Gestió de Purins i Dejeccions Ramaderes: Normativa, Tractament i Sostenibilitat

Gestió de Purins i Dejeccions Ramaderes: Normativa i Sostenibilitat

Conceptes Clau i Impacte Ambiental

1. Les dejeccions ramaderes només inclouen femtes i orina. → F
2. Els purins tenen una consistència sòlida amb un 30% de matèria seca. → F (Són líquids o semilíquids)
3. La gallinassa prové exclusivament de l'aviram. → V
4. En ramaderia tradicional, les dejeccions milloraven la qualitat del sòl. → V
5. Els purins tenen un alt contingut d’aigua. → V
6. Actualment, la majoria de dejeccions es tracten abans d’aplicar-les al camp. → F
7. El Decret 153/2019 regula la gestió de les dejeccions a Catalunya. → V
8. Els nitrats en excés poden contaminar les aigües subterrànies. → V
9. L'eutrofització provoca una disminució d’oxigen a l’aigua. → V
10. Els purins poden contribuir a l’efecte hivernacle. → V
11. El nitrogen dels purins no té cap efecte sobre el sòl. → F
12. L’amoníac pot provocar acidificació del sòl i de l’aire. → V
13. La traçabilitat és només opcional per a explotacions petites. → F
14. El llibre de gestió de fertilitzants registra les aplicacions al camp. → V
15. El sistema GPS és obligatori per al transport de purins a més de 10 km. → V
16. La declaració anual és responsabilitat de l’administració. → F (És responsabilitat de l'explotació)
17. Els plans de gestió han d’estar disponibles per a inspecció durant 5 anys. → V
18. La dosi màxima de nitrogen a zones vulnerables és de 200 kg N/ha i any. → F (El límit és 170 kg N/ha i any)
19. Es poden aplicar purins en qualsevol època de l’any sense restriccions. → F
20. És obligatori aplicar els fertilitzants a una distància determinada dels cursos d’aigua. → V

Tractament, Emmagatzematge i Regulació

21. El compostatge és un procés anaeròbic. → F (És aeròbic)
22. El digestat és un producte de la digestió anaeròbia. → V
23. L’assecatge solar serveix per eliminar patògens dels purins. → V
24. El stripping d’amoníac és una tecnologia emergent. → V
25. La separació sòlid-líquid facilita la gestió posterior dels nutrients. → V
26. Les dejeccions mai poden ser aplicades sense autorització prèvia. → F
27. El digestor anaerobi produeix energia renovable en forma de biogàs. → V
28. El compostatge no canvia la composició del producte original. → F
29. La traçabilitat és clau per a la sostenibilitat ambiental. → V
30. Tots els fertilitzants orgànics tenen la mateixa concentració de nitrogen. → F
31. Els codis de bones pràctiques agràries són obligatoris només en zones no vulnerables. → F
32. Els purins no tenen cap efecte sobre l’atmosfera. → F
33. Els lixiviats poden contaminar les aigües freàtiques. → V
34. Les dejeccions poden contenir antibiòtics i patògens. → V
35. La normativa obliga a registrar les quantitats de nitrogen aplicades. → V
36. El transport de purins entre zones vulnerables està prohibit. → F
37. La digestió anaeròbia només s’aplica a purins líquids. → F
38. El GPS de transport envia dades en temps real al DARP (o Administració). → V
39. Els purins es poden emmagatzemar en fosses sense impermeabilitzar. → F
40. Els sistemes de tractament han de tenir en compte la viabilitat econòmica. → V
41. Els composts són materials putrescibles. → F (Són estables)
42. Totes les explotacions tenen la mateixa obligació de registre. → F
43. Els gasos emesos pels purins inclouen CO₂ i CH₄ (diòxid de carboni i metà). → V
44. L’excés de nitrogen pot provocar infertilitat del sòl. → V
45. Les explotacions petites estan exemptes de declaració anual. → F
46. Les zones vulnerables es defineixen per la seva sensibilitat a la contaminació per nitrats. → V
47. No és necessari ajustar la dosi de nitrogen segons el cultiu. → F
48. Els dipòsits d’emmagatzematge han d’estar tancats i impermeabilitzats. → V
49. L’amoníac emès pels purins no afecta la salut humana. → F
50. La gestió correcta de les dejeccions contribueix a la sostenibilitat agrícola. → V