Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals i Incendis a l'Empresa

Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals a l'Empresa

El Pla de Prevenció és un document que ha d'estar aprovat per la direcció de l'empresa. Aquest ha de disposar d'uns recursos econòmics, materials i humans, i s'ha d'executar en un període determinat. Ha d'incloure l'avaluació de riscos, la planificació general de la prevenció, la prevenció i protecció concreta dels llocs de treball que ho requereixin, i les mesures que s'han d'adoptar (lluita contra incendis, assistència mèdica d'urgència i evacuació o salvament).

L'avaluació de riscos és el procés que estima la magnitud dels riscos que no s'han pogut evitar per obtenir la informació necessària. Això permet que l'empresa prengui les mesures preventives oportunes i prioritzi la seva posada en funcionament. L'avaluació de riscos s'ha de realitzar quan es produeixi un canvi en les condicions de treball, quan s'hagin produït danys a la salut dels treballadors o quan es vegi que les mesures de prevenció han estat inexistents, especialment si són legalment obligatòries. Aquest procés es fa a partir d'un quadre de doble entrada, basat en dues variables: la gravetat del dany i la probabilitat que succeeixi.

Quadre de Doble Entrada per a l'Estimació de Riscos

Aquest quadre permet classificar els riscos segons la seva gravetat i probabilitat:

Estimació del risc        Gravetat de les conseqüències
                        Dany lleu       Danyós          Molt danyós
Probabilitat
del risc    Baixa       Risc trivial    Risc tolerable   Risc moderat
            Mitjana     Risc tolerable  Risc moderat    Risc important
            Alta        Risc moderat    Risc important  Risc intolerable

Gestió de Riscos Segons el Quadre de Doble Entrada

Les accions a emprendre varien segons el nivell de risc identificat:

• Risc trivial: Substancialment, no cal fer res.
• Risc tolerable: S'ha d'intentar corregir el risc, però no ha de suposar una càrrega econòmica important. L'únic que cal fer és realitzar controls per avaluar que el risc no augmenti.
• Risc moderat: S'han de fer esforços per reduir el risc, encara que això requereixi inversions econòmiques. S'ha de fer en el termini establert pel pla de prevenció.
• Risc important: S'ha de reduir immediatament el risc i en un termini de temps molt curt. Es pot continuar treballant, però s'han de prendre mesures, encara que suposin un cost important.
• Risc intolerable: No es pot treballar fins que es redueixi el risc. En alguns casos, ni amb recursos econòmics es pot reduir el risc.

Organització de l'Acció Preventiva Empresarial

L'organització de la prevenció de riscos laborals pot adoptar diverses modalitats:

1. Assumpció personal per part de l'empresari: Només ho poden fer les empreses que tenen com a màxim 10 treballadors.
2. Designació de treballadors: Que desenvolupi la feina una persona que formi part de l'empresa. Des del seu punt de vista, ha de tenir la capacitat de fer el pla de prevenció. Els treballadors cal que tinguin la formació necessària per realitzar el pla de prevenció.
3. Servei de prevenció propi: L'empresa ha de tenir a la plantilla una persona permanentment dedicant-se a aquestes tasques en empreses de més de 500 treballadors, o entre 250-500 treballadors que realitzin activitats perilloses, o quan l'inspector de treball t'obligui a tenir un servei d'inspecció propi, ja sigui perquè l'activitat sigui molt perillosa, hi hagi molts accidents o pocs però molt greus.
4. Servei de prevenció aliè (SPA): Ho realitzen empreses externes que treballen per a les mútues.
5. Servei de prevenció compartit: Diverses empreses tenen un servei de prevenció comú. Això passa quan són empreses del mateix sector o estan a prop entre elles.

Representants dels Treballadors en Prevenció

El nombre de delegats de prevenció varia segons la plantilla de l'empresa:

• Entre 10-29 treballadors: 1 delegat de prevenció
• Entre 30-49 treballadors: 1 delegat de prevenció
• Entre 50-100 treballadors: 2 delegats de prevenció
• Entre 101-500 treballadors: 3 delegats de prevenció
• Entre 500-1000 treballadors: 4 delegats de prevenció
• Entre 1000-2000 treballadors: 5 delegats de prevenció
• Entre 2000-3000 treballadors: 6 delegats de prevenció
• Entre 3000-4000 treballadors: 7 delegats de prevenció
• Més de 4000 treballadors: 8 delegats de prevenció

Competències dels Delegats de Prevenció

Els delegats de prevenció tenen un paper crucial en la seguretat i salut laboral:

1. Promoure i fomentar el compliment de la normativa per part dels treballadors.
2. Vigilar i controlar el compliment de la normativa per part de l'empresa, dins de les seves hores de treball.
3. Acompanyar els tècnics en les avaluacions de riscos.
4. Acompanyar l'inspector en les visites a l'empresa.
5. Proposar la paralització de l'activitat en cas de risc greu o imminent.
6. Visitar els llocs de treball per comprovar l'estat de les condicions en què es treballa.

