Giambologna i el Manierisme: Anàlisi d'El Rapte de les Sabines

Giambologna: El Rapte de les Sabines

Context Històric i Cronològic (Segle XVI)

Europa: Lluites Imperials i Reforma

• Lluites entre l’Imperi de Carles V i la França de Francesc I. Europa esdevé un camp de batalla. Carles havia accedit al títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb l’oposició de Francesc.
• El suport del Papa al monarca francès va provocar l’assalt de les tropes imperials a Roma (Sacco di Roma, 1527).

Roma: Crisi i Decadència Artística

• El Sacco di Roma serà un dels factors que explicarà la crisi de la ciutat i la diàspora dels seus principals artistes.
• Roma entra en decadència i la seva capitalitat artística és substituïda per Venècia, Màntua i, fins i tot, Florència.

L’Art del Segle XVI: Difusió i Nous Centres

• El Renaixement i el Manierisme es van difondre gràcies als artistes viatgers, anomenats Vaghi.
• Molts artistes estrangers visiten Itàlia atrets per l’art renaixentista. Això va propiciar l’aparició posterior de nous centres artístics com ara l’escola alemanya (Dürer), la francesa, la flamenca, l’espanyola i l’anglesa.

La Religió al Segle XVI: Reforma i Contrareforma

• La Reforma protestant de Luter canvia el mapa religiós d’Europa. Enric VIII provoca el cisma d’Anglaterra.
• La reacció catòlica serà convocar un concili a Trento (iniciativa del papa Pau III amb el suport de Carles V) que tractarà de donar estratègies contra la Reforma i condicionarà poderosament l’art de l’època.

Jean de Boulogne “Giambologna” (1529-1608)

• D’origen flamenc, es va formar als tallers d’Anvers malgrat que tota la seva vida professional es va desenvolupar a Itàlia.
• Al voltant de 1550 arribarà a Roma on aprendrà de les obres de Miquel Àngel. Posteriorment es traslladarà a Florència on treballarà a sou dels Mèdicis.

Anàlisi Estilística: El Manierisme

Característiques del Manierisme

• Reacció anticlàssica: Es posen en dubte els criteris de bellesa del Renaixement.
• Crisi dels ideals humanistes: Fracàs de les petites ciutats-estat italianes davant els poders imperials. Els ideals de llibertat cívica desapareixen.
• Intel·lectualisme i sofisticació: L’art esdevé un instrument de plaer per a les elits tot assolint un nivell de complexitat i virtuosisme extraordinari. Gust per allò estrambòtic, insospitat, desproporcionat, que refusa la claredat i la versemblança del primer Renaixement.

El Manierisme en Pintura

Trencament de l’ideal clàssic. Les proporcions anatòmiques s’alteren. Gust per la distorsió i la desarticulació com a forma d’expressió (traçat serpentiforme, escorços extrems). Figures constretes per uns espais estrets que accentuen l’expressió d’angoixa. Gust pels fons negres on ressalten les figures com a objectes-llum (preludi del tenebrisme).

El Rapte de les Sabines: Anàlisi Formal

Característiques Formals

• Compost per diversos blocs de marbre per potenciar el moviment dinàmic del conjunt. En aquest sentit s’oposa als criteris de Miquel Àngel d’utilitzar un sol bloc i concebre l’escultura com un art “...a forza di levare...”. Giambologna afegirà elements utilitzant diversos blocs.
• Cal remarcar l’excel·lent treball anatòmic amb què es recreen els cossos en tensió, així com també la magnífica captació psicològica de lluita i patiment dels personatges.

Característiques Compositives

• Volum rodó i multifacialitat seguint els principis de Benvenuto Cellini que defensava la superioritat de l’escultura sobre la pintura per la multiplicitat de punts de vista.
• Ús de l’estructura serpentinata consistent en el gir de les figures en espiral ascendent, tal com Miquel Àngel ho havia fet.
• L’estructura té com a eix la figura del jove que agafa entre els braços la dona, la qual crea amb el seu cos una forma paral·lela a l’home de la part inferior, mentre el braç esquerre de la dona s’aixeca en direcció contrària. Aquest entrecreuament de diagonals confereix un gran dinamisme al grup escultòric.

Tècnica i Suport

• Talla sobre marbre.
• Aconsegueix superfícies suaus i polides en l’anatomia dels personatges.
• Tècnica del trepant en els cabells dels personatges: clarobscurs.
• Monocroma.
• Clara influència de Miquel Àngel en l’ús de la serpentinata (Geni de la Victòria, 1532) i Cellini en la multifacialitat.

Tema, Significat i Funció del Rapte

Tema Representat i Model Literari

L’obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma narrada per Plutarc a Vides i Titus Livi a Història de Roma. Segons aquestes fonts, Ròmul, fundador de la ciutat, invità els habitants de les poblacions properes (entre elles els sabins) a una festa. A un senyal seu, els romans raptaren les dones sabines solteres. Segons Plutarc, només s’endugueren una dona casada, i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per crear una aliança entre veïns forta i segura, amb el vincle del matrimoni. En l’escena veiem a Ròmul raptant una sabina mentre el seu marit apareix vençut als peus del protagonista.

Significat i Funció

• Significat: La història de les sabines trenca amb aquesta visió ideal del món clàssic vinculat a la civilització i posa de manifest la brutalitat dels orígens romans. D’altra banda, el nivell de sofisticació en la presentació del relat és molt propi del manierisme: 3 personatges permeten relatar tota una història.
• Funció: Estètica. Posa de manifest el grau de sofisticació narrativa i complexitat compositiva que tant agradava a mitjan segle XVI.

Anàlisi de l'Escultura David (Donatello)

Tema i Origen Bíblic

El tema és extret de la Bíblia, en concret de l’Antic Testament (Primer Llibre de Samuel). La història ens explica que David, un jove jueu, serà l’únic que s’atrevirà a lluitar contra el gran Goliath, filisteu, servint al seu rei Saül.

Interpretacions del Significat

• Victòria del Bé: Prefiguració de la victòria de Jesús sobre Satanàs, del bé sobre el mal.
• Al·legoria Política: Iconogràficament, l’ús del barret típic dels pagesos florentins en el cap del vencedor David i el cap de Goliath amb l’elm amb visera i ales propis dels ducs de Milà, ha portat a la interpretació que en realitat l’obra parla de la victòria de Florència sobre la totpoderosa Milà.
• Lectura Pagana: Altres lectures llegeixen l’obra com la representació del déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos.

Funció

• Funció: Al·legòrica i propagandística.
• Destaca el retorn a una plàstica centrada en l’home i en l’exaltació de la bellesa masculina: antropocentrisme.
• Destaca també la força i la convicció del model de Donatello que posa de manifest una època optimista, convençuda del poder de l’ésser humà per millorar i prosperar.