decideix anar-la a buscar i finalment la troba; quan arriba a Uruk la serp s'escapa. (També existeix una altra versió en què una alga dona la immortalitat i finalment una serp se la menja.)

Entristat, se'n va a una taverna on coneix Siduri, la tavernera. Ella li parla i li diu que la immortalitat no està feta per als humans, sinó pels deus. També li diu que el que han de fer els humans és viure el present. El rei canvia, accepta la mort, madura i comença a actuar com un bon rei. Finalment, abans de morir, se sent orgullós d'haver gaudit la vida i d'haver construït la muralla del poble.

Part psicològica

Existència d'una evolució mental en el personatge que es pot aplicar a qualsevol persona:

• Infància: dictador (ho vols tot).
• Adolescència: arriba la glòria, es vol fama.
• Maduresa: busca la immortalitat (artistes, creadors).
• Vellesa: només vol trobar la felicitat.

Part filosòfica

Reflexió sobre els objectius de la vida humana: què és el millor a què podem aspirar? Podem pensar en plaer, diners, fama, el carpe diem. El millor és trobar la teva funció a la vida o un objectiu col·lectiu que et farà sentir realitzat i trobaràs la felicitat.

2. Articles del codi d’Hammurabi i valors

Esmenta tres articles del codi d’Hammurabi i digues quins valors se’n desprenen.

Cap al 1.700 aC va ser el primer intent legal d'ordenació de la vida social: s'estableix que els malfactors havien de ser jutjats i castigats per la societat i no per la víctima o la seva família, per evitar injustícies o venjances particulars.

• «Si un senyor li rebenta l'ull a un altre senyor, se li rebentarà el seu.»
• «Si trenca l'os d'un plebeu, pagarà una mina de plata.»
• «Si la muller d'un senyor és sorpresa allotjant-se amb un altre home, els dos seran lligats i llençats a l'aigua. Si el marit desitja perdonar la muller, aleshores el rei pot perdonar el seu súbdit.»

Tot i l'intent de justícia, el codi desprèn valors desiguals entre sexes i classes. Es veu com un senyor que fa mal a un senyor serà castigat amb el mateix mal; en canvi, si un senyor fa mal a un plebeu, només haurà de pagar diners. També es pot observar que les infidelitats dels marits no són castigades de la mateixa manera que les de les dones, ja que el marit decideix si la dona mor o no.

3. Què són els Upanishads? Tres conceptes

Què són els Upanishads? Explica tres conceptes.

L'hinduisme i el budisme són religions i corrents filosòfiques d'Orient. Un dels textos més antics són els Upanishads, que formen part d'una doctrina transmesa oralment d'un mestre als seus deixebles. Els tres conceptes filosòfics que s'hi troben són:

• Destí (samsara): cicle de reencarnacions; participem en un cicle i passa el que té el nostre destí si no s'aconsegueix l'alliberament.
• El jo (atman): l'ànima no és material, per tant no es descompon; és eterna i pot reencarnar-se.
• Alliberament (moksa): l'ideal és trencar el cicle de reencarnacions i alliberar-se; arriba quan el jo s'identifica plenament amb l'essència darrere de l'univers.

4. Vida de Buda i les quatre nobles veritats

Explica la vida de Buda i la doctrina de les quatre nobles veritats.

Vida de Buda: Buda és considerat l'il·luminat. Al segle VI aC, Siddhartha Gautama va ser un príncep; el seu pare volia alliberar-lo de patiments i, perquè no veiés la realitat, el tenia tancat al palau. Es va casar i va tenir un fill, i en un moment va tenir l'oportunitat i va sortir del palau. A la ciutat va veure gent vella, gent malalta, pobresa i finalment una comitiva fúnebre. Se n'adona que les quatre fonts de dolor a la vida són la vellesa, la malaltia, la pobresa i la mort, i es proposa eliminar aquest patiment.

De la mateixa manera, observa que hi ha gent feliç. Comença a seguir un monjo ermità i viu amb ell durant un temps. Els ermitans eren ascetes (vivien amb molt poc); el fet de no necessitar tantes coses els feia més lliures i menys preocupats. Siddhartha es proposa viure com a asceta per evitar els mals del món.

Això no li funciona perquè no se sent ple, només sobreviu. Llavors s'allunya dels ascetes i decideix seure sota un arbre amb l'objectiu de trobar l'alliberament. Després de 49 dies té la visió d'il·luminació i es converteix en Buda, l'il·luminat. Aconsegueix el nirvana (neutralització del desig) i, finalment, es completa amb el parinirvana (extinció total del desig després de la mort).

Les quatre veritats

• Hi ha dolor a la vida.
• La causa del dolor és el desig.
• Per suprimir el dolor hem de controlar els nostres desitjos (aconseguim tranquil·litat i serenitat, el nirvana).
• Per controlar els desitjos hi ha l'octuple camí, anomenat camí de la rectitud.

L'octuple camí

Els vuit elements del camí són: recte coneixement, recta intenció, recta paraula, recta acció, recta forma de vida, recte esforç, recta consciència o pensament, i recta concentració.

5. Minoics i micènics com a origen dels mites grecs

Explica en quin sentit les cultures minoica i micènica estan a l’origen dels mites grecs.

Minoics

La cultura minoica era naturalista, pacifista i amb trets matriarcals; s'adorava la terra i els elements naturals i se'ls atribuïa gran importància. El seu color preferit era el negre (simbolitza la terra fèrtil) i el blanc representava la mort (color dels ossos i de la terra àrida). La dona tenia papers importants i, en alguns aspectes, era superior (era qui donava vida). Conreaven la terra per obtenir aliments i no necessitaven gaire més, així que no hi havia guerres per subsistència. Es considera que la seva fi va estar relacionada amb una erupció volcànica.

Micènics

Quan els minoics declinen arriben altres tribus invasores amb valors diferents. A la cultura micènica es valorava més la figura de l'home (cultura patriarcal). Eren guerrers i valoraven la guerra com a mitjà per obtenir recursos i possessions. Valoren la valentia, la força i la intel·ligència, i perseguien un ideal aristocràtic: ser els millors. Van aparèixer els doris i els van conquerir.