Gestió de Persones: Motivació i Competències

Gestió de les Persones

Ens referim a tenir un plus de responsabilitat respecte al paper de les persones i la funció d'aquestes a l'organització. Pretén adequar l'actuació de les persones a la missió i estratègia de l'organització, es necessita que les dues parts conflueixin entre elles. Aquesta adequació té 3 àrees:

1. Competències: Totes aquelles capacitats, habilitats, coneixements que té la persona i que interessa i necessita l'organització. Fer a les persones competents. Són aquella conjunció, resultat de tenir uns coneixements i habilitats, i saber conjugar totes aquestes coses per tal de superar problemes i situacions que apareixen en la pràctica. Les competències estan molt aplicades en la pràctica.
2. Motivació: Què té la persona per incorporar-se al treball, compromís i que han d'estar alineats amb allò que pensa i vol l'organització.
3. Cultura organitzacional: Embolcall que fa que a partir del substrat cultural de les persones, que van acumulant com a experiència vital i van transmetent, siguin facilitadores de les relacions.

Els components principals de la gestió de les persones:

• Gestionar la incorporació del nou empleat: Ens poden incorporar com a agents per seleccionar les persones, però també com a persones que volem ser incorporades. Aquests també han de ser integrats.
• Gestió dels equips de treball: Es treballa sempre en equip, més petit o més gran.
• Gestió de suport i dels conflictes: Donar suport a la persona com a clau de l'organització i també es pot veure des de la barrera. Sempre que hi ha gestió organitzativa hi ha conflictes.

1. Gestió de la Incorporació

La vinculació de persona-organització és un pacte de necessitats (doble voluntat):

1. Busquen la motivació, necessitat d'incorporar-se o a vegades més enllà dels ingressos hi pot haver-hi altres motivacions.

La Motivació i la Satisfacció en el Treball

La motivació hauria de passar més en allò intel·lectual. La motivació és aquella vinculació que fem en un treball, activitat que la fa preferible, valorada per nosaltres. Fem una elecció de determinades coses que ens sembla que tenen un valor per nosaltres i ens fa obtenir un desig que ens valgui la pena aconseguir.

Al treball, l'apliquem bàsicament fent una adhesió, escollint allò que ens interessa fer, en segon lloc aplicant una intensitat a allò que volem fer i en tercer lloc perseverant al llarg del temps d'allò que volem fer.

Exemple: Anar a córrer:

1. M'agradaria fer-ho.
2. Intensitat curta que es va allargant en el temps.
3. Perseverança amb el temps - continuïtat.

Maslow

Ell volia treballar, descobrir la motivació, va descobrir que la motivació era l'altra cara de les necessitats, un es motiva per allò que li sembla que necessita (piràmide). A vegades hi ha d'altres motivacions superiors.

La motivació intrínseca és aquella que prové de l'interior de la pròpia naturalesa d'allò que volem, desitgem o necessitem. Intrínseca en el fet de valorar el treball que estem fent que aporta activitats interessants, pel valor que li veiem socialment... ve del propi treball. La motivació extrínseca és aquella que acompanya, que fa més fàcil i que dóna suport, més consistència a la motivació intrínseca, és un envolcall per reforçar la motivació intrínseca. El problema és que només ens movem per la motivació extrínseca.

La Teoria dels 2 Factors (Herzberg)

Hi ha dos factors barrejats amb la motivació. El factor motivador produeix o satisfacció, per tant motivació pel treball, o no satisfacció. Els factors que produeixen motivació són el creixement, reconeixement, treball; i un altre factor relacionat que ell el cataloga com a higiene que pot provocar o no insatisfacció o insatisfacció. Hi ha des de les polítiques de l'empresa, condicions físiques, supervisió, el salari... tot això són factors que d'alguna manera cal tenir-los ben compassats però que no produeixen motivació.