Senyalització de Seguretat a l'Empresa

La senyalització és fonamental per advertir, prohibir o indicar accions:

• Senyals d'advertència: Forma triangular, pictograma negre sobre fons groc amb vores negres.
• Senyals de prohibició: Forma rodona, pictograma negre sobre fons blanc, vores i bandes vermelles.
• Senyals d'obligació: Forma rodona, pictograma blanc sobre fons blau.
• Senyals relatius als equips de lluita contra incendis: Forma rectangular o quadrada, pictograma blanc sobre fons vermell.
• Senyals de salvament o socors: Forma rectangular o quadrada, pictograma blanc sobre fons verd.

El Foc i els Incendis: Elements i Classes

El foc és una reacció química que desencadena un procés de combustió en el qual intervenen 4 elements:

• Combustible: Material que es pot cremar.
• Comburent: Generalment oxigen, que oxida el combustible.
• Calor inicial: Energia necessària per a l'inici del foc.
• Reacció en cadena: Capacitat del foc per anar evolucionant i propagant-se.

Les classes de foc es classifiquen segons el tipus de combustible:

• Classe A: Provocat per materials orgànics sòlids que generen brases (fusta, carbó, paper...).
• Classe B: Combustibles líquids o sòlids amb un punt baix de fusió (oli, alcohol, gasolina, pintura, cera o plàstics).
• Classe C: Es troba en estat gasós (gas butà, metà i propà).
• Classe D: Format per metalls i aliatges combustibles (magnesi, potassi, sodi...).
• Classe E: Combustió de material elèctric sota tensió (cables elèctrics).
• Classe F: Focs produïts per la utilització d'ingredients per cuinar (olis vegetals i animals, i greixos d'animals no saturats).

Substàncies Extintores i la seva Aplicació

Els mètodes d'extinció es basen en l'eliminació d'un dels elements del foc:

• Sufocació: Ofegar el foc eliminant el comburent (oxigen).
• Refredament: Baixar la temperatura per sota del punt d'ignició i apagar el foc.
• Inhibició de la reacció en cadena: A través del tallafoc, s'evita que el foc es propagui, però no s'apaga directament.

Tipus de substàncies extintores i la seva aplicació:

• Aigua: Normalment s'utilitza per refredament o sufocació. És apta per a focs de tipus A i B.
• Escuma física: Barreja d'aigua, aire i un producte escumant. Es recomana per als tipus A, B i C.
• Pols polivalent: Preparat químic en pols. Recomanat per als tipus A, B, C i D.
• Neu carbònica (CO2): Preparat químic fet de CO2. Recomanat per als focs B, D i F.

Incendis: Prevenció, Riscos i Mitjans d'Extinció

Un incendi és un foc descontrolat. Les empreses poden adoptar mesures preventives com:

• Substituir el combustible per un altre que requereixi major calor inicial.
• Tenir el combustible aïllat en un espai determinat per tal que l'oxigen hagi desaparegut.
• Tenir tallafocs repartits per tota l'empresa per evitar la reacció en cadena.

Els riscos dels incendis inclouen:

• Ofegament i asfíxia.
• Cremades.
• La mort.
• Lesions pulmonars derivades de la irritació de les vies respiratòries.
• Danys materials.

Les causes dels incendis més comunes són:

• Curtcircuits.
• Espurnes derivades de la soldadura o de diferents materials en contacte.
• Fuites de gas.
• Negligències humanes.

Normes bàsiques en cas d'incendi:

• Demanar ajuda immediatament.
• Intentar tallar el corrent elèctric.
• Protegir-se mullant-se la roba i tapant-se el coll amb un mocador moll.
• En rescatar persones, prioritzar la seguretat i, si és possible, utilitzar una corda per guiar-se.
• Intentar combatre el foc amb el mitjà d'extinció adequat i en la mesura del possible, sense posar en risc la pròpia vida.

Mitjans d'extinció i aparells extintors:

• Extintors portàtils: Per a focs petits i inicials.
• BIE (Boca d'Incendis Equipada): Útil per a determinats tipus de focs i requereix formació.
• Sprinklers: Instal·lacions automàtiques amb ruixadors d'aigua, però que també poden utilitzar escuma o pols.